Avui volia parlar-vos del meu armari, o d'El Salvador, o de tantes i tantes coses que em ballen pel cap... Però acabo de rebre un regalet, i amb coses com aquesta m'enorgulleixo dels meus amics i amigues blocaires... a voltes em feu tocar de peus a terra, i sempre em feu sentir amb les connexions a punt. Fa ja una pila de posts, un dia d'estiu de 2007, vaig topar amb el blog de l'Òscar Ramírez i us el vaig presentar... ja que va agradar-me.... i no m'he equivocat. Vaig encertar-ho.Avui comparteixo amb valtrus aquest petit regal de part de l'Òscar, persona a qui no conec físicament. Però vaja... en conec més aviat pocs de blocaires a nivell físic. I a voltes m'ha passat que n'he conegut algun en persona i m'explica coses boniques sobre aquest enganxifós món dels blogs (en el bell sentit de la paraula)... i finalment acabem parlant de naps i cols, i descobreixo que em llegeix... i m'agrada.
Diu l'Òscar... "No és cap premi, és un reconeixement a aquells i aquelles que us preocupeu pel vostre espai quasi a diari i/o que m'heu sorprès i captivat amb els vostres escrits".
Gràcies Òscar, gràcies a valtrus!
3 comentaris:
Coi Tondo, que maco!
El què dic ho dic de tot cor, és cert i ja ho saps. Mai regalo paraules gratuïtament. I aìxò que dius que no em coneixes fisicament (no et perds res, jejeje) té solució amb un bon esmorzar de forquilla qualsevol dia que et vagi bé. Gràcies pel post i endavant amb el teu blog.
Felicitats Tondo, i es que el teu bloc es un espai moooooooooooooolt interessant.
A mi emsembla que si que en tens vista...
Petonets, :D
Gràcies a valtrus :-)
Jaka... el que tinc pendent és un meme de fa dies, a que sí??
Publica un comentari a l'entrada