Comença a fer fred, i potser no som conscients de que sempre n'hem tingut, de fred. Enmirallats per bombes de calor, estufes i calentadors trobem oasis que ens fan treure del cap la idea del fred, però no al carrer on més fred fa.... a voltes és dins nostres, al racó on millor estem de casa.Vivim en un país de fred i calor, la calor -esmorteïda- és ben viva al Poble... el fred, en canvi ho inunda tot (estiu i hivern)... Des de les torres d'ivori dels canals televisius, els ulemes comercials més polititzats passen el corró les 24 hores.
I naltrus anar vivint, i de tant en tant visibilitzar que -encara- no ho tenen tot guanyat els qui ens governen, no ja els polítics, sinó els manaies dels polítics.
Millet és una malaurada anècdota simpàtica... els veritables corruptes estan més entrenats que els valents salmons i naden contracorrent, guardant la roba i prenent-nos la il.lusió, mentre els seus subordinats, polítics subalterns i opinadors sistèmics es creuen els manaies quan són simples titelles.
Fa fred, però entre el Poble existeix un arma molt especial: L'estufa de clofolles d'avellana... que enga l'hivern a fer punyetes, com ha fet sempre. I a sobre serveix per fer bullir l'olla!Fa fred, i per la televisió ens atemoritzen amb crisis farcides de brots verds, comercials inasequibles, somnis irreals i vacunes virals.
Fa fred, i guanyarem, i un dia o altre podrem viure estiu i hivern amb les finestres sempre obertes.
