Cada cop som més les persones que -afortunades naltrus- disposem de l'oportunitat i els mitjans de poder tirar endavant un blog. I paral·lelament anem invertint temps i il·lusió en aquesta tasca... i n'anem restant a la lectura sobre paper, al visionat de la televisió... i... i...I hi ha qui diu que està bé doncs la televisió -ho sabem tots- és dolenta per naturalesa.
Bé, dit això, voldría inicidir en un tema: la televisió a priori no és ni bona ni dolenta. És una eina, i en tot cas és qui programa els seus continguts, qui ens afusella a tele-porqueria i publicitat qui ha de suportar els gens benèvols adjectius sobre la seva esquena (o sobre la seva butxaca!).
Com a prova escolliu un canal a l'atzar en horari de programació infantil -per exemple un dissabte o diumenge al matí- i cronòmetre en mà -o en ment- fixeu-vos en la quantitat d'anuncis amb que els nostres xiquets i xiquetes .-soferts ells i elles- són bombardejats.
La culpable és la tele? O més bé el sistema en que vivim i en el que volguem o no hi participem?
En tot cas sempre ens quedaran els reportatges d'animals i fauna exòtica de tita mena i condició.
5 comentaris:
aquests nens veuen la tele perqué hi ha algú que els interesa que la mirin, els pares.
intelectualment tenim els pares pitjor preparats d'Europa
salut
de "tita" mena ??? ... això té connotacions sexuals, oi ??? ... ho sabia ... salut
Imagino que els pares el que hem de fer és dosificar-los l'estona que mirin la tele....perquè se suposa que els pares ja se saben dosificar o no mirar segons què....
Et diré un secret....A mi em fa dormir, mirar-la....no ensopego mai res de bo!
Avui miraré el futbol ....mitja part i prou!
Bon estiu i bones vacances Tondo!
marxo....però espero tornar!
Jo també penso com tu que la tele és una eina, tot i que està molt mal utilitzada per qui té la paella pel mànec io pels programadors. Una llàstima. Tot i això, els usuaris sovint no la fem servir adequadament, perquè sí que hi ha programes bons. Que els fan a tal i quina hora? Doncs per això està el DVD, per a poder-ho gravar.
Una eina i molt bona, la imatge entra més ràpidament al cervell que la lletra, i els publicistes i programadors ho saben. Els blocs els construïm, de moment, naltros. Els omplim d'imatges més que paraules. Però, en canvi, la utilització d'aquesta eina (TV)no ens serveix per estimular positivament el cervell. Quina societat interessa?
Més coses, els pares "enxufen" els xiquets i les xiquetes a l'escola (guarderia) o al davant de la tele (o a ballet, o a música...). Qui els educa?
I repeteixo, quina societat interessa?
Publica un comentari a l'entrada