divendres, de juliol 10, 2009

ADJECTIUS

En aquesta bandera no m'hi havia fixat mai... és la de Guinea Equatorial.
I perquè en parlo? Doncs perquè és molt curiós què per als qui ens governen i els seus mitjans de comunicació segons quins països són dictadures, i segons quins altres no. Segons quins països són règims i segons quins altres no. Segons quins països són democràcies i segons quins altres no!
I ves per on els països més totalitaris nprmalment mai són adjectivitzats com a dictadires: Aràbia Saudita, Guinea Equatorial, Marroc... són països amics (d'ells) i per tant mai podrans er ni dictadures ni règims... seran democràcies o en tot cas no tindran cap adjectiu.
I mentrestant a Tarragona es retiren medalles al Franco, un dels seus ministres, Manuel Fraga, viatja amb Moratinos a Guinea Equatorial. El país governat no per un dictador, sinó per un amic.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Com anomenaries el règim de Iran actualment, de democràtic, totalitari o algun altre adjectiu ?

Gràcies !

Jesús M. Tibau ha dit...

coses de la doble moral

Josep M. ha dit...

Els adjectius solen ser qualificatius. I quan qualifiques una cosa ho fas seguint un codi propi de cada persona que, per qüestions que ara no venen al cas, sol assemblar-se força als dels altres. Tot plegat es pot relativitzar molt, també podríem considerar Estats Units una dictadura (dos partits que són clons, impossibilitat d'accedir al poder per part d'un tercer...). I Espanya, on no s'hi poden presentar certes opcions polítiques. Igual passa a l'Iran i a Turquia. I a molts altres països que molts s'omplen la boca de democràcia.

Simplement, com tot en aquesta vida, és qüestió d'interessos i d'amiguisme.

Tanhäuser ha dit...

No vares veure al Gadafi amb el Berlusconi a la cimera del G8? Tot i que no sé quin dels dos és més impresentable.

La casa de Pinel ha dit...

esto al igual que la amistad que los sociatas le rinden al fidel, algo inesplicable, incompresible, pero que sucede a diario

Marta ha dit...

Hi ha massa interessos econòmics en aquest cas petrolers perqué les paraules es diguin pels seu nom.