dilluns, de gener 14, 2008

L'AUTÒPSIA DE XIRINACS

El cos de Lluís M. Xirinacs va ser trobat, sense vida, l'11 d'agost de 2007 al coll de la Tuta, als peus de la serra de Sant Amanç, prop d'Ogassa.

El resultat de l'autòpsia ha determinat que va morir de mort natural.

"Ofereixo el do més preuat que és la meva vidaper l'alliberament del meu poble per l'alliberament de tots els pobles oprimits de la terraper la natura presonera nostra"
6.7.2007. Lluís M. Xirinacs (Dietari final)

Des d'aquí -per aquest mitjà tant poc ortodox- reclamo per a Tarragona un carrer amb el nom de Xirinacs, un carrer amb el nom de qui traspuava dignitat pels quatre costats.

(Informació: Fundacó Randa. Vídeo: Relk. Foto: Tondo Rotondo)



11 comentaris:

Oscar Ramírez ha dit...

Se'l mereix molt més ell que no pas altres persones que tenen un carrer a Tarragona i no la van trepitjar mai a la vida o mai van fer res per la ciutat. Recolzo la proposta.

Tondo Rotondo ha dit...

De fet el darrer cop que vaig veure en Xirinacs fou precisament a Tarragona...

No se, aquesta proposta és molt simbòlica, caldra articular-la entre tots d'alguna manera per passar de lo virtual a lo real.

Realment en Xirinacs va ser un garant de la Pau i des de la caverna mediàtica el jutgen només a partir del seu pensament polític, però Xirinacs és filosofia, és pacifisme, és religiositat...

Joana ha dit...

O una plaça!

Josep Maria Yago ha dit...

ja m'hi pots apuntar.

Waipu Carolina ha dit...

Tienes razón, otras personas que como dice Óscar ni siquiera van ser parte de Tarragona tienen plazas, calles y Colegios.

saludos

Mon ha dit...

Tens tot el meu suport Tondo

L'Oncle Vània ha dit...

Més suport per la proposta; des de Barcelona.

mossèn ha dit...

amb lo bruts que tenim els carrers ... ho creus convenient ??? ... salut

Joan ha dit...

Ostres, no en tenia ni idea de la seva mort. És una d'aquelles persones que un sap que hi són perquè de tant en tant apareixen, en cert sentit, inalterables (hi són, no tant perquè apareixen com perquè alguna cosa d'ells sembla profundament inalterable); o alguna cosa d'ells sembla insobornable i potser per aquest motiu es retiren d'un o altre corrent. En el seu cas, de la política, en sentit profesional i... (callo). Passa això, també en algun cantautor (o en qualsevol altre professió) que sembla que mantinguin un bon sentit crític, encara actualment(i té mèrit, donat el nivell d'integrisme, i no solament musulmà, existent)

Anònim ha dit...

tot i haver-ho anomenat "mort natural", si bé és cert que no hi va haver cap acció immediata per arribar a aquest punt, el que si hi va haver per part seua va ser un "deixar-se anar", per lo que tot i ser "natural", va ser un acte conscient i raonat.
tal i com va viure, amb consciència i raonant...

veig difícil lo del carrer/plaça per què encara "molesta" massa la seua figura, sort que el temps ens col.loca tots a "puesto"....

una abraçada
Ricardo Santiago

Albertus Magnus ha dit...

Abans no sigui tard i bategin un nou carrer amb els cognoms d'algun polític de fotonovela, reivindico un carrer o plaça amb el seu nom.