EVOCANT

Mai està de més pensar en com de bell hagués estat poder viure en una Europa, en una Mediterrània de pobles i de persones lliures, sense explotats ni explotadors, on tot sigués de tothom, i on tothom fos feliç. Això té un nom: utopia, i a les utopies mai s'hi arriba, però cal tendir-hi, cal anar-hi anat.

Just al contrari del que fan els nostres polítics, el nostre sistema, els nostres opinadors, els nostres mestres, els nostres... naltrus mateixos. I jo també: La vida té mil cares i en sec perdem de vista el fil que ens uneix al pensament elevat, a l'utopia del poble, a la llibertat.

Però hi anem anant, i a qui li sàpiga greu que es foti. Què tot està per fer i tot és possible. I se m'en refot que aquest vers ara estigui de moda, que el portin a la boca persones que poden ser simpàtiques però són d'un altre món, del món del poder.

Amics i amiges blocaires, que de tant en tant passeu per aquest, el vostre Connexions: Aquesta post l'he escrit mentre evocava Occitània, el nostre país germà, veí i amic del nord; mentre evocava el que podria ser, i no és.