De tant en tant paga la pena revisitar els clàssics... i en Jaume sisa n'és un, de clàssic. I és que qualsevol nit pot sortir el sol.
Dedico aquest post a la Joana :-)
De tant en tant paga la pena revisitar els clàssics... i en Jaume sisa n'és un, de clàssic. I és que qualsevol nit pot sortir el sol.
Dedico aquest post a la Joana :-)
5 comentaris:
una de les meves cançons preferides, un cant a l'esperança...abans, i ara? Jo encara hi crec, però...
Tens una tonteria de regal que m'he donat el gust d'inventar per ofuscar els òscars, apa, que ja em coneixes, no té ni obligacions ni cal ser enviat, ni tan sols nomenar el blog que el regala, només per gust, per ser com ets, ja saps, tu vas ser un dels meus primers tres blogaires coneguts! per això, segueixes essent un referent per mi...
El meu fill de cinc anys d'edat no para de cantar-la. és una bogeria. naturalment del cd em quedo amb totes i cadasquna de les cançons (galàctiques, per supossat)
Una abraçada
jordi
Quines paraules més boniques, Zel... i si... malgrat tot el sol encara pot sortir qualsevol nit. Potser la nit en qüestió no la veurem, no la viurem... però e sol sortirà.
Què eixerit el teu fill, Jordi.
Tondo...
Quina llàstima que no puguem jugar amb el temps, amb les distàncies i amb els records...
Auesta cançó em porta a una llunyana revetlla de Sant Joan on jugav amb el temps , sense distàncies ni records. Només amb el present ben viu!
Moltes gràcies! Com sempre , és un plaer sentir-te tan a prop...
Una abraçada!
Genial el bloc!
S no molesta deixo informació sobre un estudiant de la UAB i militant del SEPC que ha iniciat una vaga de fam demanant que s'aturi el procés de Bolonya:
http://vagadefamperlauniversitatpublica.wordpress.com/
Esperem que no prngui mal.
Salut cuca de llum!
Publica un comentari a l'entrada