6 de setembre de 1973: al "Gobierno Militar" què l'exèrcit espanyol encara conserva en plena Rambla Vella es condemnava a mort un tal Heinz Ches , el veritable nom del qual era Georg Welzel. A Ches, però hi van afegir una "z".Un altre dia dedicaré un post complert, basat en la investigació de Raúl M. Riebenbauer, les meves impressions personals i també -potser en un post independent- donaré cabuda als vostres comentaris.
Tarragona ha travessat la nit fosca del franquisme, i és per això que ara podem permetren's parlar-ne lliurement. Malgrat encara restin en vida persones que per activa o per passiva van formar part de l'engranatge que assassinà a Georg Welzel mig d'amagat a la presó de Tarragona, avui amenaçada pel POUM.
Per tal de presentar Georg com una bèstia negra criminal de forma artesanal se li va manipular l'aspecte físic, com podem veure en aquestes instantànies que ha recercat Mon. No existia el Photoshop, amics i amigues. Continuarà un altre dia!
16 comentaris:
Osti que fort! Ho vaig clavar!
I a més a més juraria que no li havia vist mai la cara... Però pel posat i la mirada...
Aquests dies el Ferran Gerhard ha publicat un petit llibre sobre les algunes impressions el dia de l'execució. Sorprenent lo del retoc de la imatge.
Felicitats Txell... Malgrat amb la paraula "divertimento" vaig voler despistar una mica la vas clavar.
Intentaré trobar aquest llibre, Josep Maria.
Gràcies Josep Maria! Us recomano el link al blog de la Jaka:
http://blocs.tinet.cat/blog/el-bloc-de-la-jaka/category/32/general/2007/07/14/ks77
cara'm...si tot l'esforç que dediquen en enganyar-nos el dediquessin a treballar per nosaltres
Quin canvi de una foto a l'altre!
el llibre es diu KS77
ostres desconeixia el llibre que dius Josep Maria mirare de trobar-lo
Curioso el acto en si mismo de alterar la fotografía, pero no sólo eso. También es curioso pensar que de alguna manera, en mayor o menor grado, estas personas lograron engañar precisamente porque contaban con esa terrible manía que tenemos de juzgar por el aspecto, entre otras cosas.
Un temps més tard vaig anar a parar a la presó (nov. 75) i vaig fer un periple "turístic" per la cel·la on va estar. Em van explicar algunes "anècdotes" i vaigf veure la cadira a la que van ajustar el garrot. Malaguanyada.
Aquest personatge va servir de torna (tros de pá que és donava si el que compraves no feia el pes, ara els matarien a tots als forners, demana una barra de 1/4 i pesala) pel cas Puig Antich també asesinat vilment pels franquistes.
Per cert el retoc de la foto, és patatero, clar no teniem el "fotoxop"
salutacions !!
Estaré esperant el teu post, per a saber un poc més d'aquest cas. La vostra història té tants punts negres, com la de la repressió a Amèrica Llatina. Esperem que siguin això, història i no es puguin repetir en el futur.
Genial!
saludos! por casualidad he caído en esta web; veo que os interesa el tema... aunque no quede muy bien, os recomiendo leer 'el silenci de georg' (la magrana, 2005) o la versión en castellano en rba; es el ensayo periodístico que recoge las investigaciones que hice durante diez años sobre el caso de Ches, una búsqueda que le devolvió la identidad: Georg Welzel.
¡que disfrutéis!
Raúl M. Riebenbauer
Raúl,
El teu llibre va apassionar-me, i tinc pendent parlar-ne amb calma amb un post.
M'agradaria molt poder contactar vía e-mail amb tu...
Aquest és el meu:
garrofer@gmail.com
La teva visita a aquest humil blog ha estat un plaer!
Te he enviado por correo electrónico mi dirección. Espero tu/vuestras noticias.
Saludos.
Raúl M. Riebenbauer
Publica un comentari a l'entrada