dissabte, de febrer 02, 2008

EL NACIONALCATOLICISME DESACOMPLEXAT

L'Església és molt més que una Conferència Episcopal Espanyola que s'entesta en "estimular l’exercici responsable del vot" de forma partidista, però es negà a donar suport explícit a les manifestacions contra la guerra d'Iraq, o pel dret a la vivenda.

L'Església -recordem-ho- també és pecadora, però sobretot és plural i va més enllà de la jerarquia. La jerarquia forma part de l'Església però no és sinònim d'Església.

No vull restar en silenci davant el pensament únic que els bisbes més arrenglerats a la dreta espanyolista pura i dura estan duent a terme.

Amb aquesta actitud nacionalcatolicista, la Conferència Episcopal Espanyola, està fent un flac favor a l'Església doncs potencia la identificació "Església=Jerarquia" deixant fora de l'Església "de facto" a moltes sensibilitats i a moltes persones que segueiexen de forma exemplar i fraterna el missatge evangèlic.
No puc cloure aquest post sense citar en Francesc Vidal i Barraquer, el cardenal de Cambrils que es negà a donar suport al dictador Francisco Franco i no signà la carta de l’1 de juliol de 1937. Morí a l'exili, a Friburg l'any 1943. Aquest és per a mi un referent digne del que avui anomeno "jerarquia". I n'hi ha més, és clar. Avui, però torna el nacionalcatolicisme desacomplexat, de la mà de la brunete mediàtica.

17 comentaris:

La casa de Pinel ha dit...

yo que respeto casi todas las creencias no me puedo resignar, no puedo admitir que nadie y menos quien dicen mato a cristo o al hijo del espiritu santo, acepto que alguien se quiera vengar de que le hayan retirado la pasta que el contribuyente pagaba y el gobierno les regalaba,no negare que me mosquea que alguien que govierna jure y perjure que no a hecho algo y luego sea mentira, pero que un cura sea de la religion que sea me obligue a realizar lo que el diga, que se preocupen de sus problemas internos que noson pocos.

Joana ha dit...

Un aplaudiment per aquest cardenal de Cambrils.
Tinc la sort de tenir el capellà de la parròquia del meu barri com un exemple contrari a la brunete.
Accepta la pluralitat, les dones com a sacerdotesses, els diferents models de família , les diferents opcions sexuals... Els seus sermons es basen en comentar els diaris i les notícies. A la seva església es fan concerts de rock ( els joves del barri que no tenen un lloc per actura).
Té l'església plena, al barri és un més, ens trobem al bar a esmorzat, etc..... Va signar el fòrum Alzina....
No sé com encara continua de capellà, però gent com ell valen la pena!
Bona nit Tondo!
Com sempre un post actual ...al fil de la notícia!!!! ;)

Musafir ha dit...

"Con la iglesia hemos topado". I no deu ser un acudit que vinga de bades, perque ens tenen contents els bisbes, (en general). Ni que siguen castellans, catalans o bascos... Per a mi, les darreres declaracions dels bisbes han estat veritablement un atac a la democràcia que ells ara, diuen defensar...
(I els 40 anys de "Franco bajo palio" qué són? també democràtic?
I les darreres declaracions del arquebisbe de la meua província, Alacant, dient que "els homosexuals són malalts" i que "no té elements per a pronunciar-se sobre l'urbanisme que es fa a la costa alacantina" (Diari Información, del diumenge 27/01/08)...
Senyors de l'església catòlica, deixeu-nos viure lliurement i en pau!!

jo artin au ha dit...

Potser ja va bé que se'ls vegi tant clarament el “plumero”. Bé per remarcar les diferències, ara són molt patents; i per això trobo, més que interessant, important, aquest post (i veus semblats)i els comentaris, perquè, com dius (o es desprèn del que dius) tenen al seu abast els mitjans de comunicació massius i tot contrapès als seus abusos de poder no és poca cosa. El que trobo que fa por és que molta gent, havent renunciat a ser responsables cadascú de si mateixa, necessiti la tutela vicària d’aquesta gent. Fa por que siguem tan manipulables.

jo artin au ha dit...

(disculpes, en realitat l'anterior comentari correspon al meu nom Joan, estic fent proves per fer una còpia de seguretat del meu blog i se m'escolat el nom del blog amb que feia la prova per la còpia, què hi farem)

Brisa de Amor ha dit...

Hola Tondo!!!
Yo creo en forma absolutamente personal que a la iglesia le falta avanzar mucho, que nos hemos quedado atrapados en siglos pasados que la gente necesita una renovacion y la esta pidiendo a gritos!
Este es mi parecer...

Millones de petonets desde Argentina

Marc ha dit...

Increïble.Trenta-tres anys; treta-tres anys i encara sembla que tots haguem de tenir la boca ben tancada.
Que no veuen que no hi tenen res a veure?
SIncerament, la conferència episcopal s'ha lluit (anuncis a la tele, declaracions que recorden una època en què tothom vivia de genolls...)

Penso igual que tu, penso que tinguem la creença que tinguem nosaltres mateixos hem de prendre nes nostres decisions, i que fora de la jerarquia sempri hi ha el mossèn que reuneix tot el poble, i duu a terme una tasca que molt poca gent veu...

T'he descobet pel bloc d'una amiga, però crec que seguiré passant per aquí

Maria Romeiras ha dit...

O mundo dos homens confunde facilmente liberdade de pensamento com a passividade de aceitação de hierarquias institucionais. Com todo o respeito pelas religiões, lamento como tu o lado político-institucional que as transforma em outras formas de poder político. Ou seja, corrompe-as... Lamentável.

Um abraço amigo.

Pilarll ha dit...

Hola, res, volia afegir que m'ha semblat sentir aquest migdia que Montserrat també s'ha desmarcat.
De totes maneres l'església, la seva forma de pensar ha quedat tant separada de l'actualitat que es difícil que es pugui encabir en cap moviment social actual

Anònim ha dit...

Havent-me criat entre la postguerra catòlica innel·ludible, m'adono de que cada cop més, les religions s'estan quedan anacròniques. O dit d'una altra forma; la religió arrela fortament entre la gent que viu un règim de tipus fatxa imperialista o entre aquella que passa fam però li sobra ignorància. La comunitat científica del món, passa moltíssim dels inamobibles i indiscutibles plantejaments religiosos.

Mikel ha dit...

no anem be no...

jo artin au ha dit...

Potser una cosa són les religions instituïdes i una altra cosa ben distinta les creences personals o fetes personals (mastegades, digerides i assimilades per un mateix a partir del que hi ha).

jo artin au ha dit...

Potser una cosa són les religions instituïdes i una altra cosa ben distinta les creences personals o fetes personals (mastegades, digerides i assimilades per un mateix a partir del que hi ha).

Josep Maria Yago Suau ha dit...

efectivament, poc favor li està fent la jerarquia a l'església catòlica. Quan llegeixo que estan preocupats pel clima anticatòlic al·lucino, és la jerarquia catòlica qui l'està propiciant.

Mon ha dit...

"Dios nos coja confesados y arriba España" Per cert te deixat un regal al meu blog (i no es un meme)

Blas Jesús Sánchez González ha dit...

Ayer nos acostamos acojonados con los sermones y hoy nos hemos levantado pecadores. Aquí hay algo que no funciona.

Enseñad los Evangelios. ¿Dónde se prohíben los nuevos modelos de familia? ¿Acaso en tiempos de Jesús y en la paleocristiandad no había modelos de familia y estructuras más injustas?

Eo tempore, Ieusus dixit...

Haced lo que ellos digan, pero no hagáis lo que ellos hagan.

¿Los fariseos del siglo XXI son los atuales poderes de la Iglesia?

Anònim ha dit...

En França tanben lo nacionalcatolicisme exista... 'Quela dimenjada, lo President Sarkozy coma canonge onorari de Latran e coma president d'una republica laïca felicitet a dos prestres integristas frances per lor ordinacion au Vatican. Sarkozy es l'estranh punt de convergéncia entre lo monde de la politica, de l'espectacle (sa nuòva femna es Carla Bruni, anciana top model), dau capital (Sarkozy a mai d'un president d'entrepresa coma amic personau) e daus integristas religios (per se, la cientologia seria pas dangeirosa) !!!