Avui m'he retrobat amb l'amic Tati-Pagès-Soulbizarre, a qui feia temps que no llegia... I m'he capbussat en els seus posts escrits des d'un poble que ell mateix anomena "Premià de Marx", o navegant per sota aquestes aigues amb el seu submarí, o pedalant amb la seva bicicleta.
El submarí, la bicicletà i el Premià de l'Àngel Pagès, són d'aquells que recórren el món des de baix, però amb el timó o el pedal posats a l'infinit, a les estrelles.
Les volem totes, les estrelles. Com deia l'Ovidi.... "Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer!".
El submarí, la bicicletà i el Premià de l'Àngel Pagès, són d'aquells que recórren el món des de baix, però amb el timó o el pedal posats a l'infinit, a les estrelles.
Les volem totes, les estrelles. Com deia l'Ovidi.... "Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer!".
5 comentaris:
T'asseus al banc amb mi mntre escoltem l'Ovidi?
Bon diumenge Tondo!
I quan ens aixequem, Joana, et convido a uns berberetxus d'aquests que ara s'anomenen escopinyes :-)
Fa goig llegir persones que encara tenen (i volem tenir) certa esperança... i sí, finalment tot explota...
I jo hi afegeixo: Aconseguirem el pa sencer.
ep! gràcies per aquesta dedicatòria, ja veus, fent camí, des de baix, a l'esquerra de l'esquerra, lluny de l'esquerra gestionària amb la que havia dipositat confiança i moltíssima dedicació sense remunerar (quins temps! estar militant intensament en un partit -icv- que ha resultat ser una caricatura de si mateix).
I ara, tal com dius, per Premià de Marx (Marx!), en bicicleta i compartint la lluita al costat dels compas de Revolta Global i saludant aquest blog per seguir la trama de complicitats que ens ha de dir a restituir el discurs i la pràctica de l'esquerra que, tot sigui dit, o és anticapitalista o és senzillament un apendix d'aquest sistema esperpentic anomenat capitalisme. SALUT!
Publica un comentari a l'entrada