dimarts, de setembre 18, 2007

ELS ARBRES QUE ES MOUEN


Puc viure d'un somni clarament projectat al demà.

Però m'enganyo.
No seré aquí per veure res.
No sabré mai si l'has fet teu.

No sabré mai si arribaràs amb el cor suat,
regalimant d'esforç
de menjar-te la ràbia i anar endavant.

Ho sabran els teus fills, o els meus,
si veuen al desert florir la userda,
daurar-se el blat,
i a les vores del camí mates de menta.

(benvingut a la colla dels arbres que es mouen)

Post obra de Zel.

6 comentaris:

Jesús M. Tibau ha dit...

Pensar només en el present és egoista, és buit, cal que tinguem en compte a tothom que ha de venir darrere nostre

mossèn ha dit...

pre-ci-os ... salut

Joana ha dit...

Camins i camins... Tota la vida està feta de diferents camins!
B-o-ni-c!!!!!!

euria ha dit...

Molt maku!

Andreia ha dit...

Molt bonic...molt bona elecció

Maria ha dit...

Lindo, Tondo. Lindo. Obrigado pela partilha. Palavras a descobrir e a sentir. Pela poesia se descobre o mundo. Um abraço amigo.