BUFAR EN CALDO GELAT

Tarragona ja no és una bassa d’oli on a tranques i barranques s’hi desenvolupa la cultura i el coneixement. En un brou de cultiu certament acollidor, on les coses han anant in crescendo en la mateixa mesura en que els aliens a qui s’enfrontava la tinent Ripley anaven millorant a cada lliurament de la quadrilogia nord-americana... Però tot procés necessita d’un aprenentatge i de vegades de generacions: quatre, diuen els entesos. D’aquesta Tarragona que era una “bassa” (sargento Blázquez dixit) encara en tenim mostres palpables, contundents. I per a mostra un... Tsunami!

A les darreries del 2006 el Tinglado núm. 1 del Moll de Costa va acollir l’exposició Tsunami, del tarragoní Jeffrey James White, organitzada pel Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona (CEMAPT), organisme que va rebre la pública felicitació de Josep Anton Burgasé amb unes paraules dramàticament premonitòries dels excessos barroers de l’Espanya més cañí: “Felicito al CEMAPT per haver portat aquesta exposició a Tarragona, i espero que el públic, aquest públic que ve al Moll de Costa atret per la gran oferta cultural existent, valori positivament aquesta mostra”. La casualitat va voler que la força del tsunami s’hi materialitzes -entre d’altres- en forma de mostassa i d’ou dur que un públic entusiasta de la cultura més transgressora va llençar contra les obres de J.J. White, però... anem a pams. Aquest atac a l’obra de J.J. White va produir-se durant la party institucional del dia de la Hispanidad que cada any organitza la Guàrdia Civil al Port: Si! A Tarragona encara es festegen animalades d'aquest tipus. I dic animalades a consciència doncs els assistents van arrencar etiquetes dels títols dels quadres, van fer rudimentaris graffitis a les parets i van atacar amb forquilles alguna obra, a banda de deixar abundoses petjades a sobre dels quadres i desdibuixar el carbonet d’altres. L’ou dur i la mostassa que va estampar als quadres doncs, és pura anècdota. Només hagués faltat que haguessin contractat els serveis de l’Home Stamping per acabar-ho d’arrodonir... però van preferir intervenir ells lliurement. Fins aquí l’ull de l’huracà, però el millor va arribar després: sublim, realment immillorable, digne d’una de les pàgines del Tarragona 2016 de Cèsar Llamborda i Pere Tarter.

(...)

Aquest post és un fragment de l'article publicat a la revista caldodecultivo mgz, on el podreu llegir senceret. En breu us aniré informant de més cosetes sobre les inciatives d'aquest magazine experimental d'art i pensament lliure. Fotografia de Tribe.