EL MEU PETIT HOMENATGE A LLUÍS M. XIRINACS

Reprodueixo unes paraules de Maria-Gemma Bonet extretes de xirinacs.cat, lloc que us recomano. Si us ve de gust podeu anar resseguint la resta de posts sobre Xirinacs que durant aquests dies he anat penjant com a petita mostra d'homenatge. Ara el meu homenatge serà el silenci i aquest blog romandrà tancat en senyal de dol per reprendre la seva activitat habitual la setmana entrant. Me n'adono de què dedico masses hores a blogejar i m'anirà bé reflexionar una mica sobre coses més trascendents allunyat del blog, a un altre ritme: rellegint també alguns dels llibres de Lluís M. Xirinacs. Tornaré a penjar un post a mitjans de la setmana entrant, reprenent la línia habitual del Connexions. Us deixo amb les paraules de Maria-Gemma:

Escric aquesta lletres encara sota la tristesa que m’ha produït la mort de Lluís M. Xirinacs. He tingut la sort de poder seguir el seu pensament durant molts anys. Crec que la seva tesi filosòfica té un valor importantíssim per al pensament modern i és un dels aspectes menys coneguts i divulgats de la seva personalitat. Sempre he cregut que si no hagués estat català hauria tingut un gran reconeixement en qualsevol altra país menys gasiu amb els seus genis. Coneixent doncs el seu pensament i sabent la coherència de la seva vida em dol que la seva mort se la titlli de “suïcidi”. Entrava dintre del pensament pacifista i ecològic d’en Xirinacs morir dolçament en contacte amb la terra, en silenci total tal com ho feien o fan, no ho sé, en alguns llocs de l’Índia, que quan se senten morir se’n van a algun lloc solitari i acaben els seus dies en pau total. En Lluís M. així ens ho havia manifestat algun cop al grup que vàrem tenir la sort de tenir-lo per mestre més de deu anys. Lluís M. gràcies per tot el que has donat al teu, al nostre, poble!