Dedico aquest pesnament al jovent que és fa seu el carrer, amb alegria, amistat, amor i bon rollo, amb somnis personals i de país: amb anhels i projectes, amb ganes de tirar endavant en aquest panorama tant i tant gris a que ens ha abocat aquest sistema de merda (i disculpeu la parauleta...).
Perquè ara més que mai cal garantir que el carrer ha de ser del poble, de la gent... i que els cops de porra de la policía política del Saura no han de servir per recular, sinó que han de servir per fer créixer l'esperança en un demà millor.
Dedico aquest posts molt especialment al Tomàs i a l'Enric, però també als milers de persones que s'ho treballen, a cop de tecla, a cop de colzes, a cop de destral... trencant-se les banyes per fer realitat allò a que els nostres polítics fa anys que van renunciar: la llibertat.
2 comentaris:
nen avui ho bordes !!!!
Que linda entrada !!!
Brindemos por la libertad, en la calle, con música, con alegría, con corazones jóvenes y espontáneos.
Y a seguir luchando por la libertad, por esa libertad que le prometió Bernat a Arnau cuando entraron fugitivos a Barcelona. ¿Viste?
Me estoy leyendo un libro que me recomendaste hace muuucho tiempo. ¿fuiste tú o no? Ya no estoy segura.
Como sea, el tema central hasta el momento es LA LIBERTAD, así que estoy en sincronía con tu entrada, además cada vez que en el texto mencionan a tarragona y otras partes de Catalunya, te recuerdo a ti y a tu casa de letras.
Un abrazo!
Publica un comentari a l'entrada