dimarts, de febrer 12, 2008

ESPERANZA AGUIRRE I EL CATALÀ

En el fons hi ha una sèrie de polítics a qui els rebenta que a l'estat espanyol hi hagi persones que tinguin com a primera llengua el català, el basc, el gallec, l'occità, l'aragonès, l'asturià...

Anys i panys d'assimilació, de dictadures, de repressió no han acabat de maquejar el que hom anomena estat-nació i han conformat una veritable presó de pobles: amb parets de vidre, això si, on si no et queixes no passa res.

En tot cas avui Esperanza Aguirre ha vingut a Lleida a enfotre's del mort i del qui el vetlla, amb una bona promesa: si. Que els fills dels catalans que viuen a Madrid es podran escolaritzar en català. Però amb una promesa amb una càrrega de profunditat bestial, i si no escolteu la COPE.
Dedico aquest post a Irene.

Fotografia extreta d'aquí. Mostra Esperanza Aguirre a la castissa festa de San Isidro.

9 comentaris:

MeTis ha dit...

ho sento, pero no m'ho crec aixo. I podran parla basc tots el bascos que la votin? i el gallegs? i el Eivissencs?.

Jo soc española i primer l'espanyol, després perfecte l'idioma de cada comunitat. I que cadascu parli com li doni la gana, aqui entre la amabilitat i la tolerancia de la persona.

petons tondo. Aquest finde estire per el teu feudo. Jo no et conec pero m'agradaria molt que hem saludasis si hem creu amb tu pel carrer.

Unknown ha dit...

Òstres... ara entenc perquè t'agrada la monarquia dels borbons. No m'imaginava que et sentissis tant espanyola.

Bé, t'ho respecto. No ens barallarem pas i si et veig et saludo, és clar. De fet el teu blog va ser un dels meus blogs referencials des de que el vaig descobrir un dia a partir d'un enllaç d'un blog xilè.

MeTis ha dit...

jaja, que dura hi semblat¡¡ je ne pas¡ si, ho reconec, son monarquica, no ho amag, hi supost que els eivissenc no som molt de nacionalismes apart.
No se, crec que hi ha que respetar les opinions de tots, supos que si potser si fos catalana siria mes com tú, no ho se tampoc. Pero crec que per dalt de tot som persones i per tant hi ha que tenir tolerancia a la forma de pensar de cadascu.

Saps que a mi tambe m'agrada llegirte encara que no pas coincidim gaire i per tant a vegades, encara que entro, prefereixo no comentar, perque ademes ja saps que yo de politica i affers socials parlo poc. Amb aixo t'admir, el meu blog no te mica d'interes, el teu sí.

petons

Jesús M. Tibau ha dit...

No hi ha sorpreses; ja sabem què podem esperar de cadascú

Salvador Guinart ha dit...

Ei Tondo, ja se que últimament t'estic donant feina. Al meu bloc tens un "meme".
Salutacions!!!

La casa de Pinel ha dit...

yo creo a parte de lo que pienso que todos debemos respetar la decision de cada uno, si unos o otros quieren la independencia que se someta a referendum y cada pueblo decida.

Joana ha dit...

Ha vingut vestida de "rociera"?
;))) Ja en parlarem del que ha dit!
Bona nit T!

Badges66 ha dit...

A tiros no y hablando tampoco pues ya me dirás tú.

Badges66 ha dit...

vaya, este comentario iba para el post de arriba