VIATGE DE PIXARRÍ

Per mi ja s'hi poden quedar a l'Afganistan, lluitant per la "unidad de destino en lo universal".

Defensen la pau i fan la guerra?

Quelcom no va bé...

Foto: Sergio Barrenechea / Efe

AMB POLS A LES SABATES

A l'amic Pare Noël no li cal cavar per sota dels murs de la vergonya doncs ell viatja pel cel, engolint glopades de "xispa de la vida". Malgrat tot de pèn de nosaltres que al Nadal, com a tot l'any, hi floreixin esperances i anhels.

Ben al contarri del que acaba de fer el bipartit tarragoní: que festeja desitjos de pau amb els xiquets i xiquetes amb un molt ben pensat arbre però que després, en pujar als despatxos, se n'oblida, convidant venedors d'armes i vaixells de guerra a aquest indret tant bell de la Mediterrània que és la capital del Camp de Tarragona.

El futur es fa empolsegant-nos les sabates, caminant i avançant i passant de la teoria a la pràctica... serem capaços d'escriure'n un de diferent de futur? Ja no ens alimenten molles, volem el pa sencer!

SALVADOR SEGUÍ "EL NOI DEL SUCRE", EN UN LLIBRE

Edicions el Jonc no deixa de sorprendren's, per la seva trajectòria, per la seva qualitat i pel seva bona manera de fer dintre del ram editorial. I ho dic doncs aquesta editorial lleidatana ha estat capaç de consolidar-se i omplir un buit certament deatés pels monstres de l'edició en llengua catalana.

Si esteu avorrits o avorrides de llegir la premsa i només llegir crítiques dels llibres que editen les editorials vinculades als respectius diaris, si teniu ganes de sentir-vos partíceps d'un projecte engrescador fet des de la base i amb qualitat... doncs feu un tast de qualsevol dels llibres d'Edicions el Jonc.

I quin és el darrer? Donc "Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista", de Salvador Seguí (1887-1923), o el què és el mateix, d'El Noi del Sucre. En 128 pàgines podeu endinsar-vos de primera mà en l'obra del que probablement fou el sindicalista amb més repercussió, de fet fou assassinat donc no interessava el seu missatge. El llibre conté una novel·la i la transcripció de tres parlaments d'El Noi del Sucre, a més d'una entrevista que l'any 1919 li feu Antonio Cases. Res a veure amb el sindicalisme groc que avui acapara càrrecs i mitjans de comunicació, molt a veure amb les persones que somnien en un demà millor on les persones puguin decidir.

El llibre és el número 10 de la col·lecció Muixeranga, està ara sortint de l'ou, arribant als lectors i lectores... a dia d'avui no surt ni a la web de l'editorial, per tant: novetat pura i dura. El pròleg és d'Emili Cortavitate i la traducció de Pau Juvillà. Un llibre necessari per a entendre la història més recent, però també per passar una bona estona assaborint -si se'm permet de titllar-lo així- aquest referent de l'anarcosindicalisme català i universal.

Foto de Salvador Seguí extreta de Wikipedia. Isbn del llibre: 84-933721-5-3. Títol: "Escola de rebel·lia. Història d'un sindicalista". Autor: Salvador Seguí.

PESSEBRE A LA PLAÇA DEL REI DE TARRAGONA

Si voleu més sobre el Nadal podeu clicar aquí.

Enguany el pessebre municipal del centre de Tarragona està ubicat a la plaça del Rei, i no puc estar-me de comentar-vos quatre coses:

Ha estat una decissió encertada deixar enrrere la manera de fer que regnava sobre els pessebres municipals, fets amb una manca de sensibilitat galopant, i d'això us en parlo al final.

Valoro molt positivament aquests aspectes del pessebre d'enguany:

1.- La construció d'elements arrelats a la nostra arquitectura més popular, i en especial a la pedra seca.

2.- L'utilització d'espècies autòctones (exceptuant la gespa) i el protagonisme donat a la garrofa.

3.- Les figures del pessebre corresponen al pessebre tradicional i no amaguen el substrat pedagògic que existeix en el pessebre.

4.- Els animals estan en unes condicions més bones que en anys anteriors i aquests poden ser observats directament pels xiquets i xiquetes. A més s'han instal·lat unes cortines.

5.- Les Nadales que he pogut escoltar són pròpies i s'allunyen de les horterades de l'estil "how, how, how" o "peces en el río": horterades per estar descontextualitzades culturalment.

Com a aspectes a millorar:

1.- Construïr un pessebre més gros i amb més elements i figures, doncs l'actual no encaixa amb l'espai escollit i queda com a molt petit, fet que resta compensat per l'expositor d'animals de granja.

2.- Instal·lar rètols en llengua catalana i de dimensions molt petites per a les plantes així com un panell explicatiu separat del corral dels animals de granja amb una instruducció als mateixos.

3.- Deixar una mica més de separació entre les reixes dels animals de granja i les persones, tant per evitar que els animals siguin alimentats amb aliments inapropiats per part de la canalla com per eviatar picades als xiquets i xiquetes més agosarats que hi posen els dits. D'altra banda alguns visitants hi compareixen amb gossos el que pot arribar a terroritzar alguns dels animals exposats, com ara les oques, caldria doncs que els gossos estiguéssin a una major distància.

Aspecets que finalment han quedat oblidats (per sort!), els quals us insinuava al principi:

1.- Nadales horteres.

2.- Els rètos que menyspreaven la llengua catalana situats a l'hort del pessebre.

3.- Males condicions d'exposició dels animals.

Per tot plegat la meva valoració és positiva i us convido a passar-vos per la tarragonina plaça del Rei, de fet una de les poques opcions d'activitats gratuïtes que ens brinda aquest Nadal a Tarragona, a banda de la cavalcada de Reis, de la qual us parlaré més endavant. Ja us adelanto que en la cavalcada crec que existeix una mica de màfia que ni l'Ajuntament pot o vol controlar.

A PROPÒSIT DE L'ESPERIT DE NADAL

Podría començar a escriure aquest post comparant l'alcalde Ballesteros amb l'alcalde Nadal per arribar a una conclusió predeterminada, o podría fer-ho parlant sobre si el fast food és precisament saludable o no... Però prefereixo parlar-vos de l'esperit de Nadal i presentar-vos un cas recent i real de com l'Ajuntament de Tarragona diu blanc i fa negre, i això em sap greu.

Tarragona, diumenge, 23 de desembre: comerços oberts, gent passejant, solet i Rambla Nova, l'artèria tradicionalment central de la ciutat, especialment alhora de passejar. I a la Rambla Nova el restaurant Mc Donald's, per anomenar-lo d'alguna manera.

Davant un reduït grup de joves reparteixen fruita de temporada i pa amb tomaca als vianants acompanyat d'una petit octaveta qye canta les lloances d'aquests establiments de fast-food titolada "Què significa menjar en un establiment Mc Donalds?".

La gent -acostumada a pagar sempre- es mira amb simpatia el grup de joves sota l'atenta mirada d'un dels responsables de la franquícia de menjar ràpid que -a mode de Bobby anglès- els ressegeix amb la mirada perduda, sense moure ni un muscle.

I de sobte irrompen en l'escena una parella de guàrdies urbanos que passen a demanar documentació, a interessar-se pels responsables del repartiment de pa amb tomaca, plàtans i d'altres fruites dolces. El carrer ha de quedar net de qualsevol veu que no sigui la del consumisme, ha de quedar net de qualsevol mostra de rebel·lia, ni que aquesta sigui culinària. I per a fer-ho l'eina estrella és.... L'ordenaça del civisme!!!

Els urbanos, malgrat les queixes d'alguns vianants, no entenen de raons i religiosament passen a apuntar la filiació dels joves. I és que segons els urbanos els joves ocupen un carrer que no és seu, impedint circular distretament els vianants que d'altra banda s'aturen per comentar que no passa res, que el pa amb tomaca no fa ni mal ni nosa a ningú.

I aquí, aquí és un vull fer un petit apunt al voltant de l'esperit de Nadal. Segons els nostres polítics (actualment a Tarragona governa el PSC i ERC) el jovent ha de tenir un esperit crític i a més el mateix jovent ha de poder fer-se seva la ciutat, el carrer, ha de poder millorar en l'autoestima i en la formació (o això és el que diuen en jornades i congressos, davant de la premsa i de qui els vulgui escoltar!).

I que més voleu: Un grapat de joves decideixen dur a terme un senzill acte a peu de carrer amb dues paneres dutes en braços convidant a la gent a menjar i tot el pes de la municipalitat, del bipartit d'equerres, se'ls tira a sobre per titllar-los d'incívics. I és clar: l'esperit de Nadal no pot existir legalment fora d'iniciavives institucionals, de l'Obra Social de La Caixa, de la Marató de TV3 o del holding format per les ONG més potents. L'esperit de Nadal només pot ser viscut des de sofà de casa mirant la tele... Si! Això és el que volen els qui ens governen? Exacte, diuen blanc i fan negre, li diuen civisme i no ho és.

L'esperit de Nadal és fraternitat, és rebel·lia, és solidaritat... o és comerç i consum? Valtros direu... Mentrestant des d'aquí vull aprofitar l'ocasió per -un cop més- parlar-vos malament de la l'ordenança de civisme tarragonina, una sibil·lina eina que s'empra per fer callar els moviments socials, doncs no s'actua en d'atres camps, només va a putejar-se les poquetes persones que amb il·lusió treballen i somien perquè Tarragona deixi de ser una bassa d'oli, la ciutat de capellans, militars i funcionaris en la que van viure els nostres avis.

No res... si teniu una estona guaiteu això, això i això.

Fotos: Tondo Rotondo i (la del pa amb tomaca) extreta de Projecte Babel i Davinxi.

TORNEM TORNANT, POQUET A POQUET

Poquet a poquet haurem de tornar... El quedar-me sense ordinador de forma sobtada ha motivat unes merescudes vacances no ja blocaires, sinó digitals: redescobrint la pila de coses que deixes de fer mentre estas trebalalnt amb l'ordinador. Entre d'altres s'ha incrementat el temps que he dedicat a la lectura de llibres i a la neteja de la casa. Bells i antagònics conceptes!

Doncs res ara amb un ordinador renovat, matxambrat... però prou potent per anar fent durant quatre o cinc anyets.

Foto: Faustino.

Continuem connectant, doncs!



Gràcies per passar-vos per aquí, tot i tenir el coneixement de què estava lluny per poder-voa acompanyar i convidar-vs a un tè o un cafè, en aquesta: la vostra casa.

DESCONNEXIONS TEMPORALS

Disculpeu-me però el meu ordinador ha decidit "petar", per això ara estic molt molt molt off-line, desconnectat... o sigui sense ordinador a casa. Espero ben aviat poder-ho tenir tot solventat i a punt i tornar amb una major freqüència de posts, comentaris, etc.

Mentrestant us recomanodues coses: navegueu pels enllaços amics que trobareu a la dreta i si teniu ganes de Tondo Rotondo doncs... sempre podeu capbussar-vos per l'arxiu de posts antics.

Fins ben aviadet! I gràcies per ananr passant per aquest, el vostre blog!