dijous, de març 15, 2007

SLOW FOOD TARRAGONÍ

Mentre visionava el vídeo gastronòmic de Violette Moulin que trobareu per aquí sota, estava pensant en la importància de poder assaborir una vianda feta amb calma, a foc lent vaja... I és per això que de seguida vaig pensar en un entranyable indret tarragoní conegut arreu pels seus entrepans: El Bar Boada. Allí el temps esdevé art, es detura. Per a mi és un indret molt especial: un indret que forma part de l'ànima de la ciutat de Tarragona i on la globalització no hi entrarà mai. Malgrat fa temps que no m'hi deturo per a cruspir-me un entrepà m'agrada la seva filosofia slow food. A més enguany aquest establiment -lluny de la competitivitat i el consumisme- ha ampliat l'horari d'estiu a tot l'hivern: curiós. Maragdes i perles, carxofes i naps, paisatge amb anxova, nineta bonica... la vida no és curta, ens han enganyat.
Us estimeu més el fast food o l'slow food?

Vídeo de Violette Moulin. Text en cursiva del final del post extret del darrer treball de Quimi Portet.

21 comentaris:

sunshine ha dit...

Sí senyor! Els millors entrepans del món! Jo també fa molt temps que no m'hi aturo, però el sabor d'aquells entrepans acabats de fer amb aquella parsimònia no se m'oblida (sobretot el de sobrassada amb formatge, mmmm...)
Salut!

Déjà vie ha dit...

sloww food, m'agrada. M'ho haure d'apuntar per la mva ruta gastronomica, jejeje. La veritat es q menjar es un dls plaers d la vida, si aixo es aixi, i tothom( casi) siria q si, pq fer-ho amb presses?

Candela ha dit...

slow food! sens dubte!

Mon ha dit...

crec que ho he comentat en algun altre bloc, en el meu o be en aquest mateix ara no recordo....peró crec que en boada es d'aquelles persones que mereixen un homenatge a nivell ciutadà.
A part de passar moltes estones en el seu niu d'art-bar i dels entrapans que m'he cruspit,( digue'm pessat però el de sobrasada amb formatge...ohh!..) Cal recordar que aquest home-artista ha fet coctels populars dins de rentadores i formigoneres per carnaval i per les festes de sant Roc al Cos del bou -Baixada Peixateria, es un amant de la Tarraco romana i de la Tarragona de sempre....i aquesta Tarragona com sempre tant poc agraida.
que cony "slow food", cal batejar-ho a la catalana l'Eduard Boada fa: ostres,ostres,ostres ara no se com anomenar-ho en català, va un ajut si us plau.

Carlinhos Medeiros ha dit...

Tondo, o Joan agora é um sivuqueiro também.

El veí de dalt ha dit...

All slow, please...

violette ha dit...

All slow, yessss...

Joana ha dit...

Slowly!!! Tot cuinat a foc lent...
;)

Anònim ha dit...

Aquesta institució només té un PERÒ; i és que si t'estàs dins del bar més de 10 segons, surts amb un tuf de fregit que tothom sap d'on vens. Ningú no li ha dit que existeixen els extractors de fums? Seria magnífic poder-hi entrar i no haver de donar explicacions després, no?

METIS ha dit...

al final hi vaig anar i en vaig menjar el millor bocata de butifarra amb rovellons que he provat mai. Aixo si, el tiu te poca pasiencia amb qui no hi ha anat mai. A jo varen tenir que explicar-me que tenia que apuntar el que volia a una llibreta, perque ell alli cuinant i no deia res, en sentia totalment ignorada.. esta be tenir molta fama, pero tambe hi hauria que estar una miqueta per la labor dels clients.
ara, aixo si, els bocates de lo mes bo. (l'horari que te no).

salutacions

Joan ha dit...

L'establiment que regenta el sr. de la foto és emblemàtic en tot ell. Ha estat durant algunes generacions punt de trobada fonamental per força gent i encara dura. Des d'aquí una aposta pel "slow food" i una salutació al gran tascaman Boada!

Robertinhos ha dit...

slow food!!!! if you can, enjoy your time my friend Tondo!

carol ha dit...

Mi hijo Hazael es un gran fan del señor Boada,porque me explica que aparte de sus exquisitos bocadillos puede escuchar historias y sentir una calidez en el lugar imposible de sentir en otros locales...mis felicitaciones y gracias por tanto cariño!

Uribetty ha dit...

Slow food, good food. Com diu déjà vie, el menjar és un plaer, un dels grans que tenim, i més si aquest slow food is good.
Salut!

Odalric ha dit...

És una pregunta amb trampa??? :)

Altacapa ha dit...

molt millor menjar productes d'aquí prop, com a mínim mes frecos!

La Xica ha dit...

Lo fomut és que si de vegades no hi vas aviat a dir-li que aniràs a dinar, després et trobes que ja no li queda pa. MmmmmmmMMMmmm'encanten els seus entrepans de llonganissa amb samfaina...

Paty ha dit...

¿?¿?¿?¿? gracias por tu visita, nomas que un detallito... no entiendo lo qu escribes en tu blog =( intente el traductor pero no fuinciona...

pero te mando saludos desde monterrey mexico =D

Montse C. ha dit...

Quina bona pinta!! nyam, nyam.

el Gran Barrufet ha dit...

gallina de piel nm'has posat amb aquesta referencia al venerable Boada...aquest home o algu com ell hauria de crear una franquicia de bars d'entrepansben fets. L'eslogan podria ser, "Si cal una hora, com si calen dues...l'entrepa com ha de ser!"....ai, que em poso tova...

cucurbita ha dit...

Ostres... El Bar Boada... Ara m'has "tocat la fibra". Fa molt que no hi vaig i tot de moments de fa molt temps m'han vingut al cap. T'hi pots passar hores mirant les parets plenes de retalls de tota una vida. Si tens sort, encara podràs gaudir del que ara anomen "performance"; a la meva època era el moment en que el Dalí (crec que era de Valls) entrava per la porta demanant ous, jajajaja. I, finalment, el moment culminant: assaborir un deliciós entrepà de pizza o de sobrassada amb truita de formatge acompanyats d'una bon refresc i conversa agradable i interessant, com tot el que hi ha al Bar Boada. Em sembla que ha quedat clar: a Constantí també ens estimem al Sr. Boada.