PIER PAOLO PASSOLINI & MAMMA ROMA

Pier Paolo Pasolini és una de les meves assignatures pendents… conèixer-lo més a fons, veure les seves pel·lícules, llegir l’obra escrita... i de retruc –com a efecte secundari– no deixar d’estar en contacte amb la llengua i cultura italiana. Fa anys i panys vaig llegir els seus escrits corsaris i encara recordo la seva crítica als hippies buits de contingut (avui adulats pel món de la publicitat), no ha canviat res doncs l'estètica i la moda no són garantia de salut ideològica, d'integritat mental. Ahir us parlava de cinema i avui farem el mateix, malgrat la temptació em porta a parlar-vos del logo de l’Ajuntament de Tarragona o de les tortures que ha sofert un pres polític basc o de tantes i tantes causes perdudes.

Mamma Roma (1962), dirigida per Pier Paolo Pasolini ha estat una de les pel·lícules que he vist recentment. A banda de l’argument i la interpretació destacaria els ambients on està ubicada part de la trama, ambients de periferia de ciutat, ambients oberts, de no-ciutat que diria l'antropòleg Manuel Delgado. Ambients d'un temps d'un país que des del meu esguard m'agradaria haver tastat. La protagonista, Mamma Roma, és una antiga prostituta que decideix canviar de vida, canviar de vivenda (llegiu aquí l'argument).

Mamma Roma és un drama, un drama ple de vida i amb espurnes d'alegria i gens artificiós. Un a pel·lícula que passa bé i que connecta. Podeu guaitar aquí el repartiment, l'argument, etc. I aquí el diari de filmació. Els principals intèrprets són Anna Magnani (en el paper de Mamma Roma), d'Ettore Garofolo (Ettore al film), Franco Citti (Carmine), Silvana Corsini (interpretant la desconcertant Bruna) i Luisa Orioli (Biancofiore).

Aquí podeu fer una mica de boca, assaborint un petit resum de la pel·lícula. I al Youtube podeu veure -si voleu- un grapat més d'escenes.



Imatges extretes de la web del festival de cinema europeu d'Osaka.