diumenge, de març 11, 2007

NÀSTIC: LA BUFANDA MÉS GRAN DEL MÓN

L'empresa cervesera catalana Damm i el club Gimnàstic -més conegut com a Nàstic- han desplegat en plena Rambla Nova de Tarragona la que ha esdevingut "bufanda més gran del món". Per als lectors i lectores de països llunyans dir-vos que el Nàstic és el club de futbol de Tarragona per antonomàsia i què actualment va el segon per la cua de la Liga de Futbol Profesional espanyol. L'objectiu principal de la moguda de la mega-bufanda s'ha aconseguit: estar a primer plà a nivell mediàtic. De totes maneres la bufanda no ha arribat fins a la plaça Imperial Tàrraco, quedant encaixonada en les coques que van de la Font del Centenari al Balcó del Mediterrani, fet que li dóna una imatge més espectacular.



Avui, al voltant d'aquesta bufanda roja s'han disparat milers i milers de fotografies: des de mòbils i càmeres fotogràfiques de tot tipus. Penso que a nivell fotogràfic l'esdeveniment només es pot comparar a les festes de Santa Tecla o al recordat mes de desembre de 2001, quan Tarragona va aparèixer emblanquinada per la neu. Efectivament: he dit bufanda roja i no grana doncs tot sembla indicar que el referir-se al Nàstic com a club grana és una invenció franquista en el sentit d'evitar referències al club com a "club rojo", fet que algú podría inerpretar com a sospitós d'esquerranisme. Encara avui els qui manen al Nàstic prohibeixen l'entrada de senyeres independentistes catalanes: Curiós.

Tornant a la bufanda dir que la campanya publicitària m'ha agradat doncs ha estat molt propera i gens agressiva, especialment pel grup de joves en bicicletes repartint publicitat, la qual cosa ha estat una molt bona pensada dels creatius de comunicació.

Destacar l'enceratada idea de muntar una barra lliure de cervesa i d'altres productes del grup Damm al Balcó del Meditarrani, atesa per destacats penyistes nastiquerus, i que ha fet les delícies dels propietaris de terrasses de la zona.

Els 58 quilòmetres de bufanda passaran ja a formar part del llibre Ginness dels rècords, curiosament patrocinat per una altra marca cervesera.

Un altre tema serà el posterior repartiment de la bufanda trossejada en quaranta mil unitats. Aquí pesno que hi haurà problemes doncs el repartiment està anunciat a partir del 26 de març a la botiga del Nàstic del Nou Estadi, lloc de difícil accés en transport públic i que d'altra banda actuarà com a fré per a què el gruix de la ciutadania decideixi desplaçar-s'hi. Evidentment les 40.000 bufandes s'exahuriran ben aviat -això sí- com marca el guió.
No vull clore aquest post sense felicitar els organitzadors per aquesta participativa iniciativa, que ha estat en boca de milers de tarragonins.

16 comentaris:

Joan ha dit...

el tema del Gimnàstic podria donar molt a parlar. El club pertany en un tant per cent molt elevat al consistori. Es tracta d'un club que ha patit un hàndicap important pel fet de tenir un estadi mediocre per a la primera divisió, el club no té segon equip professional que aporti jugadors del planter, el pressupost era el més baix amb diferència de la primera divisió...
El més destacat ha estat la seva afició. El propietari-consistori del club ho sap, i força calers dels impostos municipals van a parar al club, he sentit a dir que fins a 3 milions anuals...
Conec gent indignada per aquest tema i no he sabut mai què dir. Com a afeccionat del Nàstic, soci des de fa anys, m'agradaria trobar una justifició davant un amic que em deia: "muy bonito lo del Nàstic. Como los romanos: pan y circo ... y el imperio derrumbándose"
Visca el Nàstic.

Merucu ha dit...

Hay que agarrarse a primera hoy con el Sevilla, que si no luego bajáis como el mi Sporting y os pasais 10 años en segunda y sin vistas de mejorar... :)

Visca el Nastic!

jaka ha dit...

Jo francament potser està be lo de la bufanda, cadascú que faci el que vulgui, però que amb els dèficits que hi ha a la Ciutat no trobo be que el Ajuntament si aboqui d’aquesta manera. Crec que se està infravalorant el futbol en general i que el personal està una mica aborregat amb aquest tema.
Jo soc Tarragonina de soca arrel i no sento pas que uns quants noies en calçotets representin la meva Ciutat. Es penós...
El post i les fotos molt be !!!
=;)

l'home de la musica ha dit...

I la costurera? ningú li fa una estatua honorífica? perque la feina que deu portar això... uf!!!

Anònim ha dit...

JO ESTIC D'ACORD AMB JAKA, CREC QUE EL FUTBOL ESTÀ SOBREDIMENSIONAT EN TOTS ELS SENTITS...

Leandro Malósi Dóro ha dit...

Obrigado, sivuqueiro. Aqui falo de Porto Alegre, no Rio Grande do Sul. A história que leu tem uma parte de verdade.
Catalunha tem pessoas muito amigas e inteligentes.
Abaixo o império.

Cago en tó ha dit...

Crec que lo del rècord Guiness no és correcte. Damm hauria hagut d'avisar a Guiness per a tenir tots els preparatius (bàsicament, tenir un notari que pogués certificar el rècord) i no ho va fer.

I una altra cosa: la bufanda no era tan llarga com es diu. Eren tres bufandes (o quatre, no ho recordo bé) cadascuna d'un terç de la longitud total. No hi havia unió entre les bufandes col·locades a cada coca de la Rambla.

Mon ha dit...

jo ja en tinc un troç a casa i em fa molta il.lusió, No em pregunteu com la he conseguit perque no vull posar en un compromis a ningu, però estic molt orgullos del Nastic, de la seva darrere victoria que ens la mereixem (i del troçet de bufanda)A Mont-roig hi ha molts seguidors del Nastic

Tondo Rotondo ha dit...

Aprofito l'enrriquidor debat al voltant d'aquet post per ananr comentant quatre coses:

Joan,

Penso que és una contrarietat una barreja tant heavy entre política de partit i u club esportiu. El consitori te la paella pel mànec i com a tal fa i desfà. La meva opinió és que el Nàstic s'hauria de poder finançar per mitjans propis i no amb diners dels soferts ciutadans.


Merucu,

Los dioses te han escuchado... o eso parece. Un saludo a Asturies!


Jaka,

Ben tornada de les vacances! Estic molt d'acord amb el teu comentari. Ara bé a mi personalment va fer-me gràcia lo de la bufanda per la vessant de repte, o de moguda participativa. Especialment va agradar-me la barra lliure, tot cal dir-ho.

L'home de la música,

La costurera... pots contar: precaritzada i subjugada a ritmes de treball esgotadors, això si no és ja directament tot màquina, sense cap persona humanan per a controlar i supervisar.

Anónimo,

I jo estic d'acord amb tu, i amb la Jaka.

Leandro,

Es un plaer comptar amb la teva agradable visita des de Porto Alegre (Brasil). Una abraçada fraternal!

Cago en tó,

Super interessant el teu post. O sigui que no podem parlar de Guiness? Jo pensava que s'havien currat lo de contactar amb aquesta gent per a notaritzar la fita. Sobre lo de la unió entre les bufantes entre coca i coca estaven unides per un únic punt, això ho puc certificar, el que ja no se és si totes, realment totes les bufandes estaven unides i formaven part d'una.

En el meu post hi ha dues fotos de bufandes sens e desplegar, finalment es desplegàren totes?

Pots aportar-nos més informació??

Món,

Quina enveja... tens un trosset de bufana abans de que l'hagin repartida entre el populatxo! D'això se'n diu una persona amb contactes ;)

alatrencada ha dit...

Sóc una fan de les bufandes en general, obsessionada en altres èpoques per protegir el coll i la veu, culpa de la professió!

Celebro que el Nàstic faci campanya d'aquesta peça de roba que aviat passarà a ser una relíquia històrica. Amb el canvi climàtic i tota la pesca els nostres descendents pensaran "bufanda, bufanda... quina cosa més estranya... per a què deuria servir?"

Bruno ha dit...

Nástic, buen club, me gusta más que el Barca y el Mierdid je je je.

Un abrazo,

Bruno

PS: excelente blog, complimenti >:)

METIS ha dit...

ara que ja no hi soc fan tot aixo?? al tios de la bici si el vaig vora pero no sabia perque anaven, pensava que nomes patrocinaven la cervesa. Pos jo si soc futbolera, pero potser desgraciadament nomes quan juga el barça, pero crec que tot simbol mentres es faci pacificament no hi problema. M'ha hagues agradat vora la bufanda (i pendrem una estrella al balco).

salutacions¡

Anònim ha dit...

Nàstic = Mallol = Bufón. Un cop s'hagi repartit el pastís econòmic evidentment...tot tornarà a ser com era. Una Mitja Marató municipal no pot finalitzar en una Rambla pero una promoció d'una beguda alcoholica i un tros de trap que representa una entitat volàtil pot fer i desfer una Ciutat.

Bettina Perroni ha dit...

Wow... eso está impresionante... entendí bien?... la bufanda más grande del mundo?... uuuuy... eso es mucho trabajo! :D

Andaba un poco extraviada pero he vuelto.. veo que has visitado la riviera virtualmente... me alegra tanto verte ahi :D

Gracias

rosalia ha dit...

Había unas 25 tiras x unos 500 metros que hay desde la font del centenari al balcó.¿Cuanto dice que medía?. Mientras lo haya pagado Damm...

Tondo Rotondo ha dit...

Realment no hi havia cap notari? Ni que no sigui de la Guiness?