divendres, de maig 04, 2007

L' EDIFICI DE L'ANTIGA EDITORIAL MONTANER SIMÓN

Lluís Domènech i Montaner (1850-1925) és l'arquitecte què dissenyà l'edifici de l'antiga Editorial Montaner i Simón (1881-1885), actualment seu de la Fundació Antoni Tàpies.
Pels qui som de fora de Barcelona i utilitzem el ferrocarril ho tenim molt senzill per a arribar a aquest edifici baixant al passeig de Gràcia i anant a peu fins el carrer d'Aragó 255 (en aquest link hi trobareu els detalls de com arribar-hi).
Personalment el trobo un edifici que sovint passa desapercebut però què sap captar l'atenció de vianants i sobretot turistes i viatgers. A mi el què més em crida l'atenció és la forma en com l'arquitecte va emprar els maons, combinant-los amb elements de ferro i donant un aire certament oriental a l'obra. També m'agrada l'ornamentació, molt lligada a la funcionalitat de l'edifici, i en la qual hi podem observar busts de Dante, Cervantes i Shakespeare, així com els noms de Malte Brun, La Fuente i Secchi. La simbologia fa clares referències a la llibertat, i ve rematada per símbols de la indústria i per l'au fènix coronada per un estel de cinc puntes, símbol de la Renaixença i del nacionalisme català què evoca la recuperació de la sobirania nacional.
Un capítol a banda mereix l'escultura Núvol i cadira (1990), d'Antoni Tàpies, que corona l'edifici tot respectant-ne la seva identitat i alhora posant-lo en solfa amb els edificis del costat, de més alçada. L'escultura representa un núvol amb les seves diferents testures sobre el qual hi ha una cadira.
Properament dedicaré un post als blocaires que han endevinat el divertimento que us vaig proposar ahir, en tot cas dir que han estat Human Trash [Txus Garcia] i Tia Cookie's. Aniré investigant els seus blogs -doncs no els coneixia- i us en parlo, d'acord? També felicitar a Robertinhos i Mon doncs han encertat l'autor i animar a la Joana a passejar per Barcelona... i tot arreu. Gràcies a tots i totes!
Imatge extreta de filosofia.org. Fotografia de Tondo Rotondo.

12 comentaris:

El Mostro ha dit...

Que ganas tengo de viajar hacia aquellos lares! Me encantó el edificio. Saludos desde Mosterio.

Maria Romeiras ha dit...

Apetece visitar. Sim, imaginário de liberdade. Bom link para a Fundação Tapiès. E boa aula de História da Arquitectura. Um abraço, com amizade.

Daniel Mercado ha dit...

Si no es per tu, no m'hauria adonat dels detalls d'aquest edifici, ahir vaig anar a veure-ho, i es certamente bonic.

Robertinhos ha dit...

hola Tondo,

ondia, mira que aquest edifici no el miro gaire. No m'agrada l'estructura metàl·lica i tampoc que sigui la fundació Tapies.

repecte al PSC...t'aviso dijous que ve. Tinc assaig amb el grup dimecres i confirmaré que a última hora no hagin pagat. El 1 de maig segur que no, però potser algu s'ho va repensar després tenint en compte la pèrdua de vots.

una abraçada amic Tondo

Anònim ha dit...

Olá, Tondo!

Tomei a liberdade de indicar seu Connexions para dar continuidade a um "meme" na bodega cultural.

Una abraçada e bom cap de setmana

Joana ha dit...

Com que veig que hi passeges sovint... i en saps un niu...et proposaré que em facis de guia... ;)
Bon cap de setmana Tondo!

Anònim ha dit...

Si vas amb ferrocarril a vegades no és tant fàcil...

Anònim ha dit...

¡Cuánto buen gusto hay en tus observaciones!

Mon ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Mon ha dit...

Si Be he passat algun cop per davant de l'edifici mai he entrat (cosa pendent, ja que m'agrada l'art) a part Domènech i Montaner te obra prop (15 km) de Mont-roig just a Reus,la Casa Gasull,la Casa Navàs, la Casa Rull i l'Institut Pere Mata... val la pena creieu-me

Agnès ha dit...

Ei, molt bones Tondo! Encantada que les natures vives felines siguin del teu gust... ens llegim per aquí. Ara ja passes a ser una parada més de la meva línia de metro particular...

bellosoli ha dit...

el conec perquè hi he passat milers de cops per davant, tot i que ara sembla que faci segles que no hi passo.

Sempre m'ha cridat l'atenció, però sobretot ho ha fet per la mena d'escultura que hi reposa a sobre... la veritat és que sembla un andami que s'hagi caigut i n'hagi quedat un munt de ferralla...

tot i això, l'edifici m'agrada força. És el que m'encanta de barcelona: enmig dels edificis sempre en trobes un de singular.