dimecres, de desembre 01, 2010

JO ASSASSINO, TU ASSASSINES...



Thomas Eugene Flanagan és assesor del primer ministre canadenc, Stephen Harper. El tal Flanagan ha tingut un rampell de sinceritat i públicament ha dit què el fundador de WikiLeaks, Julian Assange, hauria de ser assassinat. Assange ja ha dit que aviat filtraran documentació confidencial de farmacèutiques i la petroliera BP. La seva vida -està clar- corre perill. Per menys els qui ens governen han matat i torturat centenars de persones, aquí i a la Xina popular.

Vegeu la notícia i espereu... espereu i fruim tots plegats d'aquests moments en els quals encara hi ha llibertat a internet, què això s'acaba.

I a casa nostra es veu que en Duran i Lleida va dient que no s'ha de fer cas d'aquestes filtracions.

Què rodin caps, a nivell simbòlic, i hi comenci a haver un canvi de sistema.

I mentrestrant segueixo sense poder accedir a Wikileaks... si el diari El País ha censurat la informació que s'ha penjat en castellà és què deu ser sucosa... demostra com el PSOE i el sistema judicial espanyol estan supeditats a l'ambaixador dels Estats Units.

diumenge, de novembre 28, 2010

HO ESPEREM TOT

Tenim ja els resultats, polítics que pleguen, polítics que comencen... però per a què tot continui igual.

Més enllà de qui gestiona cal que avancem com a poble. Serem capaços de fer-ho???

CiU ha guanyat, i cal felicitar aquesta formació... però ja m'ha començat a mosquejar una cosa. L'ús de la paraula prudència.

CiU+ICV+ERC+SCI són forces d'obediència catalana, i a més recolzen el dret a l'autodeterminació.

A què espereu, polítics.

Cada cop som més els qui ho esperem tot, els qui anem per davant dels polítics.


LA PUTA ESPAÑA


Rubianes va ser clar, no com els nostres polítics que malden per continuar vinculats a Espanya d'aquesta manera, amb aquesta nostra caspa de cada dia.

dissabte, de novembre 27, 2010

SI, LA POLÍTICA

Deia Joan Fuster, el mestre, que la política o la fas, o te la fan. Si, la política... aquesta paraula que fa tanta angunia i que ens han segrestat com tantes altres paraules: democràcia, llibertat, ecologia...

I que clar que ens la fan, ens fan la pell i els foten els calers, ens volen robar l'alegria.

Els qui organitzen aquesta crisi ho tenen molt, molt ben muntat tot per fer-ho pagar al poble.

La política ens l'estan fent... i així ens va. Amb uns estatutes de merda ben retalladets i espanyolets.

Som catalans, dels Països Catalans, i volem un món millor. I tant que SI!

ALEJANDRO


Es parla molt de la violència de gènere, però paral·lament el producte que ens venen els qui ens dissenyen el panorama del consum cultural i musical més mediàtic... és el més adient entre les persones que estan conformant la seva manera d'actuar?

M'ho pregunto, arran d'aquest vídeo, tot i què no en tinc una opinió formada.

dijous, de novembre 25, 2010

ALEGRIA


Un clàssic per honorar la vida!

Estem vius i tot està per fer, i tot és possible... i tant !

Cavalcarem fins enterrar els dolents sota el metafòric mar... així, amb alegria.

dimecres, de novembre 24, 2010

COMUNISTES


Bé, i ja que estem en el tema dels vídeos electorals... m'ha cridat l'atenció aquest. Una mostra de diversitat de plantejaments que hi ha darrere de la paraula independència, vaja. Gràcies per passar-me l'enllaç Vladimiret, qui siguis.


I posats a parlar de comunistes... doncs aquí l'espot dels anticapitalistes trotskistes més eixerits.

I aquí un que he trobat un on parla en Josep Guia, cap visibre del PSAN.

dimarts, de novembre 23, 2010

EVOLUCIÓ HUMANA

Al nostre racó de món aquest podría ser un bon esquema de l'evolució humana del darrer mig segle.

Homes i dones que hem conegut les llums i les ombres d'Espanya i que al final ens n'hem adonat de que Espanya sempre s'entesta en projectar sobre nosaltres les seves millors ombres fotent-nos ma i vivint de la nostra cartera, dels nostres diners.

diumenge, de novembre 21, 2010

PORNOGRAFIA ELECTORAL


Doncs si ahir compartia uns vñideos que hem rebut, avui canvia la cosa. Per aquí trobareu un grapat de vídeos que utilitzen el tema del sexe, i d'una suposada pornografia, per intentar captar gent. Des dels vídeos casolans a vídeos que han costat un colló de mico.

Aquí n'hem seleccionat uns quants. Un parell de Maria Lapiedra, actriu porno que dóna suport a Joan Laporta. Un altre dels frikis de la CORI, el cap de llista de la qual ja fa una anyets va fer-se famos per deixar-se fer una fel·lació en un escenari al Priorat, d'altra banda el vídeo del PSOE així com el de Montserrat Nebreda.

divendres, de novembre 19, 2010

COP D'ULL AL MAIL...


Fent un cop d'ull al correu electrònic me n'adono de què al mail també ha començat la campanya electoral. Dos amics m'envien enllaços als seus vídeos polítics. I mira, com que són amics doncs els penjo.

Tot i que...

dilluns, de novembre 15, 2010

ECOSOCIALISTES

Què Teresa Pallarès, la blocaire Begoña Floria i Helena Arribas es retratin al costat d'Alfredo Pérez Rubalcaba té tota la lògica. Són càrrecs electes del PSC i aquest és el seu ministre, un ministre que s'ha caracteritzar per capitanejar la guerra mediàtica i no tant mediàtica contra tot el que faci tuf a "revolucionari".

Què la cap de llista per Tarragona d'Iniciativa per Catalunya, el partit del Saura, s'hi retrati -justament en l'acte d'inauguració de les flamants noves instal·lacions de la Guàrdia Civil a Tarragona, doncs al final també tindrà certa lògica ja que aquest partit ha deixat de ser aquella alternativa "roig, verd, violeta" per acabar engolit pel poder i esdevenir no ja ecosocialistes, sinó l'eco dels socialistes.

I tot plegat, està clar, des de la llibertat que han de tenir per retratar-se amb qui bonament els plagui i per fer la política que vulguin, que per això el poble votador hi ha confiat. Però quan vam rebre per mail aquesta foto, això és el primer que vam pensar: són l'eco dels socialistes, tu! Votar per votar millor votar duirectament el PSC que no ICV, com es va demostrar a les darreres municipals on ICV va quedar fora de l'Ajuntament de Tarragona i no va poder portar al plenari la seva proposta d'intal·lar una mesquita islàmica a l'edifici del banc d'Espanya. Enrrere queda el PSUC i tantes belles històries de lluita i esperança.

Foto: X. Sabaté.

diumenge, de novembre 14, 2010

PHILIP GLASS


Una mica de Phlip Glass per ananr fent... sempre va bé! Especialemnt en aquestes jornades en que els polítics professionals empudeguen la xarxa amb els seus cants de sirena i falses promeses.

dimarts, de novembre 09, 2010

dilluns, de novembre 01, 2010

UN CAP D'ANY... UN VEÏNAT !


El Veí de Dalt és per a mi un d'aquells referents en el panorama blocaire, retrobar-lo sovint, de tant en tant... és sempre un plaer. I trobar aquest vídeo amb tantes sabates i cames conegudes, enyorades i estimades un petit plaer.

diumenge, d’octubre 31, 2010

UN NOU FORMAT (i 5 anyets)

Rodant pel Twitter, Facebookejant, bloguejant... i rentant-li una mica la cara a aquest blog, a aquesta cuca de llum què espurneja a Taragona des d'un ja llunyà 2006, amb aquell primer post sobre Hard Candy. I és què aquest mes de novembre el Connexions compleix 5 anyets, i tant jovenet...

I tantes i tantes hores, i tantes i tantes mans i caps, i tantes i tantes il·lusions i esperances compartides... per guanyar, per viure i estimar.

Gràcies per ser-hi, amics i amigues blocaires, a vosaltres us dediquem aquest nou format del vostre Connexions [From Tarragona]. Un nou format que caldrà millorar... no creieu?

Ens anem trobant, pel blog, pel Facebook i pel Twitter... i vinga: què el futur és ara.

dissabte, d’octubre 30, 2010

EL LIPDUB


Aquest vídeo no el veureu massa per la tele... i és que ens amaguen tantes coses!!!

dimarts, d’octubre 26, 2010

SOBRE EL LIDERATGE

Compartim aquesta reflexió d'Antoni Gomis:

Els catalans fa tres segles que no hem exercit cap mena de comandament polític ni militar. A casa nostra les cireres sempre les ha remenat el colonitzador.De vegades, com ara, han delegat alguna funció a tall d'òpera bufa, perque els titelles-col·laboracionistes nostrats hi puguin participar. Tot depèn de si espanya, comparant-la amb un ramat de bens, és aconduïda per un marrà o per un marranís. El marrà és el mascle no capat que mena el ramat. El marranís és el mascle castrat que, en ser més fort i violent que el marrà, el desbanca a trompades i es fa l'amo. Com que espanya encara està per civilitzar - domesticar - no entén la figura del pastor, i això l'incapacita per l'exercici de la democràcia. Ja els hi podeu anar fent pedagogia ja! De fet ells tenen un vocable idoni per a batejar als seus pretesos "pedagogs": "jilipollas".

Però nosaltres els catalans, el poble més civilitzat del món - l'any 1027 ja vam fer l'Assemblea de Pau e Treva -, després dels 300 anys d'inactivitat política i militar hem perdut el sentit directiu. No oblidem que la política és el cafè-cafè de la direcció humana. I és per això que som un poble molt difícil i molt mediatitzat. Ens costa molt discernir i acceptar un líder de la nostra corda i, consequentment, sempre ens acaben dirigint forasters i botiflers. De fet el 3er punt de l'esclau de
qualsevol època ja ho defineix molt bé: "negar que entre els seus puguin sorgir personalitats innovadores i alliberadores". Ens va costar Déu i ajuda i 25 anys de lluita ferma i dreturera acceptar a Francesc Macià. Ens costarà molt acceptar i coadjuvar a Joan Laporta? Si badem gaire ja no hi serem a temps. Què més ha de fer perquè ens deixem de punyetes i de falsos purismes? Que no ho veieu que tret de quatre desorientats i algun rebentador empedreït, tots els enemics d'En Laporta també ho són de Catalunya?

La força cabdal del lideratge rau en la concentració i potenciació de l'energia col·lectiva d'un grup humà, projectada i dirigida cap a l'objectiu model a través d'una persona. Quan no hi ha lideratge l'energia es dispersa i s'allunya de l'objectiu model. Això l'enemic ho sap molt bé, per això ataca a Joan Laporta. Als catalans no ens en calen de raons i d'arguments per a trencar amb espanya. El que ens falta és arrenglerar-nos com un sol home al costat del president de Solidaritat Catalana per la Independència.

Antoni Gomis
21 d'octubre del 2010

divendres, d’octubre 22, 2010

LIPDUB A VIC

El major lipdub s'està preparant a Vic aquest cap de setmana. Per aquí baix un de petitet que roda per internet...

dilluns, d’octubre 18, 2010

EL NOM DEL PORC

Malgrat el boicot per activa i per passiva dels polítics professionals, malgrat el silenci mediàtic aclaparant i malgrat la manda de pressupost... Un grapat de valents decidits han posat els polítics a lloc.

De res serveix que convergents, erquis i laportes es passegin fardant amunt i avall pels col·legis electorals.

Tarragona Decideix ha aconseguit arribar a uns quants milers de tarragonins què des d'ara ja formen part de la història dels Països Catalans més dignes.

Més endavant caldrà dir el nom del porc, a tants i tants polítics espanyolistes i botiflers què han mogut cel i terra per anorrear aquesta iniciativa. Avui però toca felicitar tantes i tantes persones dignes.