divendres, d’octubre 15, 2010

DIUMENGE 17, GUANYEM EL FUTUR













Aquest blog dóna suport a la consulta sobiranista de Tarragona Decideix, i us recomana anar a votar si. Siiiiiiiii !!!!

Col·legis Electorals

Podeu clicar per obtenir més informació.

BLOG ACTION DAY 2010

Enguany el Blog Action Day se centra en reclamar el dret universal a gaudir d'aigua neta, d'aigua per a tothom.

Paradoxalment a casa nostra les principals empreses proveïdores d'aigua, les que subministren ciutats com Barcelona, Tarragona o València estan en mans privades, estan en mans dels qui fan l'accés a l'aigua un negoci altament lucratiu.

L'aigua és un bé públic íntimament vinculat al medi ambient, ja que si el malmetem la seva qualitat decau, fins a tal pnt què els gestors neoliberals instal·lats a les Genialitats de dalt i de baix frisen per poder encanonar l'aigua de l'Ebre per portar-la a les ciutats de Barcelona i Valècia tot assecant per sempre més el Delta de l'Ebre.

Blog Action Day, endavant amb la iniciativa!

Blog Action Day 2010: Water from Blog Action Day on Vimeo.

divendres, d’octubre 08, 2010

ELS PETS


Sort què de tant en tant ens dónen una mica de pinso, als ciutadans. Abans li deien pa i circ.

I mal que mal, com a mínim Els Pets estan força bé.

Per això avui divendres a les nou juntament amb Txala ens deleitaran amb un concert a la tarragonina Plaça de la Font. Serà un concert bo, malgrat darrere amagui una rossellada, que seria quelcom molt similar a una mallolada.

dimarts, d’octubre 05, 2010

DIGUEU-LI A JOHN MALKOVICH

Ara resulta què malgrat el fracàs de la candidatura Tarragona 2016 no ofereixen a la seva web la gran notícia del mes: que han fracassat i que no han passat ni el primer sedàs. El què si què encara cueja és el blog homònim, dels amics Llamborda i Tarter, fet amb ganes i amb voluntarisme (una salutació amics!).

I és què muntar una candidatura d'aquest tipus sense tenir en consideració la gent és lleig. Mireu sinó els "famosos" que hi dónen suport... la majoria han cobrat -en un altre concepte- ja que han estat contractats o bé als festivals d'estiu o bé treballen per a institucions vinculades a Tarragona.

la candidatura 2016 incloia del projecte de viatges en vaixell per als enxufats de la cultureta psoercvergent. I a sobre l'alcalde Ballesteros, en el que alguns hi havíem posat certa simpatia, ara va i diu què allò projectat es farà igualment...!

Algú li dirà a John Malkovich que la candidatura a que va donar suport ha fracassat?

dilluns, d’octubre 04, 2010

LA PAU



John Lennon deia allò tant vigent de què cal donar una oportunitat a la pau.

Des de l'estat espanyol les actituds són totes, totes totes per tancar portes a la pau, per tancar portes a una sol·lució pacífica al conflicte què enfronta el poble basc amb l'estat espanyol.

Donem-li una oportunitat, a la pau!

diumenge, d’octubre 03, 2010

AMB JORDI FERRÉ

Si cliqueu a sobre podreu llegir l'escrit que ens ha enviat Jordi Ferré, persona lluitadora que ha estat a l'ull de l'huracà municipal, ja que han utilitzat contra ell la guàrdia urbana com a policía política al servei dels qui ens governen: PSC i ERC, el bipartit tarragoní.

Jordi Ferré ha denunciat la tematització de la nostra part Alta, del Cas Antic de Tarragona... el quals embla què es vulgui convertir en una mena de Port Aventura. Podem estar d'acord, en contra, podem passar de tot, estimar-nos o enfadar-nos... però és vital que des de l'Ajuntament de Tarragona no es perseguixi ningú per les seves idees, i avui el PSC i ERC ho estan fent amb diverses persones, utilitzant la Guàrdia urbana per a tasques que no li són pròpies. Els urbanos han de treballar pel poble, no contra la gent.

dissabte, d’octubre 02, 2010

RÀBIA I ORGULL

Hem rebut aquesta carta de Gonçal Bravo,Coordinador General del sindicat COS, i la volem compartir. La COS és una petita espurna de dignitat i fermesa, és doncs un petit orgull fer-me ressò de la seva feina, de la feina que fan pel nostre futur. Som-hi:

Carta oberta a la militància de la COS, del conjunt de l’Esquerra Independentista i a totes les persones treballadores dignes i lluitadores que ahir donaren molt, moltíssim, durant la jornada de Vaga General del 29S arreu de les nostres comarques al sud de l’Albera.

Benvolgudes amigues i amics...

Abans de dir res, de tot cor, us vull donar les gràcies a totes i tots pels grans esforços i sacrificis que heu fet, per tota la feina feta, i per la dignitat que hem mostrat aquests dies i sobre tot ahir. De tot cor us dic que no puc estar més orgullós i emocionat per militar i compartir la lluita amb vosaltres. Ahir vam demostrar del que som capaços, del que podem fer, i del que podem arribar a ser i fer...

El 29 de setembre, no vam fer res més que començar, però anem pel bon camí.

Ara mateix cal valorar molt bé tot el que hem fet. Veure què hem fet bé, què hem fet millor, i en què hem errat. Hem de fer crítica i autocrítica, aprofitar bé tota la feina feta, regar bé totes les llavors plantades i començar a recollir ja els seus fruits... Perquè la patronal i els negociadors del sindicalisme institucionals ja no van a perdre més el temps, i ja estan pactant el maquillatge de la contrareforma laboral, de les retallades salarials i de les pensions, etc.

Moltes gràcies per tot... i sobretot, abans de res, vull enviar una abraçada molt gran, i tot el meu suport, solidaritat i estima a totes les companyes i companys, que independentment de la sigla, estiguéreu lluitant ahir als piquets, als actes i mobilitzacions, i per això, per defensar la dignitat de totes i tots, com a persones, com a classe i com a poble, patíreu detencions, agressions i brutalitats policials i dels esquirols, etc.

Cal recordar molt especialment a les dotzenes de companyes i companys que continuen a les seues garjoles, a la companya atropellada a Mercabarna, a tots els companys i companyes ferits en les càrregues policials... i molt especialment vull enviar una fortíssima abraçada al company Aquil·les, d'Alacant, a l'Enric d’Orriols (fill del company ToniT, i germà menut del també company AlfonsT, detingut sense motius al piquet dels estudiants a València), a tots els companys i a les companyes detingudes i/o apallissades (especial record i abraçada pels companys Àlex de Castelló de Rugat, i Àlex de Carcaixent, als quals els hi van obrir el cap, a l'igual que a un company del Col·lectiu Somnis de Montcada, al qual quasi li arrenquen una orella, o la companya Ester a la qual li trencaren un braç)

I especialment, vull recordar i enviar-li una fortíssima abraçada al company i amic Raület, d'Alaquàs, al que en una espenta policial, el van tombar brutalment de la seua bici, trencant-li la clavícula. Al Raület li espera una llarga i fotuda recuperació.

Per contra, tot el meu odi, menyspreu i ràbia cap als cossos repressius que tal i com vaig poder patir a València, atacaren amb una brutalitat que feia anys no havíem vist per ací. Eixa “gent” que amb els ulls injectats en sang i hiperventilant molts d’ells, carregaren sense distincions sobre persones que estaven realitzant una marxa pacífica.

La meua ràbia també, contra els “dirigents i responsables” de CCOO i UGT, que en més d’una ocasió, i en diversos indrets del país, li marcaren el terreny, i les nostres posicions, per rebre les “visites” dels cossos repressius... tal i com va passar pel migdia i la vesprada a València.

Al migdia, la marxa del bloc unitari pel C/ Colom, format per companyes i companys de la COS, del SEPC i de les organitzacions de l’Esquerra Independentista, xavals i xavales dels joves d'EUPV, gent de les assemblees d'estudiants, i un grup prou nodrit de CCOO darrere del bloc, fou frenada en sec brutalment per un operatiu de la policia nacional espanyola a les 12h45.

A eixa mateixa hora, els responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT parlamentaven amb els responsables de l’operatiu, on precisament no hi passava ningú... per tal de donar la millor imatge possible de “normalitat democràtica”.

Quan va acabar la “negociació”, i amb la feina feta... ho deixaren tot en mans dels “amics de la porra”, i en eixe instant un segon cordó policial ens va rodejar, separant-nos dels bloc de gent de base de CCOO.. En eixe instant s’iniciava la brutal càrrega. Fou terrible, sincerament, feia molts anys que no veia una càrrega policial a València com la d'ahir al migdia.

La segona prova de la conveniència i col·laboració dels responsables del comitè de vaga de CCOO i UGT amb els operatius repressius, la tinguérem per la vesprada, quan moments abans d'organitzar el bloc unitari de l’esquerra independentista, uns companys van portar una pancarta de pals, on es denunciava la brutal actuació policial del matí... En el moment en què fou desplegada, es produí un intent de càrrega policial per provar de retirar-la, així com amenaces directes per part de policies secretes als companys que la portaven... Mentre això es produïa, els “responsables” de CCOO i UGT parlaven amb els responsables de l'operatiu policial, senyalant els nostres companys i companyes...

Per sort, al final no va passar res greu, i tot i la confusió i descoordinació inicial, quan vam arrancar ens n'adonàrem que al nostre bloc hi havien centenars de persones, més de 1500, que s'hi veien dotzenes d'estelades, que molta gent que venia a veure la manifestació, i molta gent gran, s'emocionava en escoltar les dolçaines i veure les estelades...

Realment, ara mateix estic fet una merda, no tinc veu, i em fa mal tot el cos... però estic súper content de la feina d'ahir... la majoria estàvem emocionats de veure la riuada de gent, la germanor amb totes les treballadores i els treballadors, el suport rebut de gent de base de CCOO i UGT... les mostres constants de solidaritat entre totes i tots, les mostres de combativitat i les ganes de seguir lluitar... I també vull destacar sincerament, l'ajuda que ens brindaren les companyes i companys de la CGT de València, en deixar passar el nostre bloc primer que el seu, per cobrir-nos les esquenes, i evitar possibles represàlies contra els companys que portaven la pancarta denunciant la repressió policial... una mostra de solidaritat de classe que no té preu, i que contrasta notablement amb el menyspreu gairebé constant que hem rebut per part dels sindicats “grans”, “oficials” i de “classe”... (ja ni paga la pena anomenar-los)

Allò gran, no són els sindicats... allò gran, molt gran, és la classe treballadora, és el Poble Treballador dels Països Catalans... i de tot cor, des d’ahir i més que mai, n’estic absolutament i incondicionalment orgullós de ser membre del nostre poble i classe treballadora, membre de la COS i de l’Esquerra Independentista.

Benvolgudes companyes i companys, amics i amigues, moltíssimes gràcies per tota la feina feta arreu del país, i per poder compartir la lluita amb vosaltres, a Elx, Alacant, Mutxamel, Sant Joan d’Alacant, Benissa, Alcoi, Gandia, Carcaixent, València, Alboraia, Sagunt, Xest, Paterna, Burjassot, Vila-real, Castelló de la Plana, Vinaròs, Amposta, Tortosa, Reus, Tarragona, Vilafranca del Penedès, Capellades, Vilanova i la Geltrú, Manresa, Berga, Gironella, Vic, Viladecans, Molins de Rei, Sant Feliu de Llobregat, Sant Joan Despí, Sitges, Barcelona, Vilassar de Dalt, Pineda de Mar, Cardedeu, Cerdanyola, Sant Cugat, Terrassa, Sabadell, Girona, Arbúcies, Figueres, Salt, Olot, Lleida, Palma...

Ara el 29S ja ha passat... ens queden els i les ferides i represaliats... ara més que mai hem de estar al seu costat com una pinya, i al mateix temps, no deixar que aquesta trempera, que totes les mostres de dignitat i sacrifici reals pel bé de totes i tots, no queden en no res... A partir d’ara, hem de continuar piquetejant els nostres barris, polígons i localitats. Hem de continuar organitzant noves assemblees, seccions sindicals, estructures de solidaritat, caixes de resistència, etc. Hem de continuar preparant i organitzant noves mobilitzacions, marxes contra l’atur i la precarietat, denúncies i piquets contra els acomiadaments, i l’esclavatge legal de les ETT.

I cal fer la feina d’organitzar a totes les companyes i companys de les bases de CCOO i UGT, que encara tenen ganes de lluitar, per tal que abandonen als traïdors dels seus dirigents i s’organitzen per l’alliberament de la nostra classe i de la nostra terra.

El 29S ha estat el km 0 de la llarga marxa per la nostra llibertat, avancem fins recuperar-la completa, i perquè ja no ens la puguen tornar a arrabassar mai més.

Una fortíssima abraçada i a seguir lluitant!!

Gonçal Bravo. Coordinador General de la COS

COORDINADORA OBRERA SINDICAL – COS

Sindicat per l’alliberament de gènere, de classe i nacionals dels Països Catalans

BLOG ACTION DAY


Arriba el Blog Action Day 2010... enguany dedicat a l'aigua. Esteu a punt?

Un any més el Connexions [From Tarragona] participarà en aquesta iniciativa com a blog andorrà, a falta de poder-ho fer com a blog català.

Aquí teniu la llista de participants
. Us animeu?

divendres, d’octubre 01, 2010

ATONYINAR EL POBLE








Durant la jornada de vaga general als Països Catalans sota domini espanyol centenars de persones identificades, agredides i lesionades (inclús hospitalitzades) i 71 persones detingudes, aquestes contundents dades les aporta Alerta Solidària. Ni el Cuní ni el Francino en parlaran, però existeixen, la repressió cada cop és més punyent.

Al Principat Joan Saura, antic eurocomunista i hippiepijo reciclat al neoliberalisme ha enviat la seva policía, a atonyinar, filmar i molestar centenars i centenars de persones que dónen el millor d'elles mateixes pel nostre futur.

Informeu-vos de tot plegat aquí


dijous, de setembre 30, 2010

ASKAPENA

Després d'escalar una muntanya molt alta, descobrim que n'hi ha moltes d'altres per escalar.

Nelson Mandela

Solidaritat amb Askapena. Prou criminalització de l'internacionalisme solidari.

Solidaritat amb els pobles què són vñictimes del neoliberalisme més pur i dur.

dimecres, de setembre 29, 2010

CANVIAR LES COSES

En aquesta vaga hi he vist una diferència amb d'altres... l'ampli descontent de cada cop més i més persones no ja amb el partit polític de torn, sinó amb aquest sistema injust amb què els qui ens governen ens obliguen a viure.

I això sobrepassa el fer o no fer vaga... és un sentiment cada cop més ampli. I això és bo.

Cal canviar les coses, ens hi va la satut i la vida.

Cal una vaga continuada i organització, molta organització dels qui somiem un demà més just per a tothom.

Al vídeo, la policía de Joan Saura repartint llesques entre la gent. Aquests si què són de debò caragirats.

dimarts, de setembre 28, 2010

29 S

















Aquest blog se solidaritza amb ell mateix i amb tots nosaltres i dóna suport a la vaga genral, és per això què us recomana visitar aquest enllaç, amb informació puntual sobre el què passa durant el 29-S.

[Què... sembla un anunci? Salut i més enllà de la vaga... a canviar la societat, a transformar la vida, i el món!]

dissabte, de setembre 25, 2010

EDU LEÓN, COM A EXEMPLE
















Foto: Público. Angel Navarrete. Pool. (Extreta del blog La Mesa de Luz, de l'editor gràfic José Pujol)


No fa gaires dies a Tarragona la Guàrdia Urbana de Carlos Castillo va vexar i denunciar un fotògraf, Josep Lluís Sellart (d'El País) ja que els havia retratat en una mena de casa de barrets mentre estaven treballant.

També fa pocs dies el Diari de Tarragona decideix fotre al carrer a set periodistes, entre els quals els acreditats fotògrafs Txema Morera i Pere Toda, dos professionals de pedra picada del fotoperiodisme.

I a les Espanyes tres quarts del mateix... Llegint el blog de José Pujol "La mesa de luz" podeu llegir una història què no us deixarà indiferents, la de l'agressió i detenció del fotògraf Edu León. Impressionant la democràcia espanyola, impressionant. Vivim en un estat de democràcia a la turca. I el més paradoixal és què si això hagués passat a Cuba o Veneçuela, per citar un exemple, seria portada en més d'un diari espanyol, i notícal a la nostrada TV3 "la seva".

Poc hem avançat des de la detenció del periodista Xavier Vinader. Transició? Com diria el pare Noël... How, how, how.

Enllaços relacionats d'atacs a fotoperiodistes:
Abusos a Tarragona + Abusos a Madrid.

Altres enllaços:
Pàgina d'Angel Navarrete (l'autor de la fotografia, que ens l'ha cedit amablement).
Blog de José Pujol "La mesa de Luz"

dissabte, de setembre 18, 2010

NI A ZARRA, NI A ASCÓ

De debò, no entenc l'alegria dels líders d'ERC pel fet de què el cementiri nuclear el vulguin posar a la localitat de Zarra. Zarra, a la Vall de Cofrents, és un dels municipis castellanoparlants del País Valencià, però malgrat no formar part de la nostra comunitat lingüística forma part dels Països Catalans.

Llavors no entenc per quins set sous els líders d'ERC se n'alegren de què el govern espanyol vulgui empudegar la nostra terra amb més merda, aquest cop radioactiva.

Als Països catalans ja hem de suportar dos centrals nuclears a Ascó, una a Vandellòs, una a Cofrents i una altra de tancada a Vandellòs. I és clar, com què som una colònia d'Espanya els de la metròpoli ens volen colgar de merda amb l'ajuda dels escolantes subalterns del regionalisme més nostrat.

divendres, de setembre 17, 2010

LLUÍS SALVADÓ

Lluís Salvadó és el delegat del govern de la Genialitat de Catalunya a les Terres de l'Ebre, fa el mateix què el flixanco Xavier Sabaté a Tarragona, però Salvadó no és del PSC, és d'ERC. És a dir... se suposa què l'home deu ser independentista, i que deu estar a favor de l'emancipació nacional dels Països Catalans.

És curiós aquesta manca d'implicació de molts líders amb càrrecs electes d'ERC amb els Països Catalans. L'un, el regidor d'ERC per Tarragona i diputat, què des del govern bipartit de l'Ajuntament de Tarragona fa venir per segon any consecutiu una vuelta a Espanya què l'alcalde Ballesteros rep amb una bandera espanyola on Tarragona hi és serigrafiat...

L'altre el Salvadó se n'alegra de què el govern espanyol vulgui instal·lar el cementir nuclear a Zara, al sud del país, apropet de la central nuclear de Cofrents.

Si creiem en els Països Catalans hem de tenir clar què ni a Ascó ni a Zarra, que es fotin el cementir nuclear a Madrid ja que aquí ningú va demanar les nuclears i ens han llastrat amb una corda al coll. No necessitem gestors, necessitem polítics que juntament amb el poble posin el seu gra de sorra per tal d'aconseguir la llibertat, i instal.lant cementiris nuclears a casa nostra no avancem gaire.

dilluns, de setembre 13, 2010

MARIA LAPIEDRA

L'independentisme arriba cada cop a segments més elevats de la població... això suposa què els llenguatges també es diversifiquen... i si no que li preguntin a aquesta xica.

És Maria Lapiedra, actriu porno que va votar Sí a la independència al referèndum de Mollerussa i què ara s'ha deixat retratar lleugera de roba al més pur estil ianqui envoltada dels nostres símbols patris.

Una forma més de lluita?

dimarts, de setembre 07, 2010

ESPANYOLITIS AGUDA A TARRAGONA

Aquesta foto de l'alcalde Ballesteros embrutant el nom d ela ciutat d'aquesta manera m'ha preocupat pel gran simbolisme què desprén.

Ballesteros i molts líders "socialistes" ja no s'amaguen del seu espanyolisme, i la seva sinceritat és d'agraïr.

A Tarragona, recordem-ho, governa un bipartit format per PSC i ERC... i ERC també recolça el pas de la Vuelta Ciclista a España per Tarragona i el pagament de milers i milers d'euros què són de tots per mostrar Tarragona com una capital espanyola més.

Ni els del Tribunal Constitucional ho farien millor, tu.

Política a banda, des d'aquí vagi el meu suport al gran ciclista i amic Xavier Tondo, a qui desitjo el millor i com a mínim superar el fet al París Niça. També la meva felicitació a la gent de la CUP per les seves accions carregades d evitalitat i dignitat.

Foto de Mauri Fernández extreta de Tot Tarragona, on hi ha una crònica de la ciclistada.

dimecres, de setembre 01, 2010