EL FUTUR

En Joan Vicenç ho ha dit clar: "cal patir més que no fruir si es vol fruitar"... i tant... unes belles paraules que vull lligar amb les de l'Ernesto Guevara quan va dir -en castellà, suposo- allò d'"el presnet és lluita, el futur és nostre"... I ho vull amanir amb un punt musical amb el vídeo de més amunt que m'ha fet pensar amb una cançó del grup Coses, que no pic escolatr doncs la tinc, com tots els vinils lluny de casa meva. La cançó de Coses deia quelcom de que el futur no arribarà si no el premem fort, amb les dues mans, fetes urpes de veritat. I això, lo del Joan Vicenç, lo del Che, lo del Serrat... penso que ens han d'omplir d'alegria per viure, d'optimisme vital per anar fent nostre un present que des de molts àmbits només volen televisat, un present que no podem hipotecar en ares d'un hipotètic futur que continuaran dissenyant els de sempre si no ens espabilem fora d'aquest món blocaire, en la vida real. Jo sé el que no vull en aquest futur que els qui ens governen ens volen dibuixar, i això ja és molt. I també se el que no vull en el meu futur més íntim, més personal, i això també és molt.