Aquest tema d'Eithne Patricia Ní Bhraonáin, més coneguda com a Enya, és tot un clàssic... un hit... una petita joia que de tant en tant paga la pena revisitar.
Fa uns anys vaig fer-me un tip d'escoltar-lo... i encara m'agrada! Passejar per l'Orinoco és una bona forma de cloure/encetar la setmana, no?
diumenge, d’octubre 19, 2008
PASSEJANT PER L'ORINOCO
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
4 comentaris:
mira, aquest tipus de musica m'encanta, pero mai he pogut amb enya, no se perque, segurament i es malament dirho, es que mai m'ha agradat la seua cara (ja se que no te res a vora amb la musica pero es aixi).
A mi em fa venir nyonya, no sé, llagrimeta fàcil que tinc, i quan una ja està tocada, per poc s'emociona...em convenen gresques, a mi!!!!
Gràcies, a mi em relaxa molt i em convé!
dons a mi m'ha fet posar els pèls de punta: aquesta cançó és el primer record musical que tinc. Em recordo davant de la televisió mirant el videoclip, quan no tenia ni cinc anys. Seroguen seroguen seroguen...Gràcies Tondo!
Publica un comentari a l'entrada