dimarts, de setembre 11, 2007

L'ALBA ENCARA TRIGA

... Ah, joves llavis desclosos després

de la foscor, si sabíeu com l'alba

ens ha trigat, com és larg d'esperar

un alçament de llum en la tenebra!


Però hem viscut per salvar-vos els mots,

per retornar-vos el nom de cada cosa,

perquè seguíssiu el recte camí

d'accés al ple domini de la terra...

Salvador Espriu (Inici de càntic en el temple).
Dedico el post d'avui, 11 de setembre, a Lluís Maria Xirinacs.
La segona fotografia és de l'acte d'homenatge a Xirinacs organitzat a Ogassa, en concret al coll de la Tuta. Extreta del Centre d'Estudis Joan Bardina.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Tondo, sempre saps triar la poesia que m'és escau. Per estimar-te tant Tarragona i haver sempre dit la teva als meus petits escrits. Que tinguis molta sort!

Un petó ben gran!

Anònim ha dit...

Hem de sempre enaltir els homes que lluiten per llibertat. abraçades Tondo

mossèn ha dit...

vaja, bo ... m'agrada la segona foto ... sobretot qui esta estirat a la gespa !!! ... salut

Mon ha dit...

ens calent milers i milers de posts de tots els catalans i amics de catalans, i solidaritzats amb el nostre poble. Hem de mantenir viva la flama de l'esperança, tot esperant que arribin els vents de llibertat (sense tempesta) Visca Catalunya

Isabel Barceló Chico ha dit...

Maravilloso poema. Salvador Espriu es un poeta muy, muy singular. Besos, querido amigo.

zel ha dit...

AI TONDO, ET MEREIXES LES LLETRES EN MAJÚSCULA ETS UN CRAC CATALÀ, ÉS A DIR UN CATACRAC! Per força, per gust, per tendre, per no oblidar mai allò veritablement important, un PETONÀS DE L'EMPORDÀ QUE SÓN....