FELICITEM-LOS, FELICITEM-NOS

Avui toca, avui toca felicitar a tota la gent que està fent possible aquest blog ciutadà que tenim a Tarragona i què a cop de post, a cop de conya ha anat fent-se gran, arribant a un anyet de vida.

Potser el què més m'agrdada del Tarragona 2016 és la seva irreverència amb tot allò tant políticament correcte que ens porta a mirar cap a un altre costat quan parlem del carrer, del mobiliari urbà, dels espais públics, dels racons de Tarragona.

Dissortada Tarragona? Afortunada Tarragona? En tot cas visca Tarragona i vista Tarragona 2016 -el blog-.

Feliciteu-los, felicitem-nos!

ITALIÀ?

Us heu plantejat mai estudiar italià? Us agrada la sonoritat d'aquesta llengua germana? Doncs no deixeu de linkar aquest blog: Learn italian. Es tracta d'un espai molt i molt complert que de ben segur us captivarà.

Una oportunitat per assaborir aquest espai d'autoaprenentatge fet des de casa nostra i què cada cop atreu visitants de més indrets interessats per la llengua i cultura italianes.

EL MODEL TARRAGONÍ: LA PLANTA DE GAS A ALCANAR

El model tarragoní que pretèn compatibilitzar indústria química i indústria turística s'exporta. Justament ara que el txapapote ha empastifat el mediterrani i la platja de la Pineda -amb un considerable segon pla mediàtic, si ho comparem amb d'altres notícies-.

De fet suposo que els visitants del Tarragonès estaran agraïts de poder respirar el que respirem i que aquesta és una bona excusa per endur-se un souvenir cap a les seves terres, un souvenir dins els pulmons, clar.

Però perquè dic això... perquè un dels líders del nostre benaurat tripartit ho afirma -com ho afirmava amb contundència el nostre antic líder local Joan Miquel Nadal, que no volia ni sentir a parlar del debat turisme versus petroquímica. En aquest cas es tracata d'una planta de gas, que segons Josep Huguet (blog)és perfectament compatible amb el turisme d'Alcanar. I tant què ho és, per tant jo rumiant rumiant penso... si tant compatible és perquè no la foten sota la Sagrada Família, ara que Barcelona sembla un gruyère... Però només ho rumio doncs no desitjo tant de mal als amics de Barcelona.

Vistes aquestes declaracions de Josep Huguet ERC s'està cobrint de glòria, no se suposa que defesaven el territori? A aquest pas no m'estranya gens ni mica que les CUP creixin arreu del país. S'han pixat l'opinió de milers de persones que van manifestar-s'hi en contra, a l'estil més peperià.

Rollos a banda... sort que la Genialitat ha elegit l'Ebre com a prova pilot del pla estratègic de turisme de Catalunya, a cops de fotre-hi fàbriques de gas i merda diversa, com a Tarragona, vaja.

Fotos: Ajuntament d'Alcanar.

SALVEM LA PLATJA LLARGA

Aquest matí de dissabte -a les dotze d'avui disabte- anem cap al pal de la seu, cap al carrer Major, cap a la plaça de la Font... Anem-hi per salvar la platja llarga, per donar suport a aquesta colla de somniadors que fan avançar la societat, per sobre de polítics no gaire nets, per sobre de pim, pam poums i sobre tot sobretot per sobre del ciment que com deia el grup de música ja clàssic Esquirols ens uneix de nord a sud: "Una cosa ens uneix ara, de Salses a Guardamar, formigó, sorra i ciment, una cinta voira el mar".

Informeu-vos aquí i surfejeu.

EL PARE JONY TREU NOU DISC

Mentre busco una mica de calma i inspiració per retornar als posts de sempre... vull compartir amb vosaltres aquest darrer treball de Mn. Joan Enric Reverté, més conegut com el pare Jony, i a qui vaig veure un cop al Moll de Costa de Tarragona. El padre Jony acaba de teure al mercat nou disc, doncs aquí teniu nou vídeo, fresquet, fresquet...

Qui diu que no es pot buscar a Déu amb l'ajuda del rock dur?

DEL BRASIL A VALÈNCIA

Per un moment -mirant aquest vídeo de Carlinhos Medeiros- m'he imaginat que la música és universal, des del respecte a cada identitat, a cada accent... i m'he imaginat no que estava al Brasil sinó que estava a casa nostra, en concret al sud del país -on floreixen les bandes de música i el bon rollo a glop de cafè licor, de burret i a voltes de falles i moros i cristians.

Salut!

TERRA ENDINS

Mireu, he descobert un grup que m'encanta com sona... i ben aviat us en parlaré, però primer vull anar-lo païnt, poquet a poquet. Podeu fer-ho també a partir de relk.cat o relk.blogspot.com o del Youtube mateix... Així doncs, m'hi acompanyeu?

L'autenticitat, el ser genuï, el compromís... són tres trets que ara mateix em passen pel cap, però vull descobrir-ne més assaborint les lletres de Jordi Bilbeny.

Darrerament estic força indignat amb la situació política que estem vivint, d'aquí tants posts amb aquestes connotacions... una mica de calma m'anirà bé per retrobar totes les connexions d'aquest blog. I escoltar Relk m'hi ajudarà, sense perdre aquesta espurna de rebel.lia.

CONVIT A ENLLAÇAR, CONVIT A PENSAR

Jordi Pujol, Pasqual Maragall, els abats de Montserrat i de Poblet... han estat les primeres persones a signar un contundent escrit per garantir la continuïtat de TV3 al País Valencià.

Mentrestant l'engranatge judicial espanyol va fent via i ha multat amb 300.000 euros a ACPV.

Us convido a enllaçar amb aquesta web.

M'he de mossegar la llengua doncs la diria massa grossa i com que en aquest estat on vivim no existeix llibertat d'expressió... podríen tancar-me el blog.

Aquest tema clama al cel!

És ara que els nostrs politics, i per damunt de tot la nostra societat civil ha de demostrar que no ens aturaran.

Linkeu, amics i amigues.

QÜESTIÓ D'IMATGE?

Després d'un vídeo de la vida real, perqupe no riure una mica amb els de Polònia?

AMENACES DE MORT I INSULTS GRUIXUDETS

He de dir-vos que no formo part de cap partit polític i des d'aquesta premisa considero brillant la intervenció de Carod en aquest tall que he penjat. No vaig veure el programa televisiu de marres i quan he anat a buscar fragments al Youtube m'he trobat amb desenes de missatges desafiants des de l'amenaça de mort a l'insult contra el noste país, etc. I pel moment RTVE, que és qui ha penjat els fragments al Youtube no els ha moderat, deixant-los impunement penjats.

Aquesta és la seva democràcia.

BLOG ACTION DAY

Una nova contribució al debat sobre el diluït ecologisme que alguns partits empren com a marca electiral és aquest vídeo que he trobat sobre el partit del Saura.

BLOG DAY: CANVIAR LA VIDA, TRANSFORMAR LA SOCIETAT

L'ecologisme, avui tant en boca de tothom, va tenir uns orígens no tant mediàtics i molt barbuts. El problema és que molts cops diem ecologisme al que no ho és, ja que penso que l'ecologisme ha de dur implícita una idea de trencament amb aquesta nostra forma de governar-nos i viure que s'ha demostrat no gaire amiga del medi ambient, la sostenibilitat, etc.

Avui és el dia d'acció -el Blog Day-, i aquesta acció se centra en dedicar un post al tema del medi ambient. Doncs bé... us faré cinc cèntims de com ja fa una pila d'anys vaig interessar-me per l'ecologisme.

De petit sempre va cridar-me l'atenció la natura i les passejades pel camp acompanyat del meu avi de ben segur hi van ajudar, ni que alguns cops tornava a casa carregat de cargolins que trobàvem als fonolls dels marges d'una carretera en la que aleshores la circulació era ben minsa si ho comparem amb avui dia. Poc a poc vaig anar decsobrint el món i amb ell fixant-me no ja amb la natura més propera, amb el que avui anomenarien el territori... i paral.lelament devorant i assaborint els llibres d'aquesta temàtica que queien a les meves mans, normalment en castellà, i què encara conservo, lluny però del lloc on us estic escrivint... Eren els manuals de "Los jovenes castores", "de los amantes de la naturaleza", espectaculars llibres de fauna salvatge d'arreu del món... I així anat creixent i a l'estiu xafardejant el fons del mar a pulmó lliure (amb tub, ulleres i aletes) o anant en bicicleta pel terme, a buscar espàrrecs, d'excursió amb els amics i amigues...

I el temps anava passant i jo articulant el meu pensament, creixent, vivint, formant-me, estimant... I buscant referents en l'eclogisme més compromès: Greenpeace, Alternativa Verda, el Moviment de Defensa de la Terra i el "Manual de l'ecologista català" que va publicar Salvador Balcells, l'escriptor militant de l'Espluga de Francolí... També la revista "L'alternatiu", però també Quercus, Natura... les campanyes antinuclears, amb en Carranza com a llunyà i estimat referent... I la meva admiració per les persones que amunt i avall defensaven la terra, tant interposant-se entre un bidó radioactiu i el mar, com realitzant una acció armada contra la Fecsa. Eren èpoques en que ho volíem tot, i en les que tot era possible, quan no tocàvem de peus a terra -o potser és ara que no hi toquem!-

Aquests records -dispersos- són la meva aportació personal al blog day sobre el medi ambient. Avui que tots els polítics corruptes i totes les multinacionals diuen defensar-lo, el medi ambient. Avui que encara tot està per fer i tot és possible. Avui que ho continuem volent tot, perquè no ens han donat res, només fum... i mentre escric tot això m'ha vingut al cap unes paraules que em porten records... "Canviar la vida, transformar la societat"

L'AUTENTICITAT...

FELIÇ DIA DELS XORIÇOS

12 d'octubre, dia dels xoriços de raça...

NOU SALVAPANTALLES DE CATEGORIA

Coincidint amb tot el tema de la fira de Frankfurt, la gent del Domini.cat ha posar en marxa una iniciativa que ja he posat en pràctica i vull compartir amb tots valtrus.

Es tracta d'un estalvi de pantalla -d'un salva pantalles, vaja- molt treballat que combina tres fragments de foto d'escriptors amb la corresponent citació. Proveu-lo si us ve de gust i a veure què us sembla, s'instal.la molt ràpid des d'aquí.

El més interessant és que també sortegen diferents llibres signats per l'autor. Voleu provar sort? Si a algú li toca ho pot compartir fent-ne un post.

És molt xulo... atreviu-vos!

La foto és d'Andreu Carranza, escriptor d'Ascó que també surt al salva pantalles. Extreta de Frankfurt 2007.

CONSELL UNDERWEAR

Fa dies que us parlo de rollitos ben durs i de tant en tant paga la pena tornar al dia a dia.

Aquesta fotografia la vaig fer en una merceria tarragonina, i de fet alguns d'aquests estampats no m'acaben de fer el pes, però... i n'hi ha alguns -de calçotes- que m'agraden.

Quins fan més per mi?

Els de ratlles , els carabasses, els verds?

Digueu, digueu... I que consti que no n'hi ha d'atigrats. Ufff....

ERNESTO GUEVARA, "CHE"

40 anys de la caiguda en combat del guerriller Ernesto Guevara "Che". Vull destacar les paraules del també guerriller Ramiro Valdés, en l'homenatge que s'ha dut a terme a la ciutat cubana Santa Clara, de la que sempre guardaré entranyables records.

Avui, com fa 40 anys la humanitat ha de continuar avançant. Potser per això cal que recordem les persones que ho han fet possible, les persones que ho fan possible: les imprescindibles, que deia Brecht.

No res, si voleu investigar una miqueta us deixo un grapat de links sobre el Che.

QÜESTIÓ DE PRIORITATS

Alguna de les flamants noves regidores de l'Ajuntament de Tarragona sembla que està més interessada en saber de quins avantatges pot disposar que no pas per saber com pot treballar millor pel poble a qui es deu.

Dos punts estrella són: les dietes, els viatges i -com no- l'aparcament gratuït. Això de l'aparcament m'ha fet pensar el el car que és poder aparcar al centre de Tarragona (130 euros mensuals a la Rambla Nova), i també en l'afer que va protagonitzar fa una pila d'anys un antic regidor que va rellogar el seu aparcament gratuït, fet que no va agradar a l'equip de govern.

Potser no està tant malament doncs si tenim enllustrats i contents els nostres regidors de ben segur que treballaran millor i més a gust.

Ells viuen, nosaltres treballem, que deia l'Ovidi.

Acudit: Langer.

FIXEU-VOS EN EL DIT DEL BORBÓ

Tots

LI DIUEN DEMOCRÀCIA I NO HO ÉS

Aquest blog se solidaritza amb les persones repressaliades per motius polítcs.

La transició de Franco a la democràcia no ha existit mai, en tot cas una transició cap a un franquisme disfressat de democràcia que nega el dret a manifestar-se, expressar-se i organitzar-se a nivell polític.

LA PINÇA BIRMANA

Crec que va ser l'expresident Pujol qui va situar el centre del país justament a la barcelonina plaça de Catalunya. Potser no és un centre tel.lúric però si més no és un dels punts més transitats pels qui visiten Barcelona.

Aquest matí -a Barcelona- he participat en un senzill acte justament al bell mig de la plaça Catalunya. Era un acte organitzat per un grup de monjos budistes tibetans de la Casa del Tíbet per la pau a Birmània, o Myanmar. L'acte, presidit per una gran bandera tibetana ha estat un clam per la pau i s'ha tancat amb el cant de l'himne nacional del Tíbet i de Catalunya, dues de les moltes nacions sense estat que esquitxen la geografia mundial. Ningú -però- ha respost a la pregunta del monjo que conduia l'acte sobre si era coneixedor de l'himne nacional birmà.

De fet -i si faig memòria- més enllà de pinzellades d'exotisme de l'anomenada pinça birmana i del grup musical de nom cinematogràfic Objetivo Birmania, ben poca conec d'aquest estat asiàtic, dels seus governants i de la seva gent, del seu poble. Hauré d'investigar... Però m'hi sento proper... m'hi sento proper doncs m'indigna profundament l'actitud prepotent i censora del seu govern, la persecució religiosa del budisme birmà, i l'aixafament -igual que fan els homes de Joan Saura sovint- del dret a manifestar-se.

Però, el birmà, l'endevino un poble valent, on la religió -desvetllant consciències i no endormiscant-les- no està desconnectada del poble. I m'hi sento proper, ben apropet: com a casa nostra no existeix la llibertat, però allí és més evident. No com en aquest estat espanyol en el que es prohibeixen manifestacions, partits polítics, ràdios, diaris, webs.... i la comunitat internacional no mou un dit, deixant fer deixant passar.

I és que potser la pinça birmana no és només una postura sexual... potser la pinça birmana és una estratègia per anorrear la democràcia tot aixafant el poble, tocant els collons i els ovaris al poble... Qui lo sap!

Dedico aquest post a Zel.

EL VEL ISLÀMIC I L'ESCOLA ANNEXA DE GIRONA

La polèmica sobre l'ús del vel islàmic -del xador- a les aules, que va ocupar primeres planes el 2004 a França i que ja era font de conversa a casa nostra ha despuntat aquests dies amb la decissió del Departament d'Educació que desautoritza l'equip directiu del CEIP Annexa de Girona, qui havia negat el dret a assitir a classe a una nena de 6 anys amb l'excusa de que utlitzava el vel islàmic.

Personalment penso que l'escola ha de ser laica, però que això no s'ha de confondre amb el laïcisme. Per tal penso que tant de dret te aquesta nena a vestir el vel, com una persona a dur una de les clàssiques cadenetes de primera comunió amb una creu o medalla... De fet també penso que cal respectar els pentinats: amb la ratlla, rastes, crestes, etc.

Fins ara no existía cap normativa general al respecte però ara el germà de Pasqual Maragall ja ha posat els seus subordinats a pensar, i de fet la junta de directors de centres a Girona ha menat una normativa clara.

Penso que cal que siguem respectuosos. Hem d'educar les noves generacions de catalans, potenciant el seu arrelament al país a base de fer atractiva la nostra terra, de captivar-los, d'engrescar-los. I mentre s'integrin a mi m'importa ben poc si vesteix xador o no.

Actituds com la de l'equip directiu de l'escola Annexa l'únic que fan és afavorir guethos i impedir el normal desenvolupament d'aquests nous catalans, que en molts casos són el veritable nou proletariat en un país de classes mitjanes. I deixo per un altre moment -si voleu- abordar aquest tema des de l'òptica del diàleg inter-religiós.

Bé, gràcies per anar-vos passant per aquí durant tots aquests dies que he mantingut el blog amb una certa inactivitat a nivell de continguts, que no de posts. Espero poder ben aviat tornar a blogejar amb una mica de calma.

Fotografia de Bruno Bostica extreta de One Vision Photo i dibuix de Le Monde extret de Barcelonetes.

L'ABELLA MAIA: LA RECORDEU?

RECORDEU L'AZNAR?

Recordeu l'Aznar? Estic segur que per dintre deu aprovar la política de Joan Saura amb lo del kubotan i les fotos del rei. Ara -però- l'home treballa de metereòleg.