Els periodistes enquadrats en l'òrbita de la Cope i el vidalquadrisme pur i dur en saben d'això: tenen mitjans i audiència per fer-ho.
He dedicat uns quants posts al tema, i al principi m'han fet gràcia els comentaris més cavernaris. Ara però vull parlar-vos de flors, de cels oberts, d'aire i llibertat.
Aquest és el futur que vull, amb els núvols negres continguts, nodrint de pluja quan calgui el territori. I amb la caspa riu avall, cap a aquest mar què ho engull tot, fins-i-tot l'inengullible.
6 comentaris:
Jo vull el mateix, serenor, tranquil.litat i pau en els silencis, música i un llibre....
Petons!
I tant... m'HE DESCUIDAT, PERÒ, QUÈ ELS TIGRES DE PAPER SÓN ÚTILS PER A ESMOLAR UNGLES DELS TIGRES MÉS DOLENTONS.
Ui, altre cop les majúscules...
acabo de veure que La Vanguardia se'n fa ressò.
Penso que el govern extremeny no es pot ofendre, quan a Catalunya som més pobres per a que ells puguin criticar-nos amb recursos.
Ara bé, crec que el blocaire s'ha equivocat en fer servir una foto com a broma de dos nens que, ells sí, necessiten el 9% del nostre PIB.
en fi, en una situació normal ens divorciariem d'Espanya i punt, com els matrimonis que no funcionen. Però aquest fotut país és més complicat... (uns i altres)
Ja ens convé una mica de PAU!
I fer un baixell de paper i que el corrent s'endugui tots els escrits casposos! Oléeee...
Una abraçada petita...
desafortunada forma de expresar el malestar, por la injusticia que padecemos.
ahora lo dificil es aclararlo.
algunos lo utilizaran para como siempre justificar lo injustificable
saludos tondo, hacia tiempo que no pasaba por aqui y en el anterior comentario seme olvido saludar.
Publica un comentari a l'entrada