Res no és mesquí,
ni cap hora és isarda,
ni és fosca la ventura de la nit.
I la rosada és clara
que el sol surt i s'ullprèn
i té delit del bany:
que s'emmiralla el llit de tota cosa feta.
Res no és mesquí,
i tot ric com el vi i la galta colrada.
I l'onada del mar sempre riu,
Primavera d'hivern - Primavera d'estiu.
I tot és Primavera:
i tota fulla, verda eternament.
Res no és mesquí,
perquè els dies no passen;
i no arriba la mort ni si l'heu demanada.
I si l'heu demanada us dissimula un clo
perquè per tornar a néixer necessiteu morir.
I no som mai un plor
sinó un somriure fi
que es dispersa com grills de taronja.
Res no és mesquí,
perquè la cançó canta en cada bri de cosa.
-Avui, demà i ahir
s'esfullarà una rosa:
i a la verge més jove li vindrà llet al pit.
Joan Salvat-Papasseit
[cucadellum.blogspot.com] [Flaixos d'una cuca de llum què espurneja a Tarragona]
dijous, d’agost 23, 2007
UNA MICA DE JOAN SALVAT-PAPASSEIT
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
6 comentaris:
Una mica molt bella, que ens omple d'esperança. Necessari ens és, la mica de tarda en tarda...
malgrait tout!
bonica canço. pero les imatges son fortes.
Gràcies per regalar-nos el dia amb aquesta poesia tan bonica. Que tinguis un bon dia Tondo!
Massa sovint ens acomodem a la vida.Va bé despertar-nos amb aquestes imatges cruels!
Gràcies Tondo pel regal!
Quins bons moments llegint aquesta poesia.
D'altra banda molt interessant el video, i incòmodament impactant.
Manresa Calidoscopi
Publica un comentari a l'entrada