diumenge, de febrer 15, 2009

M'AGRADA CHAVEZ

N'estic fart de polítics inmaculats, tecnòcrates de lo políticament correcte, dels que s'ho amaguen tot sota la catifa. Aquests polítics inmaculats critiquen Chavez, no el volen al govern, fins-i-tot van acceptar un cop d'estat com a democràtic i després es van haver d'empassar les seves paraules.
I ara no volen que es pugui presentar a la reelecció. I Jordi Pujol? No es va presentar a la reelecció fins que a l'home li va semblar? I el dictador colombià, l'Uribe, no ha canviat la constitució?
Quanta mentida incorporen els mitjans de comunicació catalans amb notícies tendencioses sobre Chavez que obliden el contingut de les seves propostes per quedar-se en l'anècdota.

M'agrada Chavez, socarradament huracanat... i incomprensible en aquesta latitud.

8 comentaris:

zel ha dit...

Veus? Un altre punt de contacte... A mi també m'agrada Chàvez, tot i que no estem acostumats a aquest estil comunicatiu ni a la retòrica que fa servir, però coi, a cadascú els seus mèrits...i me n'alegro que li surtin les coses, i que sigui capáç de mobilitzar...

Petons!

Txarli ha dit...

A mi també m'agrada Chávez!

Penso que és dels pocs que està oferint alternatives al neolliberalisme salvatge.

És una llàstima que diaris com "El País" caiguin tan baix periodisticament parlant, deixant caure mentires sobre Chávez, Morales i cia, dia sí, dia també.

Salut!

Anònim ha dit...

Ja opinions per tots, a mi me sembla que és un embaucador.

Tuà ha dit...

Doncs jo no se què és, però tinc clar que millor ell que el que tenien abans... com a mínim li plantava cara al Bush.

Anònim ha dit...

N'hi ha que embauquen amb un estil populista i n'hi ha que embauquen fingint serietat. Els politics europeus són dels primers.

Al nostre estòmag, li resulta dificil de compendre que la democràcia veneçolana li doni mil patades a les democracies europees: consells de veins que decideixen com gastar els pressupostos, referendums vinculants cada any, etcètera, etcètera...

Segurament és el que té haver estat educat en la cultura de la corbata i la paraula gris.

D'un anàlisi rigurós, es desprén que els hi hauriem de tenir enveja: a les seves eines democràtiques -deixant de banda les formes expresives- i a la seva política econòmica.

Anònim ha dit...

Al primer paràgraf volia dir que "els nostres polítics són dels segon tipus".

Anònim ha dit...

És molt bèstia com des dels mass media europeus es dediquen a matxacar polítics com evo, correa, chavez, fidel i d'altres toitllant-los de dictadors, faldillers, cràpules en definitiva. És la brunete mediàtica que defensa el capitalisme més salvatge i tronat, el que ens ha dut a la crisi.

Carlinhos Medeiros ha dit...

Não tenha dúvida que o povo venezuelano também.
Um abraço, amigo