Mentre a l'estat espanyol el govern Zapatero no va estar disposat a aconseguir caminar en la direcció cap a la pau al País Basc i va acotar el cap als dictats del Partit Popular, a Colòmbia un bri d'aire fresc s'escola entre les arrels mateixes d'un conflicte que ha arribat a partir el territori en dos sectors: un dominat per l'estat i l'altre pels revolucionaris.
No m'he pogut estar d'escriure aquest petit post ja que estic esperançat doncs finalment tant el govern colombià com les FARC-EP i l'ELN han acceptat parlar, amb la mediació del president veneçolà. Els acords de caire humanitari, d'intercanvi de presoners, a que estan arribant poden ser un punt de partida per arribar a una solució més àmplia i que doni l'impuls definitiu a un canvi de rumb a Colòmbia, a una Colòmbia que s'incorpori al seguit de paísos d'Amèrica que cada cop opten per ser sobirans des d'una perspectiva certament progressista.Un Acord Humanitari que permeti que tots els presoners de guerra siguin alliberats i retornin a les seves cases ha de ser un primer i ferm pas cap a la pau a Colòmbia. Però metre això passa l'exèrcit estatal ha assassinat a 17 guerrillers...
1 comentari:
M'he baixat l'article sencer i no té pèrdua. Gràcies, Josep Ma.
Publica un comentari a l'entrada