Puc viure d'un somni clarament projectat al demà.
Però m'enganyo.
No seré aquí per veure res.
No sabré mai si l'has fet teu.
No sabré mai si arribaràs amb el cor suat,
regalimant d'esforç
de menjar-te la ràbia i anar endavant.
Ho sabran els teus fills, o els meus,
si veuen al desert florir la userda,
daurar-se el blat,
i a les vores del camí mates de menta.
(benvingut a la colla dels arbres que es mouen)
Post obra de Zel.
6 comentaris:
Pensar només en el present és egoista, és buit, cal que tinguem en compte a tothom que ha de venir darrere nostre
pre-ci-os ... salut
Camins i camins... Tota la vida està feta de diferents camins!
B-o-ni-c!!!!!!
Molt maku!
Molt bonic...molt bona elecció
Lindo, Tondo. Lindo. Obrigado pela partilha. Palavras a descobrir e a sentir. Pela poesia se descobre o mundo. Um abraço amigo.
Publica un comentari a l'entrada