divendres, de novembre 16, 2007

AMÈRICA LLATINA NO CALLA

Mentre a casa nostra els mitjans de comunicació van tancan files en defensa de la monarquia espanyola al món això no passa... i els borbons continuen acaparan portades: la del Jueves n'és una però també l'afer amb el Marroc, la crema pública de fotos, l'exhibició a Ceuta i Melilla, i la sortida de to a la cimera de Xile; sense oblidar la sonada separació del marixalar i la infanta, en la qual l'home ni ha marxat de casa ni deixa de gaudir dels privilegis i partides reials. Rollos de faldilles a banda, tot un seguit de persones estan començant a recollr signatures pel manifest "América latina no se calla"... Alguns dels primers signants són Ramón Chao, Ignacio Ramonet, Alfonso Sastre, Pascual Serrano o la catalana Montserrat Ponsa.

Si voleu signar el document podeu escriure a nosecalla@gmail.com ... però abans feu-li un cop d'ull.

Lo ocurrido en la recién finalizada Cumbre Iberoamericana en Santiago de Chile testimonia que los tiempos han cambiado en América Latina. Después de siglos de crímenes y saqueo, imponiendo a sangre y fuego un orden favorable a intereses ajenos a la región, se pretendía, una vez más, argüir que la situación de pobreza, exclusión y marginalidad, en que se hallan sumidas las mayorías del continente no es responsabilidad de las antiguas metrópolis coloniales ni de la continuidad de esa dominación por las transnacionales europeas y norteamericanas.
La sublevación de verdades, desatada en las voces de líderes emergidos en procesos de refundación nacional, hizo perder el control a los representantes de una mentalidad colonial, más irritados por un discurso que reivindica la recuperación de los recursos naturales y los servicios básicos, que por las alusiones a un gobernante europeo de triste recuerdo. No nos engañemos, son los intereses mezquinos de los banqueros y accionistas que representan y no el honor de los españoles, los que conducen al líder de un partido “socialista y obrero” y a un monarca no electo a compartir la defensa del criminal de guerra José María Aznar.


Las voces de los indios, de los oprimidos, de los olvidados, han entrado definitiva y crecientemente en el escenario político iberoamericano, y ni monarcas ni neoliberales disfrazados de izquierdistas las harán callar.Es hora de que lo entiendan para siempre quienes pretenden frenar los cambios imprescindibles en América Latina, proclamamos nuestra solidaridad con quienes los impulsan y los defienden.

10 comentaris:

Josep Maria Yago Suau ha dit...

pobre rei!
;-)
Una abraçada!

Andreia ha dit...

...y el rey que siempre me ha parecido una figura sosa y inexpresiva...creo que ya es hora de rever algunas cosillas.

zel ha dit...

Osti, Tondo, jo no vaig gosar penjar el callate aquest del sudaca.em va fer mal el cor, però vaja, si tu vas endavant, jo al darrere, petons!

Mon ha dit...

el didalet molt mono...es veu que es tot un personatge aquest "Marichalar de todos los Santos"

zel ha dit...

Ei, Tondo, buscant buscant, he trobat un video molt ilustrador, hi ha més del que ens han deixat sentir! Pasa't per "casa" Petons.

Jobove - Reus ha dit...

el rei i la reina ja fà temps que viuen separats ell a la zarzuela i ella a Londres, colla de galiferdeus !!!!

salutacions

Waipu Carolina ha dit...

No nos vas a callar señor Rey!

No quiere escuchar verdad? por qué será? a qué teme?

Las verdades duelen, y ya no somos colonias tuyas señor Rey!

Robertinhos ha dit...

el problema és que qui va fer callar era un altre personatge. Ara bé, el rei tela també.,..

Joana ha dit...

Passo de puntetes a saludar-te. No tin molt de temps...
Una abraçada!

Anònim ha dit...

Això és el que el diferència dels éssers humans comuns, Tondo. La seva sensibilitat, la seva visió i la seva intel·ligència a la servei dels exclosos, dels escravizados i oprimits. Amèrica Llatina no calla! Parabéns!