diumenge, de setembre 16, 2007

EL GUST DE LA MIRADA


EL GUST DE LA MIRADA

M’he deixat bressolar per la immensitat blava.

Els meus ulls respirant en blau.

Les ones, com una mirada acariciadora de les últimes petjades de l’estiu.

Una brisa marina , sobre la meva pell bruna, anuncïa que el dia s’escurça.

M’he posat un jersei de lli, blanc i he continuat mirant l’horitzó…

Fins que el dia s’ha fos…
Aquest post és obra de Joana.

8 comentaris:

zel ha dit...

Bonic, molt bonic, quin regal de diumenge.

Boira ha dit...

Preciós.

mossèn ha dit...

una experiència ... buffff ... salut

Montse C. ha dit...

Doncs sí que és bonic.

Txell ha dit...

No sabré estar a l'alçada...

Jesús M. Tibau ha dit...

Quina teràpia més bona per a viure, això de deixar-se gronxar mirant el paisatge.

Roxi ha dit...

Que lindo reconfortar la mirada y el mar, con la contemplñación del mar.
Mi cabeza se llenó de brisa y de aromas salados.
Un abrazo!

Joana ha dit...

Gràcies Tondo,Gràcies a tots i a totes.
Contemplar el mar quiet a finals d'estiu i sense brogit és més que un petit plaer!
Bona nit !I gràcies per compartir-ho!