dijous, de maig 31, 2012

Un tros del país


Cesk Freixas diu que cada cop que estima ho fa en català... cada poble hauria de poder tenir el dret a desenvolupar-se plenament, també amb la seva llengua pròpia. Cesck Freixas (ell ho escriu amb k final) també ho deixa anar: Independència o mort. I els Països catalans, ara per ara estan més propers a la mort (com a nació, com a poble) que no a la independència. Tot i que... una part dels Països Catalans, la Catalunya de les quatre províncies espanyoles s'acosta cap a la seva independència política. Un tros del país podrà viure plenament, sobirà, sense la resta? Ho dubto, però no serà dolent.

2 comentaris:

Joana ha dit...

Estimar en català, amb totes les icongruències però no podem deixar d'estimar...ens moriríem :)
Penso tan sovint amb Islàndia...
Petons, records i...molt més Tondo!

Tondo Rotondo ha dit...

Content de tenir-te per aquí! Visca!