divendres, d’abril 13, 2007

BUFAR EN CALDO GELAT

Tarragona ja no és una bassa d’oli on a tranques i barranques s’hi desenvolupa la cultura i el coneixement. En un brou de cultiu certament acollidor, on les coses han anant in crescendo en la mateixa mesura en que els aliens a qui s’enfrontava la tinent Ripley anaven millorant a cada lliurament de la quadrilogia nord-americana... Però tot procés necessita d’un aprenentatge i de vegades de generacions: quatre, diuen els entesos. D’aquesta Tarragona que era una “bassa” (sargento Blázquez dixit) encara en tenim mostres palpables, contundents. I per a mostra un... Tsunami!


A les darreries del 2006 el Tinglado núm. 1 del Moll de Costa va acollir l’exposició Tsunami, del tarragoní Jeffrey James White, organitzada pel Centre d’Estudis Marítims i d’Activitats del Port de Tarragona (CEMAPT), organisme que va rebre la pública felicitació de Josep Anton Burgasé amb unes paraules dramàticament premonitòries dels excessos barroers de l’Espanya més cañí: “Felicito al CEMAPT per haver portat aquesta exposició a Tarragona, i espero que el públic, aquest públic que ve al Moll de Costa atret per la gran oferta cultural existent, valori positivament aquesta mostra”. La casualitat va voler que la força del tsunami s’hi materialitzes -entre d’altres- en forma de mostassa i d’ou dur que un públic entusiasta de la cultura més transgressora va llençar contra les obres de J.J. White, però... anem a pams. Aquest atac a l’obra de J.J. White va produir-se durant la party institucional del dia de la Hispanidad que cada any organitza la Guàrdia Civil al Port: Si! A Tarragona encara es festegen animalades d'aquest tipus. I dic animalades a consciència doncs els assistents van arrencar etiquetes dels títols dels quadres, van fer rudimentaris graffitis a les parets i van atacar amb forquilles alguna obra, a banda de deixar abundoses petjades a sobre dels quadres i desdibuixar el carbonet d’altres. L’ou dur i la mostassa que va estampar als quadres doncs, és pura anècdota. Només hagués faltat que haguessin contractat els serveis de l’Home Stamping per acabar-ho d’arrodonir... però van preferir intervenir ells lliurement. Fins aquí l’ull de l’huracà, però el millor va arribar després: sublim, realment immillorable, digne d’una de les pàgines del Tarragona 2016 de Cèsar Llamborda i Pere Tarter.
(...)
Aquest post és un fragment de l'article publicat a la revista caldodecultivo mgz, on el podreu llegir senceret. En breu us aniré informant de més cosetes sobre les inciatives d'aquest magazine experimental d'art i pensament lliure. Fotografia de Tribe.

13 comentaris:

Anònim ha dit...

www.jjameswhite.com

nova web

euria ha dit...

he quedat parada quan han sortit a l'acció amb les forquilles...ja era l'últim que em faltava llegir :D Penso que és una actitut bastant primitiva aquesta de fer malbé i reaccionar destruint...xq a uns no els hi agrada...doncs home que no s'ho mirin.
Benu ara no puc obrir la pàgina aquesta, però com a persona que li agrada l'art...ho trobo una animalada...

Cèsar Llamborda ha dit...

Els amics del Port són una mica frikis, en el mal sentit de la paraula (que tmbé en te un de bó)...

Pere Tarter ha dit...

gràcies Tondo per parlar de nosaltres al teu post. Saluts dels col.legues del tgn2016 i endavant amb la cultura!

MeTis ha dit...

si no t'agrada la mostra crec que hi ha altres formes de demostrar-ho no?

salutacions

Na Periferia do Império ha dit...

Prezado....

Obrigado pela visita. Li um pouco do seu blog com auxílio do tradutor. Gostei.

Um abraço

Láldert

Anònim ha dit...

Que bestieeeeeeeeeeeeeeeesssssssss!!!

=8(

The Great Smurf ha dit...

deu n'hi do!
TGN es una bassa, i prou!

Anònim ha dit...

no ho he acabat d'entendre... qui eren els qui protestaven amb aquesta atac?

Unknown ha dit...

De fet aquest post és un fragment d'un article, però per tal de copsar tota aquesta història et recomano, Òscar, un cop d'ull als arxius del connexions, a l'apartat exposicions i començar a llegir de baix cap a dalt: hi aniràs trobant els posts que he dedicat al tema.

També hi pots accedir aquÍ: http://cucadellum.blogspot.com/search/label/Exposicions

Unknown ha dit...

La pel.lícula dels fets és la següent:

1.- Pintor exposa quadres al Port.
2.- El Port cedeix l'espai a la Guàrdia Civil per a celebrar la hispadidaz.
3.- Durant el vino espanyol s'apaguen els llums i els quadres són tacats de productes alimentaris.
4.- El port diu que el pintor és inestable emocionalment i es nega a arranjar el tema.

Joana ha dit...

El post el vas fer tu o els de Tarragona 2016?
Jo ja ho havia llegit en el seu moment...
Aix... l'Alzheimer!

Unknown ha dit...

Tranqui, l'alzheimer encara no actua -en el teu cas-. Ho vas llegir aquí mateix i en el tarragona 2016 hi havia un link.

El otiu pel qual he tornat a tocar el tema en un post és bàsicament que van demanar-me un article sobre el tema per a la revista tarragonina Caldodecultivo i coincidint amb l'aparició del segon número una colla d'artistes ha decorat diversos aparadors del carrer Major.

Jo també n'he penjat un senzill collage en un aparador, el supermercat Spar del carrer Major. La instal.lació tica el tema de l'atac dels picoletos a aquesta exposició i per això durant uns dies he mantingut un post relacionat amb el tema...

Gràcies Joan per fixar-t'hi!

Euria, realment jo també vaig quedar parat.

Cèsar & Pere, un plaer.

Metis, un comentari savi! Així com ets ;-)

Láldert, molt content de la teva visita, de debò!!

Jaka, la katerina no ho hagués fet mai això, no?

Barrufet, són petits desajustos de la incompetència funcional...

Òscar, benvingut al Connexions...