dijous, d’abril 24, 2008

TOT ESCOLTANT MÓNICO MÁRQUEZ



Després d'un grapat de posts d'aquells potser massa actuals, a la contra del que ens estan fent doncs mireu... he pensat en dedicar-vos aquest "joropo" a valtrus, les persones que sovint o esporàdicamnet feu cap a aquest, el vostre blog.

Un joropo?... l'estic assaborint tot just ara, amb valtrus. En tot cas aquesta peça és un joropo tradicional veneçolà interpretat per Mónico Marquez i el seu "Grupo Estribillo" amb acordió, timbal quadrat anomenat "La caja"... però amb un protagonisme essencial de la veu, del missatge, de l'alegria.

Penso que darrerament he postejat massa a la defensiva, dient la meva a algunes barbaritats que veig, per no dir animalades. Però això mai, mai... ha de fer que perdem l'alegria, les ganes de viure i de treballar per un futur si més no que no sigui pitjor que el que ens dissenyen els de sempre. No? Vinga, aquest joropo per tots valtrus, blocaires de l'ànima.

6 comentaris:

la casa de pinel ha dit...

si señor jodidos pero no undidos.

zel ha dit...

Gràcies, Tondo, no sé si aquestes musiquetes agraden tothom, però a mi em tenen boja, m'encomanen ganes de viure, alegria i un punt de pensar en l'ara i prou. Petons, maco.

mossèn ha dit...

curiós ... gràcies ... salut

William Wallace ha dit...

bona reflexió!
encara que les coses no rutllin com ens agradaria, sempre hem d'intentar no amargar-nos, i menys per coses que no están al nostre abast, podem tenir la nostra opinió i expressar-la amb més o menys intenció de ser escoltats, però a partir d'aqui, hi ha coses que ens han d'afectar el minim possible.

salutacions!

*MaRiA* ha dit...

I tant que no! Les idees i els pensaments són lliures, per tant això no ens ho pot prendre ningú. I sempre, sempre, com dius tu, mantenint l'esperit alegre, que això tampoc no ens ho pot robar ningú!

joropera ha dit...

DIOS mío, caramba, aunque no entiendo muy bien, siento que hay agrado en los comentarios. Gran orgullo y contento al compartir nuestra alegría con uds. Infinitas Gracias a Tondo, por llevarnos tan lejos. Nuestro fraterno, cordial y ahora mas alegre abrazo para todos. Milagros Figuera-Cuatrista de Mónico Márquez y su grupo Estribillo