THINKING BLOGGER AWARD: NOMINACIONS

Ja hi pensava, ja, en els Thinking blogger, i avui finalment vull compartir amb tots vosaltres -sense abandonar el màgic número set- les nominacions per a aquesta etiqueta, o aquest guardó: com vulgueu.

De fet li dec a la Joana, aquesta blocaire que és com una fada de les lletres, d'aquelles que viuen prop d'un nenúfar, i que aconsegueix transmetre des de la preciosa senzillesa tot un seguit d'històries i de paraules que relament enganxen. Doncs bé, aquí van els meus nominats i nominades. I podrien ser més...

D'altra banda, aviat donaré a conèixer les nominacions del "premio blog solidario"... Són com a medalles? Potser si... però jo entenc com una forma de fer taca d'oli, de fer un vincle i d'anar compartint, amunt i avall. Una història que la veig diferent és la dels "blog activista", que vaig nominar ahir, i a la que si volem li podem anar donant forma. De fet en Josep Maria ja n'ha proposat més.

And the "winners" are:

Tot és possible. Estem davant d'un blog jove però amb molta marxeta, que toca temes prou variats i -tot s'ha de dir- amb moltes coses m'hi he vist reflexat a nivell de gustos i concomitàncies. Ja vaig dedicar-li un post monogràfic, però ara he pensat que -si vol- pot compartir aquest banner.

Vida de juantxi. El Sr. Martínez el podem dfinir com un juantxi pensant. Què què és un juantxi? Mireu-ho a la Vikipèdia. Amb ell hi comparteixo l'interès per C.G. Jung, Vicent Andrés Estellés i com no podia ser d'una altra manera per la saga Star Wars... però sobretot m'agrada el bon rollo que irradia el seu blog, vaja: un dels seus blogs.

Deme algo. Segurament el blog amb més enginy del món, de la ma de Merucu i Karakola. Tot un punt de referència que connecta amb la meva vessat més friki... El primer blog a que vaig enganxar-me molt abans d'engegar el Connexions i que sense cap dubte va influir en la meva decissió de llençar-me a la blocosfera. Una de percebes!

Todo resplandece. Un bloc fet amb la seguretat de les coses ben fetes. Amb uns posts que a voltes t'arriben ben endins, a voltes et porten a passejar-te -a peu o en metro- amb una certa càrrega tel.lúrica d'aquelles que fa de ben portar. Un blog fet amb respecte i saviesa des del Xile més tendre.

Apatiamiento prosaico. Currymaedchen és una persona d'aquelles difícils d'etiquetar... però de fer quina utilitat te etiquetar? Ben poca. L'interessant es esperar a que torni de la pausa estiuenca i arrenqui un blog que sempre es planteja coses que normalment guardem ben endins, amb aquell regust irònic que gastem quan ens enfrontem a un suculent -i gegantí- plat de cuina alemanya.

Vist i no vist. Sovint l'Èuria li treu ferro a l'assumpte, però les seves reflexions de vegades són també les reflexions de comunes, però ella les comparteix, amant com és del debat i de la lliure expressió. Un espai d'aquells que aquest curs que engega pot arribar a donar molt de si si no deixa mai de lligar caps i plantejar-se coses.

La Xica. Un blog fresc, que va engegar el març d'enguany i que després d'uns moments de calma arrenca amb sentiment i molt bon rollo des de ben apropet de casa meva. Un blog amb formes cridaneres però eixerides, amb escaires arrodonits però amb colors que -post a post- combinen des de la modernor.

Aprofito per comentar-vos que he incorporat una mini-enquesta a la dreta, les vostres respostes m'ajudaran de cara a escollir temes dels propers posts. També més avall he intruduit uns vídeos, però si voleu una mica de tranquilitat deixeu-los per més endavant doncs són mogudets. Continuem en contacte!

click click click