dimarts, d’octubre 26, 2010

SOBRE EL LIDERATGE

Compartim aquesta reflexió d'Antoni Gomis:

Els catalans fa tres segles que no hem exercit cap mena de comandament polític ni militar. A casa nostra les cireres sempre les ha remenat el colonitzador.De vegades, com ara, han delegat alguna funció a tall d'òpera bufa, perque els titelles-col·laboracionistes nostrats hi puguin participar. Tot depèn de si espanya, comparant-la amb un ramat de bens, és aconduïda per un marrà o per un marranís. El marrà és el mascle no capat que mena el ramat. El marranís és el mascle castrat que, en ser més fort i violent que el marrà, el desbanca a trompades i es fa l'amo. Com que espanya encara està per civilitzar - domesticar - no entén la figura del pastor, i això l'incapacita per l'exercici de la democràcia. Ja els hi podeu anar fent pedagogia ja! De fet ells tenen un vocable idoni per a batejar als seus pretesos "pedagogs": "jilipollas".

Però nosaltres els catalans, el poble més civilitzat del món - l'any 1027 ja vam fer l'Assemblea de Pau e Treva -, després dels 300 anys d'inactivitat política i militar hem perdut el sentit directiu. No oblidem que la política és el cafè-cafè de la direcció humana. I és per això que som un poble molt difícil i molt mediatitzat. Ens costa molt discernir i acceptar un líder de la nostra corda i, consequentment, sempre ens acaben dirigint forasters i botiflers. De fet el 3er punt de l'esclau de
qualsevol època ja ho defineix molt bé: "negar que entre els seus puguin sorgir personalitats innovadores i alliberadores". Ens va costar Déu i ajuda i 25 anys de lluita ferma i dreturera acceptar a Francesc Macià. Ens costarà molt acceptar i coadjuvar a Joan Laporta? Si badem gaire ja no hi serem a temps. Què més ha de fer perquè ens deixem de punyetes i de falsos purismes? Que no ho veieu que tret de quatre desorientats i algun rebentador empedreït, tots els enemics d'En Laporta també ho són de Catalunya?

La força cabdal del lideratge rau en la concentració i potenciació de l'energia col·lectiva d'un grup humà, projectada i dirigida cap a l'objectiu model a través d'una persona. Quan no hi ha lideratge l'energia es dispersa i s'allunya de l'objectiu model. Això l'enemic ho sap molt bé, per això ataca a Joan Laporta. Als catalans no ens en calen de raons i d'arguments per a trencar amb espanya. El que ens falta és arrenglerar-nos com un sol home al costat del president de Solidaritat Catalana per la Independència.

Antoni Gomis
21 d'octubre del 2010

1 comentari:

Anònim ha dit...

Un escrit del tot encertat. Si ataquen tant al Laporta és perquè els fa por, pk va ser l'únic que, exercint de President del Barça, els va foragitar dels llocs de comandament. La mostra d'això és la vergonyosa foto de la trobada del Mas, Rosell, Antich, Cuní, Calzada, Nin i companyia. Que el Laporta entri els farà molt de mal.