dilluns, d’octubre 27, 2008
JOAN SAURA, DE DEBÒ
No acabo d'entendre com els polítics capitanejats per Joan Saura diuen una cosa i n'ordenen fer una altra... És curiós aquesta manera d'entendre la vida. Parlo amb llavis melosos però envio els mossos a estomacar gent d'esquerres, de debò. L'Aznar com a mínim és més coherent i de pas, divertit.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
16 comentaris:
el Saura és d'un patetisme extrem, una cosa mai vista, totalment lamentable. com bé dius, i mira que és trist dirho, al menos de la gent de dretes ja saps lo que et deparen i foten lo que diuen. miris on miris, hi ha merda per tot arreu.
Aunque no comente a menudo estás en mi lista desde hace mucho tiempo.Saludos
Estic d'acord amb tú, aquesta doble cara no m'agrada. Com es pot estar al costat d'aquests delinqüents anomenats anti-disturbis que es dediquen a repartir cop de matraca i desprès demanar la pau...no s'enten.
Avui he fet un breu panegíric de l'Honorable Conseller d'Interiorisme al meu blog.
M'ha semblat veure els grisos corrent per la Rambla de barcelona quan hi estudiava.
No ha canviat res?
Una abraçada Tondo amic :)
El Saura es un incompetent, el Carod tres quarts del mateix, i el Benach “más de lo mismo”. Son uns pobres “paios”, que estan a on estan, per que s’han aferrat a la mamella i ens estan foten les peles i ens fan malveure per tot arreu. Que se’n vagin ja!.
“Mamons”.
com dic sempre dona una gorra a un imbècil i tindràs un imbècil dictador amb una gorra
salutacions
És que no ÉS comprensible. Els missatges més clars (no els únics) són els dels fets.
Afectuosa salutació
no ens sabem comportar, ni uns ni l'altres.
Oh capità, el meu capità!
Va acabar el nostre espantós viatge,
El navili ha salvat tots els esculls,
Hem guanyat el cobejat premi,
Ja arribem a port, ja sent les campanes, ja el
Poble acudeix gojós,
Els ulls seguixen la ferma quilla del navili resolt i audaç,
Mes oh cor, cor, cor!
Oh roges gotes sagnants!
Mireu, el meu capità en la coberta
Jau mort i fred.
Oh capità, el meu capità!
Alça't i escolta les campanes,
Alça't, per a tu flameja la bandera,
per a tu sona el clarí,
Per a tu els ramells i garlandes guarnides,
per a tu la multitud s'amuntona en la platja,
Et crida la gent del poble,
Et tornen els seus rostres anhelosos,
Oh capità, pare volgut!
Que el teu cap descansi en el meu braç!
Això és només un somni: en la coberta
Jaus mort i fred.
El meu capità no respon,
els seus llavis estan pàl·lids i immòbils,
Mon pare no sent el meu braç, no té pols, ni voluntat,
El navili ha ancorat sa i estalvi;
El nostre viatge, acabat i conclòs,
De l'horrible viatge el navili victoriós arriba amb el seu trofeu,
Exulteu, oh platges, i soneu, oh campanes!
Mes jo amb passos fúnebres,
Recorreré la coberta on el meu capità
Jau mort i fred.
W.Whitman
Mira, de vegades és millor llegir un bon poema...
A Barcelona és d'escàndol el tema dels mossos.
Fa tres anys que han començat a assajar tancaments arbitraris a manis, tancant manifestacions perqué si, manifestacions que sempre han estat pacífiques com la del 1 de Maig. Recordo anar fa dos anys a la del 12-O i no ens deixaven dissodre'ns. Haviem arribat a Colón i no ens deixaven anar cap al metro, totalment esperpèntic.
En fi, no hem posaré a repassar el llistat de tancaments, però és vergonyós.
Pel que fa el Batiscafo ja ha llançat el primer projectil, a veure quin debat en resulta.
Salutacions!
FESTA BLAVA:
Concert del 20è aniversari dels Xiquets del Serrallo.
1 de novembre a les 23:00 al refugi nº2 del moll de costa amb Miquel del Roig, el Belda i el conjunt Badabadoc i dj. Xeriff (Dr. Calypso). Gratuït
Se que us va divertir amb la ballada d'amparitos, per tant, segur que aquest concert us agradarà, us esperem a tots i totes.
Cèlia, sempre es millor llegir un bon poema, però això es amagar el cap sota l’ala, obre els ulls i reconeix que ens estan manant una colla d'incompetents, que podria ser pitjor si ens manessin uns altres, però els actuals només miren de sortir amb les butxaques plenes.
Tot bé??
Sense grip? ;)
r
e
c
o
r
d
s
!
hi ha cadenes que fan de la notícia poesia, amb metáfores com "disoldre manifestació" a l'estomacar pur i dur.
Guerra de les galàxies total, fan por...i això que avui es celebrava la incorporació dels mossos arreu, i tan contents, casumlolla, el món s'ha girat, Tondo, sobreviurem a tanta bogeria?
Publica un comentari a l'entrada