dimecres, d’octubre 24, 2007

DEL BRASIL A VALÈNCIA



Per un moment -mirant aquest vídeo de Carlinhos Medeiros- m'he imaginat que la música és universal, des del respecte a cada identitat, a cada accent... i m'he imaginat no que estava al Brasil sinó que estava a casa nostra, en concret al sud del país -on floreixen les bandes de música i el bon rollo a glop de cafè licor, de burret i a voltes de falles i moros i cristians.

Salut!

4 comentaris:

zel ha dit...

Sóna bé, molt bé, la música ens obre les portes al món, només si la sabem sentir al cor tot pot canviar, en la música ens reconeixem com a humans, més que no pas com a diferents.

Andreia ha dit...

Interesant... que a mi també em va fer sentir com si estigués a casa!
:-)

Carlinhos Medeiros ha dit...

Fantàstica visió !

Joana ha dit...

Tota una banda orquestina de festa major!
MOlt xulo!