dijous, d’agost 23, 2007

UNA MICA DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT

Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.

Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.

Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clo
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.

Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.

Joan Salvat-Papasseit

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Una mica molt bella, que ens omple d'esperança. Necessari ens és, la mica de tarda en tarda...

Josep Maria Yago Suau ha dit...

malgrait tout!

MeTis ha dit...

bonica canço. pero les imatges son fortes.

Anònim ha dit...

Gràcies per regalar-nos el dia amb aquesta poesia tan bonica. Que tinguis un bon dia Tondo!

Joana ha dit...

Massa sovint ens acomodem a la vida.Va bé despertar-nos amb aquestes imatges cruels!
Gràcies Tondo pel regal!

Calidoscopi ha dit...

Quins bons moments llegint aquesta poesia.

D'altra banda molt interessant el video, i incòmodament impactant.

Manresa Calidoscopi