dilluns, de març 31, 2008

EL CATALÀ DE L'ANY

Aquest post és obra d'Albertus Magnus, col·laborador del Connexions [From Tarragona].
Des de la perspectiva de poca credibilitat, manca de nivell i festa per a tothom que dóna una convocatòria com la del CATALÀ DE L’ANY i oberta al públic de tota mena, resulta interessant -si més no- l’escala de valors que l’esmentat “públic” aplica quan se li demana l’opinió.

D’entre els tres nominats, ha estat finalment elegit un polític! Però quina mena de foscor afecta al poble? Troben digne d’encomi la dedicació del Sr. Maragall en la lluita contra el mal d’Alzheimer. Es clar, ho diu ell i això té un valor; ho diu el President de l’escala de veïns del barri de Riu Clar de Tarragona (p. ex.) i ningú no li fa ni punyetero cas.

Una senyora dedica el seu temps, els seus diners i sacrifica part de la seva vida a promocionar la cultura gastronòmica catalana arreu del món, i no val res, això. Un altre senyor ens dona una lliçó moral de superació i dedicació en vers altres mortals sense cap prebenda a canvi, i tampoc, res de res.

Un polític (remarco polític i no ex-polític, doncs aquests mai no es retiren i mai no en tenen prou) declara que té pèrdues de memòria i dedicarà tots el seus (!?) esforços treballant (!?) contra la malaltia que impera actualment i gairebé el fan sant. I que quedi clar què se l'ha premiat per allò que diu que farà, i no pel què ja ha fet sobre l’Alzheimer, doncs a part de passejar la seva popularitat, poca cosa més se li coneix.

A veure; la missió del polític se centra en prometre i mentir quan els convingui (i per desgràcia, els convé massa sovint), i al final, qui paga els plats trencats mai no és ell, sempre és el contribuent qui surt escaldat.

Segon; mai no ho fa posant en perill els seus diners o la pròpia integritat, ans el contrari, sempre en treu un benefici, sigui sota la fórmula que sigui; cotxe oficial, telèfon mòbil gratis, excepció de pagament a pàrkings, despeses per molèsties, transport i vacances gratis, sous exorbitants, convits a “dinars i sopars de negocis”, regals d’empreses “agraïdes”, sou assegurat de per vida una vegada deixat el càrrec, cap necessitat de fer cua a l’oficina de l’INEM, ni paperassa, ni segellar la cartilla cada quinze dies, invitacions (molt ben pagades) per a seguir dient bajanades un cop retirats del càrrec i etc. etc. etc.

Ara, un polític amb cara de son diu el què ha dit i ja el converteixen en català de l’any ( ! )

Però què passa? És que no tenim memòria o que tenim cervell de mosquit? Quan l’inefable dibuixant crític i humorista Perich va engegar una campanya amb les mateixes pretensions, no va tenir ni la dècima part de reconeixement, ressò ni recolzament.

Quan veurem que el Català de l’any sigui un mestre d’escola, una mare d’acollida o un rector de poble que no aparegui a les pàgines dels diaris, ni les revistes del cor ni surti a la televisió? Perquè “el polític” (sigui qui sigui i del color que sigui) pot arribar a tenir tanta tirada encara que hagi estat d’allò més criticat per la seva demostrada ineptitud com a dirigent? Que potser amaguem una inconfessable dosi de maçoquisme?

Jo m’inclino cada cop més per la dita que sentencia allò de “Cada poble té el govern que es mereix.” i això es pot fer extensible a d’altres àmbits socials.
Albertus Magnus

PIXADA CÍVICA A TARRAGONA

Segons l'Ordenança general de convivència ciutadana de l'Ajuntament de Tarragona aquest bon home és un incívic.(?)


Ho podria haver evitat? No ho tinc clar!


Vegem -però- que diu el sempre cívic Ajuntament de Tarragona:
"Els propietaris i/o posseïdors de gossos i animals de companyia hauran d'evitar que aquests facin llurs deposicions a la via pública o en altre esai d'ús comú general i, en cas d'inevitable deposició, hauran de retirar-ne immediatament els excrements o brutícia produïts i netejar el lloc afectat. En cas que no compleixin amb aquesta obligació seran sancionats amb una falta lleu".


"Infraccions lleus: Fins a 750 €".


En tot cas, amics i amigues blocaires, la pixada fou monumental i aixecà somriures generosament socarrats entre la concurrència, en plena Rambla Nova.




dissabte, de març 29, 2008

FEM UN VERMUT?

Finalitzada ja la Setmana Santa potser lo millor sigui fer un vermutet pasqual...
Informal, dominical... sense matraques ni manaies.
Us apunteu a deixar el teclat, sortir al carrer i anar a fer un vermut?

dijous, de març 27, 2008

UNA CUP A TARRAGONA...

Malgrat mecànicament la major part de persones anem acudint a votar, cada cop copso un entusiasme menor, amanit amb un tantsemenfotisme.
L'alegria i il·lusió la copso en algunes persones que conec que estan treballant en el projecte de les CUP (+ info aquí).
La meva pregunta és: Tarragona, ciutat de militars, capellans i funcionars per antonomàsia; la ciutat del vent de Carles Cardó, aquella bassa d'oli del sargento Blàsques de Dames i Vells... serà capaç de bastir un projecte d'aquestes característiques (per trencador) que no te res a veure amb la política de saló i subvenció? Pregunto.

UN DIA DE PLATJA X (FANTASIES BLOCAIRES)

Ja ho comentava ahir la Metis quan em deia que hem posés a treballar... Malgrat ni li falta raó no li faré cas encara... I robaré un post -el rescataré vaja- de l'antic blog de la Joana, el Llum de dona original, el que funciona amb llum de carbur.
El títol, les fotografies, els colors de les lletres i -evidentment- el relat els he tret del seu blog. Aquí el teniu, arar que ja ensumem el bon temps... us deixo amb "Un dia de platja X (fantasies blocaires):
Sens dubte el canvi climàtic i l'escalfament del planeta comporta uns canvis en la nostra rutina diària.

Fa uns anys anar a la platja a finals d'any no era gens habitual. Ara podem passar el dia de Nadal o Sant Esteve recolzats en una roca a recés i deixar-nos acariciar per un sol i una ventisca que semblen més de finals d'estiu que de ple hivern.

Com que tot està capgirat fa pocs dies encara vaig gaudir d'un dia de platja.

La platja de Pals és una platja oberta, llarga, quilomètrica que arriba fins a l'Estartit. Tens al davant Les Illes Medes i la vista només veu aigua i cel tot difuminant-se en una línea divisòria que no distingeix el blau- blanc- verd del cel, el mar i el paisatge.

M'agrada anar-hi perquè em permet un cert aïllament. Els banyistes " tradicionals " s'escarxofen a la platja gran fins a les antenes de ràdio Liberty ( les van treure aquest estiu, però tothom encara les té com a punt de referència).

Fins allà un formiguer de gent s'hi apilona. A partir de les " antenes " comença la platja nudista. La gent hi busca sobretot calma, silenci. la distància entre uns i altres permet una certa llibertat i recolliment en una conversa indesxifrable entre el sol i un mateix. Un intercanvi de carícies que no vols compartir amb ningú. O... sí?...

Com us deia em vaig instal.lar a recés, una mica allunyada de l'aigua i a uns metres d'un noi sota una ombrel.la, distret amb el seu MP3 i una llibreta a les mans tot anotant o traduïnt la cançó (....)

Hi havia poca gent i vaig calcular que la distància era prudencial.

Es va tombar i va mirar tots i cadascun dels meus moviments... Mentre posava la toballola, mentre m'anava despullant... anava aixecant la vista de la seva llibreta sense deixar d'escoltar la música i dansant amb el cap i amb la mirada. Portava unes ulleres de pasta, negres... aquelles que dónen un aire de " pseudo-intel.lectual "... I que a mi tant m'agrada...

Un cop posicionada em vaig escampar la crema protectora. Les ungles dels peus, d'un vermell intens, semblaven dos robís amb la llum del sol. I les perles de les meves arrecades eren les úniques peces encastades al meu cos. Em vaig recollir el cabell en una cua alta i em vaig repartir crema per tota la cara tot baixant a poc a poc ... fins els dits carmins dels peus...

El sol apretava. El jove de l'MP3 va deixar-ho tot a sobre la toballola i es va ficar a l'aigua. Jo asseguda me'l mirava. El seu tors, fibrat. Unes natges apretades i un cos en general, atlètic. Tenia poc pèl i el color daurat que encara conservava de l'estiu el feia atractiu, força apetitós, vaja ... Estaria alerta per quant sortís de l'aigua. No em volia perdre l'estètica davantera...

Al meu costat tenia una revista oberta i la meva vista anava d'un lloc a l'altre... per no perdre'm detall...

La revista en qüestió és " Psychologies ", hi estic abonada i me l'envien mensualment. El vent va fer que s'obrís en un article que vaig anar llegint mentre no treia la vista de l'aigua... " Sexe intel.lectual "... El que podríem descriure com la culminació d'una sessió d'estimulació neuronal disputada, agradable, intensa, excitant ... Sé que algun dia no molt llunyà ens farem l'amor amb literatura, art i saliva, i el simple fet de pensar-ho ja m'excita... la ment... i per tant tota la meva persona...

Jo mirant i ell que no sortia. Vaig pensar que l'aigua debia estar tèbia, però... a aquestes alçades no podia estar-ho gaire...


De cop sento la seva veu....

_ Et faria res portar-me la toballola, estic glaçat!!!!

_ Cap problema...

Vaig al seu lloc i quan m'ajupo per agafar la toballola veig a la llibreta B-612 ...entre jocs de llums, espurnes i teles... teixeixo el teu nom.... Et busco i no et trobo.... Com et veig sense veure't ni tenir-te al davant...

_ Coi! El B-612????

I mentre m'acostava se'm feien presents els bells versos que escriu i les notes de la seva música ja em feien pampallugues als ulls ... Aquelles lletres de cançons que composa i toca amb la seva guitarra...

M'acosto i tanco els ulls.

_ Té, B-612, tapa't que et costiparàs...

_ Com saps que sóc en B-612?

_ Ho acabo de llegir a la llibreta... sense voler... mentre agafava la toballola... Quina sorpresa més agradable!

_ Que em llegeixes?

_ Ves...sí...sóc ... la llum. Bé ... la Joana ... la Dona ... la llum. La Dona de llum, coi ... la Llum de Dona. Ara. la Joana. Això...

_ I tu ... què fas aquí a Pals?

_ Doncs buscant calma, sol, pau, inspiració... pels meus versos... l'estic acabant. Busco mots allà on siguin ...Necessito trobar algú que m'inspiri ...

La toballola que portava nuada a la cintura s'elevava com una tenda de campanya i no sabia on posar les mans ...

_ Bé, potser que t'estiris al sol. No sigui que agafis fred, li vaig dir...

_ Buff... No sé què tinc... El contrast de la fredor de l'aigua i l'escalfor del sol... i ara tu aquí al davant... nua... Coi!.... No m'ho esperava això ...

_ No em posaries pas crema a l'esquena?

_ I tant... Puc posar la toballola al teu costat?

_ Clar dona. Així la farem petar.

_ Petar ... mentre li poso crema... això promet ( vaig pensar)...

Les meves mans van recórrer aquell cos sortit de l'aigua, fresc, ters, molsut, daurat... vaig esplaiar-m'hi, mentre els seus músculs s'anaven relaxant al pas dels meus dits... i així a poc a poc... amb suavitat vaig anar baixant, en cada plec... en cada corba... fins que es va girar de cop i em va dir... amb els ulls mig emboirats... i amb un fil de veu:

_ Ara segueix pel davant... llum...

I jo que ja no sabia quin múscul amassar, m'hi vaig llançar... ferotge, àvida d'un cos com el que tenia al davant. Amb les mans, amb la llengua la barreja era explossiva. La saliva amb la crema i el goig de veure els seus llavis plens de desig feien que un pessigoleig emergís del meu baix ventre tot demanat-li que l'acariciés... Això era un joc a quatre mans, a dues llengues, arrassant tot el que trobaven... entrelligats, mig arrebossats de sorra... sentíem la cançó del mp3 saltironant per la toballola ... balbuceig de veus encongides, barreja de colors, suavitas de pells desconegudes ... unes abraçades desitjades ... sense paraules ...

Em mirava amb uns ulls escrutadors... i jo somreia tot disfrutant de la meva primera vegada de mestratge.

De cop ens interrompeix un jove madur, de molt bon veure, però que de molt bon veure!

_ Perdoneu, us fa res si em poso aquí... No us molestaré...

_ Fes ,fes ... coi, serà que no hi ha platja! Vaig etzibar-li.

_ He vingut amb la família i uns amics i els he deixat dinant al " xiringuito "... He pensat fer una volta per la platja per veure una mica de natura. Les Medes ... tan a prop. Sembla que les pugui tocar.

_ Quines Medes? Li pregunto. Les meves? o les de roca?

_ Bé, noia, dona, vull dir senyoreta, jove...senyora...és igual... el que siguis... Jo només miro natura morta... bé ... l'altra... ja tens el " manso" que te les repassa...

_ Bé... el " manso"... no és el meu... però...

_ Jo és que tinc feina. He de llegir aquesta novel.la perquè he d'escriure... Jo publico a Internet i necessito temps... i en comptes de dinar...agafaré apunts. He vingut des de Tarragona amb cotxe i estic cansat. Aquí les platges són molt millors... més netes... sense petroli... Hi passarem el cap de setmana...

_ Necessito estirar les cames... i potser fins i tot ... em banyo... i ho estiro tot...

_ Escrius a internet? On? Li pregunta el B-612.

_ Tinc un bloc. " Connexions ( from Tarragona )" ...Sóc en Tondo Rotondo!

Ens vam presentar. Tot tapant-nos amb les toballoles... no era qüestió ... presentar-nos despullats...

_ B-612... llum... Això ho dec estar somniant...

_ Pot ser sí que tots ho somniem, pero ja que hi som ... en podríem treure un bon post ... vaig dir-li.

_ Si t'animes a banyar-te, t'acompanyarem i després deixarem que el sol ens amanyagui mentre ens encremem i ens deixem anar en un contorneig de cossos, mans i mirades, besos i abraçades... Va dir-li el B-612.

I el Tondo ja es va empalmar només amb quatre paraules i el B-612... ja no sabia com posar-s'hi... i jo que estava enrojolada, no tant del sol sinó per tot el que se'm presentava...

I amb el Tondo vam coincidir que , bé, ja tenim una edat... i que no ens cal perdre el temps.... Vam aparcar la vergonya i ens hi vam posar.

( Tot i que ells em van confessar que la seva fantasia era un trio amb dues noies, aquest cop guanyava jo i que farien tot el que estava a les sevses mans per fer-me feliç )... I donc fe que ho van aconseguir!

Jo els hi vaig agrair i vaig intentar complaure'ls als dos...

Com que ho tenia tot acupat... la boca, les mans, cada forat...el post s'acaba aquí... sense paraules... estic tan plena... tan enfeïnada... que només sospiro... i ells tan absorts ... tan enfeinats... tan excitats ... que ni escolten música, ni llegeixen ... ni escriuen ... Només poemes amb els seus llavis ... Només l'alateig de les gavines i les ones trencant-se als nostres peus... Deliciós ... Moltes gràcies B-612, Tondo...

Un petó arrebossat amb gust de mar.
Dedico aquest post a la Joana, no podia ser d'una altra manera, enviant-li un pessic de sal.

dimecres, de març 26, 2008

LA MUNTANYA RUSSA

Un dia us parlaré del blog del Pere Fontanals, avui vaig atabalat i només vull compartir amb tots vosaltres l'entrada que m'ha dedicat, tot convidant-vos a visitar la Muntanya Russa, el seu blog amic. O sigui, que avui he decidit mirar-me el melic... je

Flaixos d'una cuca de llum

Des de 2006 que Tondo Rotondo escriu amb molta freqüència el seu bloc tarragoní. No recordo gaire bé com vaig arribar a ell o si va ser ell que va arribar a mi però va ser molt a l’inici de La muntanya russa. El seu estil desenfrenat, activista, coherent, multitemàtic i sobretot el seu compromís amb tot el moviment de la ciutat emmurallada em van atreure de seguida i ens vàrem intercanviar enllaços sens dubtar-ho. A part d’això és un volta blocs incansable i tant me’l trobo per aquí, com per allà, com per més enllà sempre amb una actitud total de blocaire 2.0 convençut, o sigui, d’aquells que consumeix i participa. Avui ha marxat de vacances però abans ens ha deixat una llista increïble de blocs per a qui no tingui la sort de sortir. El dia que m’organitzi el Bloglines n’ocuparà un lloc preferent.

dimarts, de març 25, 2008

QUAN MÉS CURT ENS LLIGUEN, MÉS PERILL TINDRAN

Mentre vaig posant-me al dia, que millor que una música d'arrel... amb contingut.

Eixiu tots de casa /que la festa bull, / feu dolços de nata / i coques de brull. / Polimenteu fustes, / i emblanquineu murs, / perquè Carles d’Àustria / ha jurat els furs. / Enrameu la murta / places i carrers, / abastiu de piules / xavals i xiquets. / Aclariu la gola /amb vi moscatell, /que no hi ha qui pare /el pas dels maulets. / Vine pilareta / que et pegue un sacsó, / els peixos en l’aigua / i els amos al clot. / I si no l’empara / el Nostre Senyor, /tallarem la cua / a Felip de Borbó. / Si l’oratge es gira /en el mal dels maulets, /vindran altres dies / que bufe bon vent. / Quan més curt ens lliguen / més perill tindran, /passeu-me la botai seguiu tocant.

Vídeo interpretat per Al Tall + Obrint pas + Titot.

dilluns, de març 24, 2008

TOMAS MONTILLA, UN PREMI AMB ARRELS DE DIGNITAT

Per als qui us agradi la pintura, o senzillament per a que feu un tast d'aquesta entranyable persona, el veneçolà Tomas Montilla, em decideixo a penjar el cartell de la convocatòria del Premio Nacional "Arte Libre" Tomas Montilla Araujo.

Per llegir el cartell cliqueu-hi a sobre.

Més informació sobre Tomas Montilla i enllaços clicant aquí.

I no res... aviadet tornarem a la càrrega...

dijous, de març 20, 2008

BLOCAIRES DE GUÀRDIA

Marxo uns dies de vacances, amb una cosa pendent: refer l'espai d'enllaços que trobareu a la columna de la dreta.


De totes maneres vull dir-vos que sóc conscient de què jo mateix m'hi perdo i de què alguns blogs han deixar de funcionar... de què en visito d'altres ebcara no inclosos... de que hi ha qui em linka i no li sóc recíproc (de moment)... Com ho farem? No ho sé ben bé... Alguns blogs mítics com Sóc la Candela ja no ens acompanyen, però ni què el seu enllaç no condueixi enlloc em resisteixo a esborrar-lo... ara per ara.
En tot cas, aquí he seleccionat alguns blocaires de guàrdia, on us podeu adreçar mentres desconnecto quatre dies de la xarxa, desintoxicant-me del bell art de blogejar.
I com que aviat ho refaré... si algú s'anima a compartir link, doncs que deixi un comentari, o enviï un e-mail.
Bona Pasqua!
A cops amb la vida [Alepsi]
A fotografia [J. Vítor Silva]
Així ho penso [Josep Maria]
Apatiamiento prosaico [Currymaedchen]
Ara mateix [Zel]
Bandera Negra [Xavier Borràs]
Batecs del temps [Iruna]
Bodega cultural [O moço da Bodega]
Cal seixanta [Agnès]
Camina o revienta
Citizen Mary [Maria]
Colméia.com [Colméia virtual]
De naturaleza sideral
Deme algo [Merucu & Karakola]
Diari d'un astre (intercomarcal) [Quimi Portet]
El bloc d'en Joan Jubany
El bloc d'en Josep Àngel Colomés
El bloc de l'Eloi Aran
El bloc de la Jaka
El bloc de la Txell
El bloc d'en Titot [Francesc Ribera]
El capità Tarragona [Albert Puñet]
El n-ésimo blog [J.L. Redón]
Els papers d'en Tristany
Etiqueta [Daniel Mercado]
Freyja
Gustau Navarro Barba
Génesis encounter [Betty Ortiz]
Herois [Eduard]
Implicante [Joice]
Joan Aregio
L'altra cara de la lluna
La ciudad huele a ropa verde [Danielí]
La garrofa de Mont-roig [Món]
La Llumenera de NY [Miquel Tuson]
La muntanya russa [Pere Fontanals]
Llum de dona (nou) [Joana]
Los churrines [La madre superiora]
Malerudeveure't [El veí de dalt]
Manresa Calidoscopi
Metis a secas [Metis]
Mientras se es... [Neres]
Millorem Tarragona [Tgni]
Momentos & Documentos [Ludovicus Rex]
Mon elixir [Sara]
Morgadocto [J.C. Morgado]
Máquina de Escrever [Zédeя]
Parlem-ne [Pitu Tarrasa]
Pasquim do povo [diversos]
Pensamento Livre [Carlinhos Medeiros]
Prendre la paraula [Jordi Martí Font]
Puig d'en Cama [Antoni Veciana]
Res no és mesquí [Jordi Solé]
Salvatblog [Jordi Salvat]
Saló dels penjats [diversos]
Scriptica [Karina Falcón]
Sherlock Holmes
Som i Serem [Montse]
Tales of Iraq war [Latuff]
Tanta lucha y tanta sonrisa [Irene]
Tarragona 2016 [Cèsar Llamborda & Pere Tarter]
Tens un racó dalt del món [Jesús M. Tibau]
Terra à vista [Carlinhos Medeiros]
Tirant al cap [JC Girbés]
Todo resplandece [Roxi]
Too much strong ma non troppo per te [Robertinhos]
Tot és possible [Òscar Ramírez]
Tu mateix llibres
Té la mà Maria
Vagar... e devagar [Andréia]
Vi o mundo (sivuca) [Luiz Carlos Azenha]
Vida de juantxi [Sr. Martínez]
Vidaing [Soy una Quijote]
Violette Moulin
Vist i no vist [Èuria]
Viva Rumania [Juarma]
Waipueduca [Joan & Carolina]

dimecres, de març 19, 2008

SUPER GUÀRDIA CIVIL

Dubtava sobre si parlar-vos de les darreres declaracions d'Aznar on afirma que la situació a Iraq és molt bona o comentar una història que no acabo de captar gaire bé.

Un guàrdia civil que se suposa desensava amb el seu cos un militar ucraïnès a Kosovo surt viu d'un atac serbi, en canvi la persona a qui defensava és assassinada.
Estem davant d'una nova generació de guàrdies civils indestructibles?

No he capat bé la notícia? En tot cas recordeu l'Acebes: "Ha sido ETA".

Imatge extreta d'aquí.

dimarts, de març 18, 2008

ANTONI GAUDÍ, DE RIUDOMS AL MÓN

Llegint blogs et vene al cap coses... com m'acaba de passar ara llegint el de l'amic Òscar Ramírez. Ell -persona prudent- no ha volgut a entrar en el tema de si Gaudí, l'arquitecte universal, és fill de Riudoms o de Reus.

Jo si que vull fer-ho, trencant el silenci construït per la burgesia reusenca que reivindica Gaudí però oblida en Patacó, per dir alt i clar que el fet de que Antoni Gaudí hagi nascut a Reus és una invenció i una targiversació de la història.

Antoni Gaudí va ser batejat a Reus i va nèixer a Riudoms, al Mas de la Calderera.

dilluns, de març 17, 2008

TRAFALGAR SQUARE

Trafalgar Square... digueu-me que parlo de tòpics, però el primer que em ve al cap en parlar d'aquest indret són els lleons, els quatre lleons que acompanyen l'estàtua a l'almirall Nelson. L'escultor sembla ser que mai va veure un lleó... En tot cas, els trobo majestuosos i bons observadors de la ciutat, de la gent, del carrer...

diumenge, de març 16, 2008

GEOGRAFIA DE TRINXERA

La resposta exacta, precisa al divertimento blocaire que us plantejava l'altre dia ha vingut de ben apropet... de la mà de la Lu. Passo doncs a presentar-vos el seu blog i convidar-vos a remenar-lo i assaborir-lo... És un espai fresc carregat de tendresa, d'una tendresa autèntica, sense sucre... d'una tendresa que va més enllà de les històries més personals per esdevenir poble, per barrejar-se amb aquell fil roig que sense saber-ho recorre tantes i tantes zones de la nostra memòria, del nostre país, del nostre món: una memòria, un país i un món que malden per poder trencar la nit fosca i freda per beure a glopades de la llum que ho guareix tot, com a saba nutritiva.
El blog de la Lu és compromís, però sense angoixa: és un blog alegre i combatiu. En aquest cas el nom fa la cosa, el blog. Un espai que prèn partit.
Si guaiteu els comentaris al post anterior, veureu com la Lu ha estat la primera en encertar la resposta... i allí les persones més impacients hi trobareu la resposta... en un altre post en parlaré dels vostres comentaris, de la resposta i de tot plegat. Aquest, però és el meu merescut regal a la guanyadora, una dona de trinxera... i al seu blog "Geografia de trinxera".

dijous, de març 13, 2008

DIVERTIMENTO BLOCAIRE

Avui us proposo un divertimento, un petit joc...

Aquesta fotografia correspon a un detall d'un cèntric indret emblemàtic de Barcelona...

Us proposo què dispareu, a veure qui és la primera persona què l'encerta.Prometo dedicar un post al blog de la persona que l'encerti.

I tinc una curiositat: l'encertarà una persona de Barcelona o algú de fora... potser algú de Portugal, de Brasil, de Xile... Qui sap?

dimecres, de març 12, 2008

CASSIÀ M. JUST

"Somio amb una Església que tingués una nova Pentecosta, com van definir Joan XXIII i altres papes en el Concili Vaticà II, que hi hagués una valentia dintre d'una fidelitat absoluta al missatge de Jesús, a la fe dels apòstols. Una Església més contemplativa, més carismàtica, més participativa, no agressiva, sinó més aviat agraïda per les coses positives, pels nostres contemporanis més que no pas angoixada per les seves incoherències i disbarats. Evidentment, hi ha molt sofriment en aquest món nostre"
Paraules del pare Cassià durant una entrevista que l’any 2005 li va fer el periodista Antoni Bassas a Catalunya Ràdio. Fotografia i text extrets del butlletí Església Plural.

dimarts, de març 11, 2008

EL BLOG DE LLUÍS ARAGONÈS

Potser m'equivoco però el blog de Lluís Aragonès te tota la pinta ser ser un blog d'aquells que neixen amb un objectiu clar: ser una eina de comunicació força vinculada a una campanya electoral concreta. I realement els blogs són una molt bona eina de comunicació, on sense perdre les formes i el bon humor es pugui debatre si cal sobre el sexe dels àngels.

I quan tinc una estona ja podeu imaginar-vos que m'agrada blogejar... tombar per aquí, per allà, conèixer nos espais, nova gent, nous reptes i projecets que amunt i avall pots anar tastant, amb més o menys intensitat.
Lluís Aragonès s'expressava així en el seu primer post (la negreta és meva): "Avui estreno una nova manera de comunicar-me, una nova manera de compartir, amb tothom que ho vulgui, pensaments, sensacions, propostes, inquietuds, curiositats……i alguna aclucada d’ull. La veritat és que aquesta forma de comunicació no és nova per a mi, tot i que fins avui la tenia per a l’àmbit més privat, més particular. En canvi, a partir d’ara també ho faré d’una manera completament oberta i pública…." i jo -pobre de mi- vaig pensar que si un polític obre un blog deu ser per poder compartir missatges -o si més no rebrel's- del comú dels mortals. Com us comentava en el post anterior no ha estat així... vaig deixar-li un comentari que no li deuria agradar i com que te activada la modeació dels mateixos doncs no l'ha penjat. L'home està en el seu dret, i totalment no li ho retrec: el seu blog és casa seva, els eu espai i pot donar-li la utilitat que més li plagui.
Però a mi m'ha cridat l'atenció una cosa, i és que aquest és un exemple del que al meu pobre i limitat entendre no hauría de ser el blog d'un polític, i menys d'un polític que suposo estima la llibertat d'expressió i ens parla de revolta. Un polític és una persona amb una dimensió pública que en principi es deu als qui el van votar i al poble, no només als qui li fan la gara-gara. I per tant si un comentari no és insultant, no és agressiu... hauria de poder-lo penjar. O no... Join the Blue Ribbon Online Free Speech Campaign Potser m'he passat posant aquest banner aquí... però m'hi ha fet pensar. Si us molesta m'ho dieu i el treuré.

diumenge, de març 09, 2008

POST ELECTORAL

Lluny de fer cap anàlisi de les eleccions a l’estat espanyol, us ofereixo un parell de links per a que aneu guaitant els resultats amb detall i un altre per capbussar-vos al món de poliblogs.
I no res, molta gent ha optat per no votar els que diuen que volen ser decisius però que sempre acaben col·laborant en el manteniment de l’opressió del nostre poble, els que diuen que van a Madrid a fer el que no fan aquí en les nostres lluites de cada dia... I molta gent ha optat per votar-los. Així és la vida, i aquest és el nostre sistema polític: per bé dels qui manen i per mal del poble. O no...

Com a anècdota dir que vaig deixar un comenatri al blog del polític d'ERC Lluís Aragonès i no me l'ha publicat... En canvi Alejandro Fernández, polític del PP, sempre m'ha publicat els comentaris que he deixat al seu blog. És curiós, no? Aquest petit detall per a mi trenca alguns tòpics.
Curiosa manera d'entendre la participació ciutadana la d'un polític que obre un blog i només publica els missatges que li fan la gara-gara.

dissabte, de març 08, 2008

DIVES CATALANES

Passejant passejant he trobat la pàgina on pots visualitzar diverses trading cards de "Dives catalanes": Un bell exercici d'ironia i qualitat.
Jo he escollit dues cartes, una d'una diva que no m'acaba de fer el pes, i l'altra d'una que si... Qui és qui?

Quina és la vostra diva catalana?



divendres, de març 07, 2008

8 DE MARÇ

Composició de lloc:

Un país, Brasil.

General Figuereido, dictador.

Una nena es creua de braços negant-se a donar-li la ma.

La foto, de Guinaldo Nikolaevscky simbolitza l'obertura política del país i aquest 8 de març, dia internacional de la dona treballadora l'agència BR Press demana que la foto sigui difosa doncs pretenen trobar la nena, avui una dona d'uns 40 anys.

I ho he vist al blog del Carlinhos Medeiros, i n'he fet un post. Trobem a aquesta dona?

En tot cas felicitats a totes valtrus, dones que m'aneu llegint.

L'AU FÈNIX


Davant de tanta mentida, de tanta fredor embolcallada de calidesa... davant de la impotència que em provoca la situació en què vivim: no només en aquest, el nostre petit país sinó al món...

Davant de tot això potser cal fer un reset, reiniciar el sistema... i en això m'ha fet pensar aquesta fotografia de David Datzira, en una sort d'au fènix que acabarà tornat a nèixer de l'òxid, les cendres i els enderrocs d'aquest sistema polític on tothom qui brama des de la televisió ens vol vendre quelcom de similar, on tothom qui brama des de la televisió és mor d'èxit.
I diumenge volen el meu vot a Madrid... i jo que encara no tinc clar a qui votaré, si fare un vot nul, si no hi aniré, si votaré en blanc, si votaré donant testimoni d'alguna causa perduda, o no...

En tot cas, si cliqueu aquí podreu veure més fotografies de David Datzira, i podreu observar com a la pràctica res diferencia els uns dels altres quan de reprimir idees incòmodes es tracta. I mentrestant m'interrogo sobre si existeix alguna diferència entre Joan Saura i Julia Garcia Valdecasas...

dijous, de març 06, 2008

EL COLLDEJOU OPTIMISTA

Al poble de Colldejou no hi arriben els assessors de marqueting dels grans partits, però si la publicitat electoral.

Quants diners deu costar llogar una cabina de telèfon per instal·lar-hi publicitat?

Aquesta, en tot cas, està situada de forma estratègica per afavorir la visibilitat del missatge electoral.

dimarts, de març 04, 2008

HELENA JUBANY

La rapidesa de l'engranatge judicial generalment afavoreix als qui manen, deixant desamparat al poble. mentre escric això penso en el judici que aquest matí de dimarts s'ha dut a terme contra La Colomera, on han negat al públic entrar a la sala.
Però també penso en la impotència que s'ha de sentit quan veus que t'assassinen una amiga, una germana, una dona... com és el cas de l'Helena Jubany i els culpables no són ni jutjats.
Us convido a visitar el blog del seu germà, amb un post amarat de sentiment, d'on he extret la foto, i la web sobre l'Helena Jubany i els seus contes.

diumenge, de març 02, 2008

AMB LA COLOMERA, PELS DRETS CIVILS

Us convido a visitar el blog Així ho peso per tenir una informació més àmplia al voltant d'aquest judici.

Però mireu... l'engranatge judicial espanyol, quan ha d'actuar contra iniciatives populars funciona com un rellotge suís, amb precissió... o millor dit com una navalla suïssa, amb contundència.
I la llibertat d'expressió... ai! La polícía va prohibir repartir aquests cartells per Tarragona mentre permetien a grups neonazis campar impunement pel centre de Tarragona, mentre permetien a especuladors fer els seus negociets, mentre permetien a polítics corruptes cobrar le seves comissions...
Podríem debatre si estem a favor o en contra, de naps i cols... però la rapidesa de la judicatura, en aquest cas, és molt sospitosa i ens mostra que la justícia espanyola només serveix a la pràctica per apuntalar els qui manen. I si no que els hi preguntin als Albertos.
Que més puc dir-vos que no intuiu valtrus mateixos! Potser puc fer-vos tornar enrrere, enrrere i convidar-vos a llegir aquest post, que sense dir-ho vaig voler dedicar a un grapat de persones que fan de la pràctica la part més elevada de la teoria, a la gent de La Colomera.
El cartell que il·lustra aquest post ha estat prohibit i requisat per la policía secreta a Tarragona, fem-lo rodar. Per dignitat, per la llibertat d'expressió.