dilluns, de setembre 14, 2009
PACO MARTÍNEZ SORIA
Encara tinc el record del dia que van trobar mort aquest home... símbol de tota una època, símbol de la cara simpàtica d'una Espanya sense transició. Amb el seu transistor en marxa, a casa seva ell marxà, marxà a fer pel·lícules per als àngels, que de tant en tant també els hi falta riure una mica... Paco Martínez Soria, com a retrat d'un tems que molts ja no han tastat, per sort o per desgràcia.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
5 comentaris:
paco martinez soria = mi adolescencia, sentada con mi padre viendole, sonriendo de ternura hacia ese personaje tan bonachon, sabado por la tarde, con palomitas y cocacola...
él y manolo escobar van ligados a las pelis de los sabado por la tarde de por vida.
abrazo.
gracias por visitarme, te seguiré aunque tenga que apender catalán jejeje, un abrazo
Sabies que el seu fill es monjo a Poblet?
M'entusiasmava l'humor d'aquest home, com interpretava! Era genial, genial. No me'n havia mirat ni res! Ostres que bones les tardes dels dissabtes!
Salutacions d’una degolladora!!!
Mon... És veritat? Ostres que bona aquesta (amb tots els meus respectes)
Escolta he xafardejat les teves dades personals i això que dius de preocupat...! Ho he trobat més que bo. Sóm del mateix ram! Art & preocupació!
Publica un comentari a l'entrada