A voltes el fum es confon amb els núvols... i després plou el que plou. I és que ja ho deia el poeta que en aquest país la pluja no sap ploure.Entre formigó, grua i xalet aquí podeu veure la fumada que sobresortia per l'skyline de Vilafortuny.
Negre, fum negre.
4 comentaris:
Hola todo!
vine a decirte Gracias amigo por tu visita y por tu comentario tan gentil!
millones de besos desde Argentina
costellada ??? ... salut
Potser haurem de fer danses aclamant un bell plor del cel, com els nostres avantpassats.
Pluja, dolça pluja... per què t'amagues?
És que la pluja ara ja no plou, a l'Empordà no la veiem des de.... novembre, potser...
Petons, estimat Tondo!
Publica un comentari a l'entrada