dijous, de juliol 24, 2008

ARENGADA + ORXATA + SOBRASSADA = PP.CC.

Visitant el blog Té la mà Maria he descobert aquest vídeo, que penso pot ser d'utilitat als guiris i no tant guiris que de tant en tant visiten el Connexions i és pregunten que coi és Catalunya. Doncs bé si enteneu què és Catalunya us apropareu més a saber què són els Països Catalans... si a les arengades i els rovellons, els hi sumem taronges, orxata, ensiamades i sobrassada... això són els Països Catalans.

12 comentaris:

Té la mà Maria - Reus ha dit...

tot un detall gràcies

salut

Lu ha dit...

Salut!! Quant de temps!!

Com va??.. enviarem aquest vídeo als cosins del "pueblo" que els nirà bé!!

Una abraçada!!

Metis ha dit...

amb aquestos ingredients podria ser perfectament eivissa... (bueno no, que no hi teniu vosaltres discos i hooligans com nosaltres)

petons

DRÍADA ha dit...

Mmmmm... orxata... m'agrada molt l'orxata.

merike ha dit...

Això és molt divertit, estic segura. La llengua sona PRECIOSA!

zel ha dit...

Home Tondo, això i molt més, queda ben clar... Jo em penso que també l'hauré d'enviar a algú...
Petons!

María Teresa ha dit...

És un video molt simpètic.No crec que tots els mallorquins se considerin part del Països Catalans.Un tema delicat.

Cèlia ha dit...

Jo també el vaig veure, boníssim el Miqui Moto! pobreta Catalunya...

Anònim ha dit...

M'encanta la ironia i l'estil elegant i cult que "gasta" en Mikimoto. Tal i com diu les coses fa país, i a més a més, és d'allò més respectuós, ningú no es pot molestar. És un crack! A ell sí que el votaria coma CATALÀ DE L'ANY, i del quinqueni sencer, si fes falta!

Albertus Magnus

Anònim ha dit...

Doncs a mi, a banda de la conyeta, no m'ha agradat gens en l'aspecte històric. No digueu que és per manca de temps o esperit de síntesi que no entri tot, perquè reprodueix, "misteriosament", els tòpics de sempre sobre la història que expliquen els amos. Trobo que en aquest aspecte explica una història que fa assimilar la del país a la d'una classe minoritària que alhora és la que lloa Mikimoto dia sí dia també... perquè en forma part. Que no estan de moda les classes? Doncs veient el vídeo jo no diria el mateix. Estan de moda "algunes" classes, les que sempre han manat i d'avorriment feien Liceus. Ells? Tal com deia Brech, "a on van anar a descansar els obrers que van aixecar.. el Liceu el dia que van acabar l'obra?".

Jordimartifont

Tondo Rotondo ha dit...

De res, Té!

Lu, salut i vigila els cosins del "pueblo"... que tant de temps sense olorar el mar no pot ser bo.

Metis, però si et fan falta uns quants hooligans potser des de Lloret o Salou transmediterrània podria enviar-ne un barco -de rejilla!-

Dríada... Mira ahira mateix vaig comprar-ne un litre i la vam compartir a casa! En got baix però també amb la corresponent canyeta.

Merike, ànims en la teva tasca d'aprenentatge i de coneixement del nostre poble, la nostra llengua. Una abraçada cap al Nord d'Europa!

cOM VULGUIS, zEL... QUI SÓB JO PER DIR EL QUE HAS DE FER! PETONS! Uff, quin xou de tecles!

Tens raó Maria teresa... ni tots els Barcelonins es consideren catalans..però aneu al tanto no sigui que aviat alguna de les illes passi a juristicció ni catalana ni espanyola, sinó alemanya... jejejej Cuida't

Albertus,

L'home ne sap un niu, i de tant en tant la clava.

Jordi,

Bon comentari, l'has clavat! En Mikimoto no és un exemple de proletari (per dir-ho d'alguna manera), i la tele on treballa tampoc... és el que tenim! No som un país normal i això sap greu... però la nostra burgesia n'és força de normal...

Però vaja, a mi en Mikimoto m'agrada. Juntament amb en Ferran Monegal és de les poques persones que si pic guaito. I no és gaire sovint.

Anònim ha dit...

I jo també, només faltaria. Una cosa és el que són i traspua sovint i una altra que allò que fan és bo i m'agrada. Per cert, sembla ser que la Llibreria de la Generalitat de Tarragona no vendrà "Ni Nada..."perquè no és un llibre adequat, ja en parlarem...

jordimartifont