dimecres, de juliol 09, 2008

AGUSTÍ MALLOL SE'N VA A SIRUSA

Llegeixo al blog de Joan Aregio que al popular ex-regidor Agustí Mallol ja li ha sortit una nova ocupació, en aquest cas a Sirusa, Serveis d'Incineració de Residus Urbans, SA. Desconec si en Mallol aconseguirà que Sirusa deixi d'emetre dioxines o acabi de fer-se seu allò que pregona, però a nivell general: "La transparència informativa ha estat sempre un dels puntals de Sirusa en quan a la divulgació de les seves activitats".

Recordarem Agustí Mallol com a un regidor simpàtic, mediàtic, una mica regionalista i molt preocupat per tot allò que podríem resumir en el "sortir a la foto"... Però per sobre de tot el recordarem com a hooligan nastiqueru i tarragoní. Ens havíem acostumat a veure'l en els indrets més peculiars del món representant el nostre Ajuntament, la nostra ciutat: Japó, Estats Units, Orient Mitjà, Europa... I li vam començar a perdre la pista després de que se li acabés la feina com a regidor tot canviant la camisa, doncs com recordareu va passar a donar suport a Ballesteros en detriment d'Aregio.

Ara el podrem trobar a la Incineradora treballant com a "Responsable d'activitats pedagògiques".
Curiós i envejable! Jo també vull una feina d'aquestes, que em permeti arribar a final de mes sense gaires problemes.
Foto extreta de Sirusa.

dilluns, de juliol 07, 2008

CANAL SOLIDARI

La xarxa permet el feedback... i des de fa temps que ho tinc pendent això! Sovint passejo per la web Canal Solidari, i sempre acabo aprenet alguna història, o trobant alguna pista d'aquelles que t'agradaria poder investigar i ampliar si disposesis de tot el temps del món...


Avui doncs us convido a passejar-vos pel Canal Solidari, un espai que no és gens alié al que s'hi bull, a la blogosfera i que setmanalment recomana posts de temàtica ecològica, humanitària... posts que potser sense saber-ho són un granet e sorra en pro de laconsciènciació a favor del canvi social.


I per tal d'amanir-ho, adjunto el vídeo de la campanya 350, que he descobert gràcies a Canal Solidari.


Avui

type="application/x-shockwave-flash" allowfullscreen="true" width="425"
height="344">

dissabte, de juliol 05, 2008

NATHALIE CARDONE



Nathalie Cardonone ha fet una reeixida versió de l'Hasta siempre comandante de Carlos Puebla. Aquí us la deixo...

AMB COLÒMBIA AL COR

Vull parlar-vos de Colòmbia, però tinc por d'allargar-me massa, i tampoc en se prou. Ho faré doncs dient-ne quatre de fresques i proposant-vos uns enllaços.
Me n'alegro de l'alliberament d'Ingrid Betancourt, l'ex candidata presencial que estava molt malalta però que sortosament ara ja fa més bona cara (ens ho recorda la Zel). Me n'alegro també de l'alliberament dels contractistes ianquis de la CIA i dels comandaments militars i policials colombians (aquests darrers si que són terroristes)... I penso que les FARC haurien d'haver-los alliberat abans per donar un cop d'efecte mediàtic, abans de que el narcotraficant Uribe ho fes gastant-se 20 milions (milions!) de dòlars i activés una campanya mediàtica que li permetrà allargar una temporada més el seu mandat, capejant la tempesta judicials que te a casa seva i presentant-se al món com un gran demòcrata, a l'estil de les democràcies amigues de Rússia i Arabia Saudita, clar. Uribe, com tots sabem, forma part de l'inmaculat eix del bé, beneït pels Estats Units.
M'uneixo però a les paraules del president de Nicaragua, Daniel Ortega, que es pregunta per l'alliberament dels 500 guerrillers avui en mans del govern del mafiós Uribe, un dels quals va aconseguir denunciar les tortures i fam a una ràdio basca, que suposo en Garzón intentarà tancar aviat.
M'uneixo a la pau que busquen persones com Piedad Cordoba, una pau carregada de vida i d'il·lusió, a les antípodes de la pau que regna als cementiris. No és curiós que a la televisió de casa nostra generalment sigui vetada, la Piedad Cordoba, i en canvi l'estat major del mafiós Uribe hi te via lliure? Llegiu la seva web i resseguiu el seu blog.
La insurgència a Colòmbia entona aquest dies la campanya més dura que mai ha patit, en els fronts militar i informatiu, d'aquí que els enllaços que ofereixo no incloguin els favorables a Uribe, els quals podeu trobar facilment en qualsevol mitjà de comunicació. Potser per això he escollit un parell de vñideos, un sobre l'ELN i l'altre de les FARC, aquest cal contextualitzar-lo en l'ambient per tal de copsar-lo millor.



44aniversario
Cargado por frenteantv

Voces de Colombia

Web de les FARC-EP.

Web de Piedad Cordoba.

Post de setembre de 2007.

El que ha costat alliberar-los.

Alvaro Uribe

Blog del Frente Antonio Nariño.

Web del Frente Antonio Nariño.

Movimiento bolivariano por la nueva Colombia.

Resistencia en la red

divendres, de juliol 04, 2008

CONDEMNEN L'AUTOR D'UN BLOG A PAGAR 9.000 €

Poquet a poquet els qui ens governen van modelant això tant revolucionari que és la llibertat d'expressió a la xarxa, a internet: Webs prohibides, blogs censurats i denunciats comencen a estar a l'ordre del dia. I no parlo de rollos pederastes i similars, del tot censurables, no!

Com a exemple, un blog: el de Julio Alonso. Els corsaris anomenats SGAE, faltats de la pàtina de glamour amb que veiem avui corsaris i pirates, l'han denunciat... pels comentaris dels altres blogers! Flipeu! L'han denunciat i l'han condemnat a pagar 9.000 euros. Poca broma.
22 comentaris contraris als corsaris de la SGAE han motivat la complicitat judicial i la sentència comdenatòria al blocaire Julio Alonso.
Des d'aquí us convido a conèixer el seu blog i llegir de primerà mà aquesta història, més pròpia de l'antic Tribunal de Orden Público que d'una pretesa democràcia. No deixeu de visitar-lo!

dimecres, de juliol 02, 2008

NI NADAL NI SETMANA SANTA

El dia a dia de vegades no ens permet aturar-nos a reflexionar sobre el que ens estan fent, i anem aturant garrotades. A voltes entomant-les i rarament fotent-les. I informativament acabem -si podem- vivint al dia, desmemoriats i desmemoriades.
Aquest llibre ens ajuda precisament a això, a activar-nos mentalment tot resseguint punyents articles escrits amb sinceritat des de la part més roja del cor, des de la part més negra de la nit. El blocaire Jordi Martí Font ens aporta aplegats en un volum un grapat d'articles que retraten allò que els mitjans de comunicació tradicionals no han gosat mai retratar.
Ni Nadal ni Setmana Santa és un llibre que alguns llegirem a gust, i que d'altres llegiran d'amagatotis, sense fer-ne massa publicitat, doncs hi surten retratats. O què es pensaven, que al Camp deixem fer i deixem passar? Cada cop menys!
Llibre especialment recomanat per als seguidors/es de l'ex-alcalde Nadal.

diumenge, de juny 29, 2008

RELIGIÓ, ESPORT I POLÍTICA

Així han viscut el partit de la final de l'Eurocopa una colla de joves i no tant joves, en un estil més proper al dels "guardias civiles borrachos" de que ens parlava Federico Garcia Lorca que no pas a l'espiritualitat i les arrels cristianes de Catalunya. I perquè barrejo religió i futbol?
Perquè aquesta colla de persones han participat en diferents passejades per Tarragona amb un gros crucifix i un parell d'icones de l'any Jubilar, la qual cosa respecto doncs tothom ha de poder expressar els seus sentiments.
Però el que vull fer notar amb aquest post és que els mateixos que a cop de timbal recorien Tarragona per motius religiosos després ho han fet per motius polítics mostrant el seu espanyolisme més ranci, amb crits ofensius a Catalunya inclosos. Aquest grup de persones s'han instal·lat als antics locals dels pares Caputxins, fins fa ben poc utilitzats per l'Agrupament Escolta i Guia Alverna, en procés de reubicació per l'Arquebisbat, que és el seu legítim propietari.
Però quin ús se li vol donar a aquest local? Acollir a fanàtics espanyolistes que es dediquen a insultar -borratxos- els catalans? L'herència franciscana dilapidada?
Barrejar religió, esport i política segur que no pot ser bo, ni per l'esport, ni per la religió, però si per la política més casposa i retrògrada, la mateixa que generalment abona en Rouco i els seus acòlits més radicals de la COPE.
Jo no sóc d'aquest món!

dissabte, de juny 28, 2008

LINKS I ENLLAÇOS

Per fi m'he decidit a començar a intervenir sobre la columna de la dreta, la qual espero deixar una mica presentable durant aquests dies, sense pressa. Esporgant coses, traient-ne d'altres i sobretot sobretot cuidant i refent l'apartat dels enllaços o links.


Una de les coses que m'he marcat és el poder afegir els links que enllacen el Connexions [From Tarragona], com a una forma de compartir el feeling i el bon rollo blocaire. Potser els separi, potser els afegeixi junts? Potser creo un apartat de top 10, com fa el Jordi Salvat?

O sigui, que m'aviseu si veieu que hi falta algú!!! Si més no quan hagi deixat d'estar "en obres".

També he començat a enllaçar algunes de les fotos que tenia a la dreta i ara si, ja funcionen com a banners que us redireccionen a d'altres indrets.

Lo que em dol una mica és que no recordo totes les persones que m'heu proposat per a ser nominat a aquests curiosos premis que circulen per la monesfera, la blogosfera global, doncs també aniria bé un enllaç.

I també em roda pel cap tornar als orígens del blog... en quant a temàtica, però això ja són figues d'un altre paner...

No res! A cuidar-se! I si no és molt demanar tinc una pregunta... Que faig amb els blogs que han desaparegut o no tenen pràcticament moviment des de fa moooolts temps... un post in memorian... potser? No puc oblidar-me, per exemple, de la Jackie i la Candela.

EL MUSEU DE LLEIDA, SENCER

De què serveix l'autonomia, els estatuts i tota la patuleia si encara existeixen a Salamanca documents que fóren robats pels militars irredents espanyols als seus legítims propietaris, per "derecho de conquista" i en canvi, per contra ara obligaran a desmebrar el Museu de Lleida.
El Museu de Lleida serà expoliat de peces d'art sacre que pertanyen de forma legítima als seus propietaris actuals, i no per tornar a les parròquies d'orígen (lo qual no estaria malament), sinó per bastir un museu nou. És a dir, les obres d'art sacre van ser comprades legalment, a l'igual que d'altres peces van ser comprades per col·leccionistes d'arreu del món doncs els seus propietaris no les valoraven i les teníen en estat de deixadesa. Però a banda del tema de la legítima i legal propietat, ningú ha d'oblidar que les comarques de la Franja de Ponent també van ser separades, expoliades administrativament parlant i que per sobre d'autonomies i d'altres galindaines tenen en Lleida la seva capital de referència (estudis, sanitat, etc.) i a més tenen un índex de catalanoparlants molt superior al que pugui tenir Tarragona, Alacant o la mateixa Barcelona.

Més info aquí.

divendres, de juny 27, 2008

SOM LO QUE SEMBREM

Som lo que sembrem és una d'aquelles idees ben parides, amb visió integradora i amb una funció positiva de cara a afavorir una existència una mica millor per a tots naltrus.
Jo sóc d'aquells que no te gaires escrúpols alhora d'endrapar, de menjar. I també s'oc d'aquells que poquet a poquet està en transició cap a un menjar més saludable. En transició i en pugna amb el temps i diners que poden arribar a comportar, en la nostra consumista societat, tirar cap aquí sense heroïcitats.
En tot cas, us recomano aquesta web i que intenteu fer un cop de cap per tal de signar la Iniciativa legislativa Popular que proposen. Animeu-vos, que no tot ha de ser fer vida online! I intenteu acudir a signar a algun d'aquests indrets.

dijous, de juny 26, 2008

PREMI AMICS PER SEMPRE

"A falta de pan buenas son tortas..." És necessari i és de justícia agraïr aquest premi a l'amic Mossèn, qui va concedir-lo ja fa unes setmanetes.

Amics per sempre, doncs.

I jo mateix tinc a bé passar-lo a aquestes cinc persones:

Metis, Sara, Zéder, Merucu i Karakola & Irene.

I no res, digueu-me cutre, però aquest ensucrat premi m'ha fet pensar en aquesta curiosa cançó, doncs suposo que s'hi deuen haver inspirat:



Vinga, a disfrutar-lo!

AMB RÚSSIA, PER UN DIA

Avui un pensament m'assalta... mentre desitjo que aquesta plaça s'ompli de hooligans russos ebris celebrant una victòria futbolística.
I mentre, espero que s'engrandeixi la galeria d'intrèpids esportistes amb el tant esperat post mensual del blog Herois.

Foto extreta d'aquí.

dimecres, de juny 25, 2008

LA TELEVISIÓ

Cada cop som més les persones que -afortunades naltrus- disposem de l'oportunitat i els mitjans de poder tirar endavant un blog. I paral·lelament anem invertint temps i il·lusió en aquesta tasca... i n'anem restant a la lectura sobre paper, al visionat de la televisió... i... i...
I hi ha qui diu que està bé doncs la televisió -ho sabem tots- és dolenta per naturalesa.
Bé, dit això, voldría inicidir en un tema: la televisió a priori no és ni bona ni dolenta. És una eina, i en tot cas és qui programa els seus continguts, qui ens afusella a tele-porqueria i publicitat qui ha de suportar els gens benèvols adjectius sobre la seva esquena (o sobre la seva butxaca!).
Com a prova escolliu un canal a l'atzar en horari de programació infantil -per exemple un dissabte o diumenge al matí- i cronòmetre en mà -o en ment- fixeu-vos en la quantitat d'anuncis amb que els nostres xiquets i xiquetes .-soferts ells i elles- són bombardejats.
La culpable és la tele? O més bé el sistema en que vivim i en el que volguem o no hi participem?
En tot cas sempre ens quedaran els reportatges d'animals i fauna exòtica de tita mena i condició.

dissabte, de juny 21, 2008

TOT CINEMA


Ara feia temps que no compartia amb valtrus algunes de les eines que podeu utilitzar per fer més complert el vostre blog. Clicant aquí trobareu el codi html per si voleu afegir aquest aplicatiu a partir del qual les persones que visitin el vostre blog puguin accedir a una selecció de tràilers de pel·lícules en català. també hi trobareu més html per copiar i enganxar al vostre blog de cara a mostrar botons com el que deu sortir per aquí baix.
El cinema en català!

divendres, de juny 20, 2008

2017


Aquí teniu un parell de logos, el de la conferència de gas natural liqüat i el de la candidatra Tarragona 2017.
Iguals no ho són, però un m'ha recordat l'altre. Vagament.

dimecres, de juny 18, 2008

LA BOTIGA DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA

Aquesta foto correspon a l'interior de la botiga de la catedral de Tarragona.
Guiris i no tant guiris poden endur-se un record d'allò més caspós a casa seva. Guiris i no tant guiris poden pensar també que ja s'ho faran. Nosaltres no som d'eixe món, que diu la cançó...
Aquest país no és ni el que dibuixa la COPE a les ones, i -segur- que els responsables de la botiga de la Catedral han d'optar entre l'espanyolisme ranci dels seus prestatges o les arrels cristianes d'una terra que poc te a veure amb aquests souvenirs tejerians.

dimarts, de juny 17, 2008

FORTÍ DE LA REINA VS FRANKI (*)

Vull compartir amb valtros aquest escrit del també blocaire Jordi Martí Font, qui sovint diu allò que poca gent s'atreveix a dir en veu alta. El text l'he "fotut" d'aquí, o sigui del flamant nou diari digital Tot Tarragona.

(*) Fortí de la Reina vs Franki: que tingui vergonya qui n’hagi de tenir


Sembla ser que finalment l’enderroc del restaurant construït a l’interior del Fortí de la Reina –del nom del qual s’ha apropiat els darrers anys- serà una realitat. Així, la costa de la ciutat deixarà de lluir aquesta aberració paisatgística com és un restaurant a primera línia de mar, enmig d’unes ruïnes –en aquest cas no romanes- que l’anterior consistori de dreta regionalista i espanyola insistia a dir que la construció il·legal havia “dignificat”. El desmuntatge del restaurant costarà al consistori centenars de milers d’euros. No els pagaran els qui han posat el municipi en aquest túnel de recursos judicials, un rere l’altre, fins a l’acualitat. Així, l’Ajuntament pagarà milers, milers i milers d’euros per un delicte de construció il·legal que la mateixa entitat municipal va permetre i ha defensat reiteradament davant dels jutjats.

En aquests mateixos dies, una colla de nois tarragonins han estat retinguts i acusats de fer més de cinquanta pintades demanant la llibertat per al Franki de Terrassa, un noi tancat a la presó acusat d’haver arrencat una bandera espanyola de l’Ajuntament de la seva ciutat. Els nois van ser identificats mentre feien un mural, el qual a banda del tema no mantenia cap relació amb la resta de pintades. Tot i així, els demanen fins a tres mil euros acusats de fer “totes” les pintades aparegudes a Tarragona sobre aquest tema. L’Ajuntament “progressista” de Tarragona, fent ostentació d’un posat no autoritari sinó patètic, ha anunciat que es presentarà com a acusació particular en el cas.

Durant anys i panys, aquest Ajuntament no només ha contribuït a embrutar la ciutat deixant que un restaurant es carregués un dels seus edificis històrics sinó que quan es va veure clar que caldria tirar-lo a terra perquè se saltava totes les normatives legals que es podia saltar aquesta mateixa institució es va presentar per defensar els interessos d’uns empresaris que trencaven la línia de costa amb el seu negoci particular. És una vergonya pública que ara, un cop demostrat que el restaurant és il·legal i cal tirar-lo a terra, perduts tots els recursos possibles pagats amb diners públics, no només no hi haurà culpables d’aquest munt de despropòsits i de les despeses que han suposat sinó que l’Ajuntament intentarà fer “menys traumàtica” aquesta “gran pèrdua” per a la ciutat.Que tingui una mica de vergonya qui n’hagi de tenir, començant pels ecologistes oficials de l’”època nadalenca”, mediterranis ells, que van celebrar la darrera edició dels premis mediambentals que atorguen cada any al restaurant en qüestió, lamentant-se que aquell era el darrer cop...

Si els amos del restaurant surten indemnes d’aquesta destrucció organitzada del patrimoni que han perpetrat els darrers anys a la ciutat amb el beneplàcit de l’Equip de Govern de l’Ajuntament i de l’oposició, si els anteriors gestors de l’Ajuntament surten indemnes de totes les seves responsabilitats en aquest cas i d’acceptar aquest cúmul de despropòsits i defensar-los per tots els mitjans, els nois acusats de pintar Tarragona amb demandes de llibertat per al Franki han de rebre el mateix tracte. O és que per saltar-se les normes a la Tarragona de Ballesteros, tal com passava a la de Nadal, s’ha de ser ric o amic dels amos?

Autor: Jordi Martí Font (Tot Tarragona.cat)

divendres, de juny 13, 2008

EN CONSTRUCCIÓ

Un nou espai es posa en marxa al Camp de Mart. Mentre assitim engrescats i encuriosits al debat que genera el tema dels pilons pintats a lo Amsterdam al carrer del Comte, amb suport institucional la gent de Caldodecultivo ha instal·lat uns containers al Camp de Mart. Són coses a cel·lebrar, projectes engrescadors, però que m'obren un interrogant i és la barrera que diferencia allò institucionalitzat d'allò realment rupturista, subversiu. La qualitat -per exemple- de molts graffitis fets amb el suport de l'Ajuntament perd precisament valor per això, per no ser gens rupturistes en fer-se seu l'espai de la ciutat. Sort qe de vegades encara apareixen plantilles en llocs estratègics de la ciutat que ens alegren la vista i que no són inaugurades per cap polític.
Però anem al que deiem... Künstainer és definit pels seus creadors com "Un arriesgado experimento que pretende situar a Tarragona dentro de la etapa cultural actual, donde ya aparecen valores estéticos o comportamientos artísticos que en otro momento fueron subversivos." (les negretes són meves).
Vull felicitar els pares del projecte i desitjar-lo que vagi construïnt-se amb èxit!

dimecres, de juny 11, 2008

COSES BLOCAIRES

La força dels blogs -en la seva més extensa tipologia- no te aturador. Tant és així que des del món del blogs s'estant establint cada cop més sinèrgies amb el món exterior, per dir-ho d'alguna manera.


Jo mateix, per posar un exemple, he rebut en dues ocasions invitacions per acudir a estrenes de circ. I des de mitjans de comunicació en paper m'han demant fotografies i un article per a publicar. I això és bo, doncs ve a dir que hi ha algú que te en consideració i et cuida una mica a nivell de feedback no digital... però és la xocolata del lloro.

S'està començant a posar de moda -per posar un exemple- el dur a terme passis d'estrenes cinematogràfiques per a blocaires, la qual cosa et permet visionar un pel·lícula sense rascar-te la butxaca a canvi d'un post. És el pay per post dut al món del pagament en espècies? Potser si, i no és mala idea: Imagineu-vos que sou els amos d'un restaurant i voleu promocioanr-lo. Convideu a 50 o 60 blocaires espaiats en un any i tindreu una publicitat a la xarxa a nivell de posts que són visualitzats pel Google no gens menyspreable.
Tot això pot semblar engrescador, però aneu al tantu, no sigui que us vulguin prendre el número, com li ha passat a l'autor del blog Reflexiones de repronto.
Imatges extretes d'aquí i d'aquí.

dimarts, de juny 10, 2008

LLIBRES, LLIBRES, LLIBRES

Avui només vull compartir amb valtrus una petita troballa, és aquesta pàgina web on hi podeu trobar un grapat de llibres editats a Veneçuela en format PDF que es poden descarregar lliure i legalment.
Com a curiositat dir-vos que alguns d'aquests llibres estan prohibits a Colòmbia i que el mateix govern d'Alvaro Uribe ha demanat que siguin retirats de la pàgina web.
Personalment sóc partidari del llibre en paper, ara bé... aquesta web és una bona oportunitat per a fullejar i si voleu endinsar-vos a desenes de llibres. En paper no ens hauria estat possible accedir-hi, com a mínim des d'aquest racó del Mediterrani.

dilluns, de juny 09, 2008

AIR BERLIN ENSENYA LES DENTS

A aquestes alçades qui més qui menys està informat de la polèmica que ha creat Air Berlin, la companyia d'aviació que des d'Alemanya secunda la línia de pensament de persones com Jiménez Losantos, si més no a nivell de política lingüística.

Doncs bé, no seré jo qui gosi titllar ni adjetivar Air Berlin ni de feixista ni de nacionalsocialista, però alguns bloggers ho han fet, adjuntant en els seus posts un logo trucat d'Air Berlín on apareix un símbol no ges agradable a la vista.
Doncs bé, Air Berlín, que no ha rectificat res en el seu menyspreu cap al català es ve que ha començat ja a denunciar a blocaires com Joan Puig per haver mostrat al seu blog el logo trucat que podeu veure a sota.
Air Berlin, en tot cas no ho està fent bé. I hauria d'entomar amb més alegria les crítiques que està rebent a la seva actuació cavernícola quan diu que no te intenció d'usar mai el català. Personalment us convido a afegir el vostre blog a la campanya organitzada pels ciber-activistes de l'equip Criteri. Aquí podeu baixar-vos l'html per posar un botó al vostre blog com el qe acabo de posar a la dreta i per aquí baix.

diumenge, de juny 08, 2008

HOTARU

En el post anterior són molts els comentaris que es mereixen ser comentats. I així serà.
Mentrestant, us deixo mentres penso en els "hotaru" japonesos. I ho dic en masculí, doncs segons el Gran Barrufet: "són els marits que surten a fumar als balcons de nit... tot es fosc i nomes se'ls veu la punta del cigarret encés".
"Hotaru" significa cuca de llum, en japonès.
Imatge extreta d'aquí.

dimarts, de juny 03, 2008

ON ÉS, LA CUCA DE LLUM


Existeixen més de 2.000 espècies de cuques de llum (Lampyridae). I mentrestant cada cop m'és més difícil veure'n... i he de rescatar records de la meva infantesa, a l'hort dels avis. On vivien contentes, envoltades de vida i allunyades d'herbicides i verins diversos.
Potser aquest món global se n'ha oblidat de les cuques de llum, dels grills, de les marietes, de les papallones... Potser aquest món global només pensa en l'home i -a voltes- en la dona.

Fotografies extreta d'aquí i d'aquí.

dilluns, de juny 02, 2008

PAC-MAN

No sóc dels qui utilitza l'ordinador per a jugar... però avui he fet unes partidetes al Pac-Man, creat per Toru Iwatani. Pac-Man és un derivat de Paku, paraula japonesa que significa obrir i tancar la boca... i és que en Pac-Man l'obre, la tanca i engull punts, cireres, maduixes... i quan pot els fantasmes blaus.

I quan no pot en Pac-Man se'n va i deixa enrrere a Blinky, Pinky, Inky i Clyde, que aquests són els noms dels fantasmes.

Voleu retrocedir en el temps i jugar al Pac-Man? Aquí.

Voleu més informació, cliqueu aquí.

diumenge, de juny 01, 2008

SEBASTIÀ SALELLAS

Hi ha posts que es fan esperar, d'altres que surten a raig. I hi ha persones a qui no coneixes però a qui estimes... i quan se'n van quelcom d'elles queda. No ja dins teu sinó en el poble, en el poble al qual pertanyen.
L'única causa que es perd és la que s'abandona... i potser per això no definiré en Sebastià Salellas com a defensor -advocat defensor- de causes perdudes. No!
En Sebastià Salellas va ser una d'aquelles persones imprescindibles, imprescindibles per la fermesa, la tenacitat i la professionalistat... Però sobretot imprescindibles per obrir escletxes de llum on només hi havia fems, repressió, mala baba i poder... abús de poder.
Sebastià, gràcies per fer valdre l'esperança enmig de la nit fosca!
Vídeo del Sebastià Salellas. Imatge extreta d'aquí.

ACTIVITAT

Diuen que és saludable -quan portes força estona davant de l'ordinador- aixecar-se i estirar les cames, i fixar la vista a la llunyania... Doncs jo em proposo ajudar-vos a aixecar-vos de la cadra i estirar les cames. Amb un senzill exercici blocaire.

En aquesta foto podeu observar a l'esquerra un home no gaire formós i a la dreta la cantant Paloma San Basilio. Doncs bé recordeu això "esquerra-paio xungo", "dreta-la San Basilio".

I aquí comença l'activitat: Aixequeu-vos de la cadira, situeu-vos a uns dos metres de la pantalla i mireu què passa... Curiós, no?

Imatge extreta d'aquí.

dimecres, de maig 28, 2008

AIGUA

La pluja fotrà enlaire el negoci de la canonada d'aigua?

Podran conjurar els nostres polítics els núvols?

Ens vindrà quelcom bo de Madrid?

Foto extreta d'aquí.

dimarts, de maig 27, 2008

ALVARO URIBE

Hauré de dedicar un post més digne a tot plegat, però si ahir us parlava de Marulanda, doncs avui penjo un vídeo sobre l'alternativa, anomenada Uribe.

dilluns, de maig 26, 2008

MANUEL MARULANDA, TIROFIJO

Manuel Marulanda va entrar a la història mítica d'un país -Colòmbia- i d'una gent -que somia un món millor-; i ho va fer molt abans de morir, amb discreció i sobrevivint a 17 presidents colombians i diverses juntes militars que s'havien marcta com a objectiu eliminar-lo físicament: poca broma.
Mentre les pantalles cinematogràfiques ens parlen del Che Guevara, les pantalles televisives continuen vilipendiant en Marulanda. I al cap i a la fi tenien els mateixos objectius, els mateixos somnis. Potser amb matissos fruit de l'època que els ha tocat viure, però arriscant-ho tot per sobre de les camionades de fems mediàtics que els nostres arregladets governs occidentals acostumen a llençar per sobre de tothom qui gosi plantejar alternatives.

Imatge extreta d'aquí.

diumenge, de maig 25, 2008

50.000 VISITES & 50.000 GRÀCIES


Des del 3 de novembre de 2006...

375 entrades publicades.
50.000 visites.
Moltes connexions,
moltes històries.
GRÀCIES, DE TOT COR

BESAR LES MANS

En canvi, besar les mans ja comença a tenir un significat diferent.

Un món, aquest del bes, on llenguatge figuratiu i real es confonen sovint: besar peus, culs, mans, galtes, llavis...

I els petons blocaires, com deuen ser? Com les salutacions cordials de les cartes, com les abraçades dels e-mails?

Foto extreta d'aquí.

divendres, de maig 23, 2008

BESAR ELS PEUS

Exisetxien moltes formes d'acabar fent lo que expressa la fotografia sense haver d'acotxar el llom, ni besar cap sabata.

Existeixen moltes formes -també- de teatralitzar.

No?

dijous, de maig 22, 2008

CAIXA O FAIXA: O COM LA CAIXA TARRAGONA DE RAFAEL JENÉ ACTUA AL JUTJAT

En referència al judici conta Caixa Tarragona de què us parlava ahir comentar-vos que la plana major d'aquesta empresa, encapçalada per un impertèrrit Rafael Jené, va haver de desfilar pel jutjat.

Finalment els van accedir a acceptar que havien actuat en forma d'acós moral contra l'empleat que els havia denunciat per mobbing, i van accedir a pagar-li el que marca la llei (ni més ni menys) a canvi de que abandoni l'empresa. Això són 45 dies per any treballat.
Què va aconseguir Caixa Tarragona? La retirada de la denúncia i per tant que no se celebrés el judici.
Com us deia ahir la premsa local de Tarragona, tant plural ella, no ha parlat d'aquest cas, un cas judicial que obre la porta a que desenes de persones que estan patint pressumptament acós laboral a Caixa Tarragona puguin plantejar-se un horitzó de dignitat e la seva carrera professional.
En el post anterior hi ha un seguit d'interessants comentaris, us recomano especialment la lectura del comentari del company blocaire tarragoní Blas, autor de Vox Populi Tarraconensis, a qui saludo de tot cor.
Imatge extreta d'aquí.

dimecres, de maig 21, 2008

RAFAEL JENÉ A JUDICI

Un bon amic m'ha comentat que finalment serà dijous, quan els directius de Caixa Tarragona -d'aquí el títol Rafael Jené a judici, s'entèn que l'home representa l'entitat- hagin de seure a la banqueta dels acusats degut a un tema de mobbing contra un treballador, a qui li han fet la vida impossible i l'han degradat laboralment. Algun cop he comentat que en les caixes, i Caixa Tarrgona no n'és una excepció passar dels 55 anys i estar actiu laboralment és com una mena de delicte -enteneu-me l'expressió!-.
Doncs bé aquest judici es fa, finalment. Després de que gran part dels testimonis s'hagin tirat enrrere i no acudeixin a declarar degut a pressions, després d'una obra d'enginyeria en la qual la mateixa Caixa Tarragona ha tocat forces tecles. Casulament veureu com el Diari de Tarragona, d'aquest cas ni en parlarà: s'hi juguen massa (subscripcions, informació privilegiada, publicitat!). Aquest amic m'ha explicat coses que en un estat democràtic no hauríen de passar, però passen... les clavegueres del poder són confluents, i sempre esquitxen a la cara dels treballadors, del poble, de tots naltrus. pensem que no ens passarà mai... i tant de bo així sigui.

I posats a parlar bé de Caixa Tarragona, no te desperdici aquest enllaç, on es detalla la censura que hi va haver amb una exposició de temàtica històrica que sembla ser no va agradar a Rafael Jené, el director general de Caixa Tarragona.

I si voleu més enllaços, aquest és el codi de conducta dels treballadors de Caixa Tarragona, però... quin és el codi de conducta de Caixa Tarragona?

No us marejo més!

dilluns, de maig 19, 2008

EL CONSELLER ROIG


Voleu dir que el conseller Baltasar es disfressarà d'home vermell per anar a buscar l'aigua en persona, porta a porta? Així, sosteniblement, de bon rollitu i a lo hippie... i amb el permís dels amics de La Caixa.
Imatges extretes d'aquí i d'aquí.

diumenge, de maig 18, 2008

PENSA MAL I NO ERRARÀS

Ni sóc economista, ni polític, ni investigador privat... Però sóc dels qui pensa que no és casualitat que les obres de la canonada que te previst xuclar l'aigua de l'Ebre (interconnexió, li diuen) s'hagin adjudicat a Agbar, o sigui a La Caixa.
Aquets cartells en una oficina de La Caixa a Amposta m'han fet veure que potser no vaig errat en malpensar.
El seu missatge és simple, potser massa, però evidencia una
realitat. Casualitats?
Pensa mal i no erraràs, diuen.



dissabte, de maig 17, 2008

EL DECRET DE SEQUERA

Aquesta foto vaig fer-la a Montblanc l'altre dia... li he esborrat una mica la cara al seu protagonista doncs és menor d'edat, però he optat per penjar-la doncs la trobo curiosa.
El xiquet s'hi va estar una bona estona, aguantant-la.
Segons Baltasar, el conseller transvassista, potser aquest xiquet no deu acomplir el decret de sequera?