... Ah, joves llavis desclosos desprésde la foscor, si sabíeu com l'alba
ens ha trigat, com és larg d'esperar
un alçament de llum en la tenebra!
Però hem viscut per salvar-vos els mots,per retornar-vos el nom de cada cosa,
perquè seguíssiu el recte camí
d'accés al ple domini de la terra...
Salvador Espriu (Inici de càntic en el temple).
Dedico el post d'avui, 11 de setembre, a Lluís Maria Xirinacs.
La segona fotografia és de l'acte d'homenatge a Xirinacs organitzat a Ogassa, en concret al coll de la Tuta. Extreta del Centre d'Estudis Joan Bardina.
6 comentaris:
Tondo, sempre saps triar la poesia que m'és escau. Per estimar-te tant Tarragona i haver sempre dit la teva als meus petits escrits. Que tinguis molta sort!
Un petó ben gran!
Hem de sempre enaltir els homes que lluiten per llibertat. abraçades Tondo
vaja, bo ... m'agrada la segona foto ... sobretot qui esta estirat a la gespa !!! ... salut
ens calent milers i milers de posts de tots els catalans i amics de catalans, i solidaritzats amb el nostre poble. Hem de mantenir viva la flama de l'esperança, tot esperant que arribin els vents de llibertat (sense tempesta) Visca Catalunya
Maravilloso poema. Salvador Espriu es un poeta muy, muy singular. Besos, querido amigo.
AI TONDO, ET MEREIXES LES LLETRES EN MAJÚSCULA ETS UN CRAC CATALÀ, ÉS A DIR UN CATACRAC! Per força, per gust, per tendre, per no oblidar mai allò veritablement important, un PETONÀS DE L'EMPORDÀ QUE SÓN....
Publica un comentari a l'entrada