Com va passar amb el tema de l'anomenada Cova Urbana de Tarragona, amb la Tabacalera i els refugis de la Guerra Civil es repeteix la història... Experts de tot tipus, periodistes, polítics i algunes persones amb contactes hi poden accedir en condicions preferents... per a la resta: barrat el pas. He volgut incloure lo de la Cova Urbana doncs tinc referències de persones que l'han "utilitzat" amb fins -diguem-ne- sentimentals. Però vaja, lo de la Tabacalera no te nom i lo dels refugis tres quarts del mateix: ens posen la mel a la boca i després ens hi impedeixen circular quedant tot en una mena d'àrea privada que és del poble però on el poble no hi pot accedir.
La segona foto que he escollir per il·lustrar aquest post n'és un exemple: les jornades de portes obertes de la Tabacalera -tocant a les eleccions municipals- van demostrar la por que li tenen a que el poble pugui circular lliurement pel que és seu, ni que sigui per uns itineraris marcats; els nostres polítics només van accedir a que es pogués fer una visita als jardins.Bé, no tot han de ser crítiques, i en tot cas vull clore aquest post congratulant-me de l'adquisició municipal de la Tabacalera i de la propera obertura dels refugis de la Guerra Civil, que el govern de Joan Miquel Nadal va enderrocar parcialment amb l'aparcament de la plaça de la Font.
10 comentaris:
Fa molts anys tenia un company, en un club de joves, que era el fill del director de la Tabacalera. Algun cop vam anar a fer unamica de festa a casa seva i vaig alucinar. Quina casa.
Que hi enia... Em eixes intrigat!
el Banc d'Espanya serà una mesquita... un centre cívic... més oficines municipals...
els nostres polítics ja tenen prou imaginació, millor no els donem més idees...
Entrar-hi a robar!!!!
Bona setmana Tondo!!!!!!!!!
s´acosten eleccions!!!
c`rec que tot el patrimoni històric tindria que ser obert a tots, encara que pel bé de la conservació es tingués que fixar sol uns espais oberts, o unes dates o bé grups reduïts. Però que existis la possibilitat
Recordeu aquella frase de la il·lustració francesa: "Tot per al poble però sense el poble", doncs aquí està el quid de la questió.
yo solo añadire, de tantas cosas disponemos, y tampocas son las que nos dejan disfrutar.
Demà comença el compte enrere...
nanit Tondo!
nomes puc dir una cosa ... que cabrons !!! ... salut
Publica un comentari a l'entrada