Des de l'ampit de la finestra és el curiós títol dun per a mi nou blog dque he descobert gràcies a l'aplicatiu de la columna de la dreta que permet seguir blogs... I m'ha agradat, i no ha estat l'únic dels que he descobert així i dels quals vull parlar.Aquest blog l'he trobat fresc i amb les idees força clares a nivell de sinceritat, d'una sinceritat d'aquella que clava les arrels en el poble, en la terra humida on ens ha tocat viure i que alguns vold´rien seca, d'idees especialment.
No res, si us hi voleu passar la seva darrera entrada la trobo molt encertada, plena de reflexions que a voltes m'he fet i que lliguen amb la vida mateixa de les persones... la comoditat, la recerca de l'estabilitat que esquiva qualsevol ombra de risc. I ja ho sabeu "qui no s'arrisca, no en pisca"... o dit d'una altra manera, en boca de les meves heroïnes particulars, les Madres de Plaza de Mayo: "La unica lucha que se pierde es la que se abandona".
3 comentaris:
O.O
Acabo de veure a la columna de la dreta de les actualitzacions el teu blog (que també he conegut avui) el títol del meu blog. He pensat que era una curiosa coincidència... però no. XD
Doncs res, gràcies, però no es mereixen. Tampoc és que sigui un blog amb res de l'altre món.
Aquí està la gràcia... els blogs molt grandiloqüents acostumen a ser una mica buits, faltats d'ànima... i pel teu n'hi he trobat d'ànima... no se on ni com, però m'hi he sentit a gust llegint-lo....
Hi he tret el nas i tens raó un post molt interessant i gens buit. Sovint les coses explicades de manera senzilla poden ocasionar-nos més impacte i fer-nos pensar més.
Gràcies per la recomanació!
Publica un comentari a l'entrada