Per un moment -mirant aquest vídeo de Carlinhos Medeiros- m'he imaginat que la música és universal, des del respecte a cada identitat, a cada accent... i m'he imaginat no que estava al Brasil sinó que estava a casa nostra, en concret al sud del país -on floreixen les bandes de música i el bon rollo a glop de cafè licor, de burret i a voltes de falles i moros i cristians.
Salut!
dimecres, d’octubre 24, 2007
DEL BRASIL A VALÈNCIA
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
Sóna bé, molt bé, la música ens obre les portes al món, només si la sabem sentir al cor tot pot canviar, en la música ens reconeixem com a humans, més que no pas com a diferents.
Interesant... que a mi també em va fer sentir com si estigués a casa!
:-)
Fantàstica visió !
Tota una banda orquestina de festa major!
MOlt xulo!
Publica un comentari a l'entrada